El campió olímpic que es va classificar competint en texans
El brasiler Italo Ferreira ha guanyat la primera medalla d'or de la història del surf masculí
BarcelonaEl brasiler Italo Ferreira semblava destinat a no guanyar la primera medalla d'or olímpica de surf de la història. Per arribar fins al capdamunt del podi, Ferreira ha superat tants entrebancs com Ulisses per tornar a casa, després d'un llarg viatge. El 8 de setembre del 2019 uns lladres li van trencar el vidre del cotxe, que tenia aparcat en una zona de platja dels Estats Units on s'estava entrenant. Els lladres van endur-se-li una bossa amb el passaport i els visats, quan estava a punt de volar al Japó per participar en la copa del món de surf que servia de torneig de classificació per a la cita olímpica. Per culpa del robatori, Ferreria va perdre el seu avió cap a terres japoneses.
De sobte, tot semblava emboirar-se. Ferreira era el sisè millor surfista del món, però dels cinc que tenia al davant, dos eren brasilers. Així que li tocava competir als classificatoris per assegurar-se una plaça. Ràpidament, va demanar un passaport i va volar a Tòquio sense tenir el visat a punt. Gairebé de genolls, el va tramitar al consolat de Tòquio just a temps per agafar un vol de dues hores cap a Miyazaki, a l’illa de Kyushu, escenari dels campionats mundials de surf. Però, a l'arribar a l'aeroport, va descobrir que el vol estava endarrerit per un tifó. Menjant-se les ungles, Ferreria veia com es quedava sense temps.
Quan finalment el vol va aterrar, quedaven 30 minuts perquè s'acabés el torneig. Així que va decidir no esperar la maleta ni la planxa de surf. Va pujar a un taxi i va arribar a la platja, on va demanar a Filipe Toledo, el brasiler número 1 mundial, una planxa per competir. I ho va fer... amb pantalons texans curts. Els que portava. En lloc de competir amb el banyador de competició, va fer-ho com bonament va poder. I va aconseguir la plaça per als Jocs quan faltaven pocs minuts perquè s'acabés del torneig.
Finalment tenia el passaport olímpic, però després va arribar la pandèmia. Tocava esperar un any. I quan ha arribat el gran dia, de nou un tifó ha arribat a la costa japonesa. I en la seva primera sortida al mar, a Ferreira se li ha trencat la planxa. La força del mar l'ha fet miques i això l'ha obligat a tornar a buscar-ne una de nova, amb la qual, finalment, s'ha endut l'or per davant del japonès Kanoa Igarashi. En una mar remoguda, per moments violenta, el surfista de Rio Grande do Norte ha arribat, finalment, al seu destí.
Un viatge que havia començat a Baía Formosa, al nord del Brasil, on li pispava al seu pare les tapes de les capses de porexpan que feia servir per guardar el peix que pescava. Aquelles tapes que van ser les primeres taules de surf del jove Ferreira, fill d'una casa humil. Una casa on ara torna, doncs ha creat un centre esportiu per ajudar els joves de la zona. El fill d'un pescador ha acabat tocant el cel a una costa llunyana. I ja està llest, com Ulisses, per tornar a casa.