¿Són viables uns Jocs d'Hivern en solitari?

BarcelonaAra fa unes setmanes, el Comitè Olímpic Espanyol afrontava reunions clau amb el govern de Catalunya per salvar la proposta per portar per primer cop uns Jocs Olímpics al Pirineu l'any 2030. L'ens presidit per Alejandro Blanco no les tenia totes, ja que no veia consens entre ERC i Junts, patint per si convertirien la candidatura en una arma per guanyar vots i castigar-se entre ells. De fet, quan el Govern va comunicar que acceptava la proposta de repartiment de seus, més d'un dins del COE va afirmar que s'havia superat el principal entrebanc. Però just després va entrar en acció el president de l'Aragó, Javier Lambán, que va torpedinar-ho tot, malgrat que els tres representants del seu govern a la comissió tècnica havien defensat aquesta proposta. "Ho fa servir per guanyar vots i reforçar la seva posició de cara a les eleccions", admeten representants de la comissió tècnica, que afegeixen que "el que demana Lambán no és possible" no perquè Catalunya no vulgui cedir més, sinó perquè per poder acollir més esports l'Aragó hauria de fer moltes obres. I just ara, el Comitè Olímpic Internacional vol donar els Jocs a una proposta que aprofiti i modernitzi instal·lacions que ja existeixen.

Malgrat que tres dels quatre actors donen suport a la proposta, Lambán sap que sense ell el projecte no tira endavant. Ha arribat a dir que, si no rep més seus, el COE haurà de decidir entre dues propostes, una d'aragonesa i una de catalana, mentre els governs de Barcelona i Saragossa deixen anar que estan a punt per presentar una candidatura en solitari. "Seria un desastre. El missatge que cal vendre davant del COI és d’unitat. Si tens dues candidatures enfrontades, el COI no t’escollirà", diuen al COE. A més, anar per separat implicaria haver de fer aquestes obres que el COI no vol fer, en el cas aragonès especialment en places d’hotel i pavellons, però també a Catalunya. La capacitat dels dos pavellons principals de l’Aragó no permetria acollir ni la meitat de les proves de gel per manca d’aforament. "Per presentar una candidatura creïble, cal mostrar unitat i tenir esdeveniments als dos llocs, per evitar haver de gastar més", diu una font de la comissió tècnica. "Dir que estan preparats per anar en solitari és reforçar la seva posició, però enterrar el projecte", afegeixen.

Fa una setmana, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va avisar que si l'Aragó es despenja dels Jocs, Catalunya ja té els estudis fets per anar en solitari, i aquest dimecres la Generalitat ha fet públics tots aquests informes després de la petició de diversos partits. Fonts del Govern expliquen que no representen el projecte pactat amb el COE, sinó que es van iniciar el 2018 per detectar les fortaleses i les debilitats. De l'anàlisi se'n desprèn la conclusió que es podrien fer uns Jocs en solitari, però també que la presència de l'Aragó els fa més viables. L'informe alerta que si s'hagués de celebrar l'esquí de fons a Catalunya –ara aniria a l'Aragó–, l'única opció seria construir pistes al pla d'Anyella, que costarien 18 milions d'euros i serien difícils de reutilitzar. A més, s'hauria de construir una vila olímpica tant sí com no a Puigcerdà. Catalunya tampoc té cap pavelló preparat per albergar el patinatge de velocitat en pista llarga –que també es quedaria l'Aragó– i proposen fer-ho a la Fira de Barcelona, que s'hauria d'adaptar. Si el Govern organitzés en solitari els Jocs, tindrien un cost de 1.391 milions d'euros i uns ingressos de 1.504 milions. L'executiu dedica més despeses a posar a to les seus que el que es van gastar a Vancouver el 2010 o el que invertiran a Milà el 2026. I té una previsió més optimista d'ingressos.

Impacte ambiental

El Govern preveu uns Jocs "neutres" en emissions contaminants, però no hi ha un informe d'impacte ambiental. Hi ha un document d'una pàgina que diu que no s'observa un descens de la neu "destacable", però admet que en la pròxima dècada hi haurà més contrastos. També hi ha una comparativa de la neu dels últims anys que garanteix que la temperatura i els equips serien òptims per assegurar la neu, sobretot l'artificial. Amb tot, el Govern afirma que quan el projecte estigui tancat es farà un informe ambiental a fons.

En aquest sentit, membres del COI ja han visitat tant el Pirineu aragonès com el català. Jaca havia demanat ser seu olímpica anteriorment, sense sort, i la candidatura actual és la proposada en primer lloc per l’alcalde Joan Hereu el 2010, per fer-ho només a Barcelona i el Pirineu català, que va liderar Gerard Figueras durant el govern de Quim Torra, quan el COE va exigir incloure-hi l’Aragó. Ara, sense acord, la possibilitat de presentar una candidatura penja d’un fil, a l'espera de veure si Lambán cedeix, sigui amb un nou oferiment o amb el que s’havia pactat.