L’elegant rivalitat entre Simone Biles i Rebeca Andrade emociona París
La nord-americana suma una plata l'últim dia de competició i marxa de París amb tres medalla d'or i aquest argent
Enviat especial a ParísQuan la brasilera Rebeca Andrade va pujar al podi per rebre la seva medalla d’or guanyada a l’exercici de terra, les nord-americanes Simone Biles i Jordan Chiles van fer-li una reverència. Van reconèixer el talent de la gimnasta paulista, una dona que transmet alegria quan competeix. Un gest elegant d’una Biles que al llarg de la seva vida ha rebut un munt de cops però no deixa de donar lliçons a qui les vulgui rebre. En l’últim dia del concurs de gimnàstica artística, va saber perdre. Tenia dues finals i, en cas d’haver-les guanyat, hauria arribat als nou ors i hauria igualat les dues úniques dones que han arribat a aquesta xifra, la gimnasta soviètica Larissa Latínina i la nedadora dels Estats Units Katie Ledecky. Només va guanyar una plata, però res de males cares. Va recuperar la rialla i va saber cedir amb esportivitat el centre de l’escenari a una Andrade que marxa de París amb quatre medalles; l’última, daurada.
“No estic enfadada. El concurs de terra ha estat emocionant i gairebé el guanyo. Estic contenta per la Rebeca, s’ho mereix”, va dir la texana, que, preguntada pel futur, va respondre tota riallera: “Descansar, i després... descansar més”. El seu pròxim projecte és fer el Gold Over America Tour, una gira que uneix gimnàstica i espectacle pels Estats Units. Qui sap si voldrà arribar a la cita de Los Angeles del 2028, quan tindrà 31 anys.
La gimnasta de Texas, en el seu retorn olímpic després de prioritzar la seva salut mental a Tòquio, ha regnat a París amb tres medalles d’or. Les més desitjades, la del concurs per equips i la del concurs individual. Ahir només va poder guanyar una plata a la final de terra. Només, com si fos fàcil competir quan tothom espera que no fallis, que col·leccionis medalles com si fos fàcil. I no ho és. Una jove víctima d’abusos, nascuda en una família amb problemes, massa menuda segons molts. La campiona que ha tornat amb força i ha acceptat amb elegància que l’últim dia no va ser la millor.
La medalla d’or que li faltava, la que no havia guanyat mai a la barra d’equilibris, se li va escapar de les mans després de caure quan acabava una sèrie de dobles salts. Va perdre l’equilibri i va acabar fora del podi. Menys de dues hores més tard, ja tornava a escena a la final de terra, on de nou va ser tot ambició, amb l’exercici més complicat. Però després de dues diagonals marca de la casa, va posar els peus fora. Aquesta doble penalització va deixar-la segona, superada per la magnífica Andrade, la brasilera que ha protagonitzat un preciós duel amb Biles en gairebé totes les finals. El seu exercici de terra va ser tot alegria, ritme de barri i de carnaval, una oda a la vida, a ser positiu. La paulista, de 25 anys, havia guanyat una medalla d’or al Japó ara fa tres anys a salt, i marxa de París amb un total de sis medalles olímpiques. “He treballat de valent, desitjava molt poder guanyar un or”, diria la filla d’una mare soltera que tenia vuit fills i va trencar-se l’esquena per donar un futur als seus menuts. Biles, amb aquesta plata, ha guanyat onze medalles als Jocs i ha igualat la fita de la txecoslovaca Vera Caslavska, però queda lluny de les dinou de Latínina.
Eufòria italiana
A la primera final femenina del dia, la de la barra d’equilibris, Biles va tenir menys sort. No és l’aparell on gaudeix més, com ella ha admès. I, de fet, en el passat no havia guanyat mai aquesta final: havia aconseguit dos bronzes, el 2016 i el 2021. La barra fa tot just 10 centímetres d’ample. Un peu mal posat, una mica de desequilibri i la feinada de tots aquests anys acaba de la pitjor manera. Qui millor va fer-ho va ser la genovesa Alice D’Amato, una dels millors exponents de la revolució de la gimnàstica italiana femenina. D’Amato es va moure amb elegància sobre la barra, com si fos una ballarina. Al baixar-ne, ja plorava d’alegria: anava primera i s’imaginava que aconseguiria un bronze, ja que donava per fet que seria superada per Biles i Andrade. Però Biles va caure. El triomf, doncs, quedava entre Rebeca Andrade i D’Amato. La brasilera no va estar mai còmoda dalt de la barra i va acabar quarta, amb Biles cinquena. D’Amato va aconseguir una medalla històrica, amb alegria doble, ja que la seva companya d’equip, la napolitana Manila Esposito, va ser tercera. “Hem sacrificat tota la nostra adolescència per ser aquí”, deien després de guanyar el bronze en equips. La xinesa Zhou Yaqin va acabar segona en una última jornada de gimnàstica artística en què Biles va demostrar entendre l’esperit olímpic més bé que els seus crítics, que s’han vist obligats a veure com Biles, ja amb tres ors al coll, sabia celebrar la plata amb una rialla i alegrant-se per Andrade. La seva rivalitat, elegant i educada, ha estat un regal per als espectadors.
Shinnosuke Oka, protagonista en categoria masculina
La jornada al Bercy Arena havia començat amb la final de barres paral·leles masculina, on va guanyar el xinès de 26 anys Jingyuan Zou, que va revalidar el títol d'ara fa tres anys amb la nota més alta de tota la competició, 16.200. La medalla de plata lla va guanyar l'ucraïnès Illia Kovtun (15.500) per davant del flamant campió olímpic absolut, el japonès Shinnosuke Oka (15.300). Amb 20 anys, el jove de Kamakura s'ha convertit en un dels noms dels jocs, ja que després va aconseguir la medalla d'or a la barra fixa (14.533) per davant del colombià Ángel Barajas (14.533) i el xinès Zhang (13.966). El japonès suma quatre medalles a París, tres d'or i aquesta. I els anteriors ors, els més desitjats: el concurs individual i el concurs per equips.