El Brasil fa miques el somni olímpic d'Alexia i Aitana
Espanya cau a les semifinals dels Jocs i només podrà lluitar pel bronze contra Alemanya
El somni olímpic de la selecció espanyola femenina de futbol es va acabar a les semifinals. El Brasil va passar per sobre d'unes jugadores que aterraven a París amb l'etiqueta de campiones del món però que van caure, víctimes en part de la mala sort, però sobretot per errors propis i pel desgast acumulat. El gol inicial d'Irene Paredes en pròpia porteria va descol·locar la roja, que va acabar d'enfonsar-se amb el gol de Gabi Portilho just abans del descans. A la segona part, tot i els canvis a la desesperada, la canarinha va fer encara més gran la ferida amb els gols d'Adriana i Kerolin (4-2). El Brasil jugarà la final contra els Estats Units. Espanya s'haurà de conformar amb el partit per al bronze contra Alemanya.
El partit no va poder ser com el de la fase de grups, en què espanyoles i brasileres es van veure les cares i la moneda va caure del costat de les de Marta Tomé. Més aviat va recordar el de Colòmbia dels quarts de final, amb l'asterisc que aquell dia, en què també anaven 2 a 0 en contra, la selecció va aconseguir remuntar en els últims quinze minuts. Aquesta vegada el Brasil no es va deixar prendre el pèl, ni tan sols quan Espanya va posar una marxa més fent tres canvis just després del descans.
La selecció espanyola era irreconeixible. Lluny d'aquella versió en què dominava la pilota, sacsejava les rivals i era contundent en atac i fiable en defensa. Va ser tot el contrari. Sense idees en la construcció, cometent molts errors en la combinació i mostrant-se inofensiva en els últims metres. Ni Aitana ni Jenni Hermoso van poder dominar el joc. Era com si acusessin el desgast d'una temporada llarga, a nivell físic i mental. Les futbolistes no estaven connectades, fallaven molts duels individuals i rarament aprofitaven els refusos. No transmetien confiança en defensa, i en atac, a falta de trobar futbolistes lliures de marca, tothom acabava fent la guerra pel seu compte buscant un gol que va arribar al minut 84 per mitjà de Salma i, ja al descompte, amb una rematada d'Alexia. Ja era massa tard.
El Brasil compensa l'absència de Marta
El Brasil jugava sense Marta, expulsada precisament contra Espanya a la fase de grups i sancionada amb dos partits. La canarinha va recórrer al TAD però no va aconseguir que li aixequessin el càstig. Sense la seva jugadora de referència, les brasileres sabien que havien de sortir a jugar amb una marxa més i van dedicar els primers minuts a pressionar amb més intensitat que Espanya. Així va arribar el primer gol, en una acció desafortunada en què la portera Cata Coll va refusar una pilota des de l'àrea petita però l'esfèrica va rascar amb la cuixa de Priscila i va tocar el cos d'Irene Paredes, que no va poder reaccionar.
Tampoc va reaccionar l'equip. El Brasil, amb avantatge al marcador, es va apoderar del partit i va tenir més i millors arribades. La selecció espanyola donava per bo l'1-0 al descans, però Gabi Portilho, al quart minut del temps afegit, rematava a plaer una centrada que deixava tothom descol·locat. Tomé va moure la banqueta al descans, però no va servir per res, excepte per convertir el partit en un duel d'anada i tornada que permetia a Adriana fer el tercer completant un contraatac. Amb tot perdut, Espanya només va fer un pas endavant i va semblar tenir les coses una mica més clares a partir del minut 70, amb l'entrada d'Alexia. Però després del gol de Salma, un nou error defensiu regalava la pilota a Kerolin, que feia el 4-1 al límit del temps reglamentari. L'àrbitra va afegir 15 minuts al partit, per la doble lesió de la portera brasilera –que malgrat tot va acabar el partit al camp–, i Alexia, al minut 100, feia el segon. Un gol cosmètic per a Espanya. Maquillava el resultat, però no un partit per oblidar.
