La campiona del món que s'entrenava amb sacs de patates

BarcelonaVěra Čáslavská s'amagava als boscos. Els camperols de la zona l'avisaven quan un vehicle s'enfilava per les carreteres rurals, no fos cas que la vinguessin a buscar. La millor gimnasta del món s'amagava entre arbres, espantada per la possibilitat de ser detinguda pels soviètics. I acabar entre reixes. O, encara pitjor, emmanillada en un avió camí de la seu del KGB. La campiona olímpica del concurs individual de gimnàstica del 1964 no tenia pèls a la llengua. Quan el seu país, Txecoslovàquia, semblava iniciar un camí cap a la democràcia, allunyant-se de la mirada inquisidora de Moscou, ella hi va dir la seva i es va convertir en una de les portaveus de la Primavera de Praga, que va acabar amb les banderes txeques sota els tancs soviètics. I Čáslavská, espantada imaginant la repressió que s'acostava, va fugir als boscos de Moràvia.

Faltaven pocs mesos per als Jocs Olímpics de Mèxic i Čáslavská no sabia si hi podria anar. Cada cop que algú arribava de Praga, les notícies eren dolentes. Però, sense perdre l'esperança, va decidir seguir entrenant-se allà dalt dels cims, on no tenia material. Per això se'l va construir: va convertir sacs de patates que omplia de sorra i pedres en aparells per estar en forma. Tallant troncs, confeccionava peses i barres per mantenir l'equilibri. Una de les millors esportistes de l'època s'entrenava així, als boscos, com si fos una nena petita somiant en ser una princesa que regna en una selva.

Els soviètics no es van atrevir a castigar-la. I, finalment, un emissari la va localitzar i li va prometre que podria viatjar a Mèxic per defensar les tres medalles d'or guanyades a Tòquio el 1964. Čáslavská estava en forma abans de la Primavera de Praga, ja que havia aconseguit dues puntuacions d'un 10 als europeus del 1967, però, després de tant temps sense poder entrenar-se en condicions, el seu estat era un misteri. La resposta va arribar en terres mexicanes: quatre medalles d'or i dues plates. Encara avui és l'última gimnasta que ha revalidat el títol del concurs individual.

Čáslavská va convertir-se en una de les cares més estimades pel públic mexicà, especialment després que fes servir un barret de mariachi a l'exercici de terra. Quan es va saber que Čáslavská es casaria amb l'atleta Josef Odlozil a la capital mexicana, més de 10.000 persones van aplegar-se fora de l'església. Čáslavská, però, seria castigada al tornar a casa. Els soviètics la van acusar d'haver girat el cap de manera despectiva al podi quan sonava l'himne de l’URSS. I ja no tornaria a competir. De fet, no va rebre permís per viatjar a l'estranger fins als anys 80, quan va escollir com a destí Mèxic, on entrenaria gimnastes locals abans de tornar a casa quan el Mur de Berlín va caure.