La generació que va emigrar per poder competir
Pequín clausura una edició dominada per Noruega, on els esportistes catalans han arribat després d'haver de marxar de casa per ser olímpics
BarcelonaEls Jocs Olímpics de Pequín 2022 ja formen part del passat. La capital xinesa ha esdevingut la primera ciutat a ser seu d’uns Jocs d’estiu i uns d’hivern, amb una cita amb alts i baixos. Algunes instal·lacions han aixecat dubtes, com aquest trampolí enmig de velles fàbriques de metall. Les seus, tan allunyades i amb tantes mesures de seguretat contra el covid-19, han evitat que hi hagués gaire esperit olímpic. I el cas Valíeva ha dominat l’agenda i ha obert el debat sobre l’edat dels esportistes, ja que una jove de 15 anys que havia donat positiu per dopatge va acabar plorant davant la fredor de la seva entrenadora.
Des del punt de vista esportiu, la Xina s’ha enamorat de la jove esquiadora Eileen Gu, que amb tres medalles d’or ha sigut una de les estrelles just en plena guerra diplomàtica entre els xinesos i els Estats Units. Gu, nascuda als Estats Units de mare xinesa, va renunciar al passaport nord-americà per esdevenir una de les esportistes més famoses de la Xina. Noruega, com gairebé sempre, ha dominat en les medalles establint un nou rècord de medalles d’or, amb un total de 16. I els Estats Units han quedat en una quarta posició que els deixa amb mal regust de boca, especialment per la decepció de l’esquiadora Mikaela Shiffrin, la gran dominadora de les pistes els últims anys, que no ha guanyat cap medalla quan aspirava a sis.
El dia de glòria de Queralt Castellet
Aquests seran també els Jocs de Queralt Castellet. La sabadellenca era la gran esperança per aconseguir una medalla en uns Jocs on, tradicionalment, l’esport català, i l’espanyol en general, poca cosa hi tenia a fer. I el dia de glòria va arribar a la Xina, amb la medalla de plata a la modalitat de migtub en surf de neu. Una catalana no havia aconseguit mai medalla en uns Jocs d’Hivern. Just quan es parla de la candidatura per portar els Jocs d’Hivern al Pirineu el 2030, candidatura que genera consens entre els esportistes però no posa d’acord uns polítics que segueixen sense tancar la proposta definitiva que caldria entregar al Comitè Olímpic Internacional els mesos vinents, els resultats dels Jocs de Pequín són un petit triomf per a un grup d’esportistes amb un denominador comú: per poder viure de l’esport que practiquen, els va tocar marxar ben joves lluny de casa, per la falta de suports i d’instal·lacions.
Castellet va marxar quan encara era menor d’edat a Nova Zelanda, i va passar bona part de la seva vida a l’hemisferi sud, els Estats Units o els Alps, ja que als Pirineus no hi ha cap pista fixa de la seva modalitat. Amb sis victòries a la Copa del Món i una medalla d’or als X Games, Castellet participava per cinquena vegada en uns Jocs i va poder aconseguir una plata molt soferta. “No ha estat fàcil, he treballat molt per poder arribar fins aquí. La motivació d’aprendre cada dia de la muntanya i de la mateixa competició m’ha permès arribar on vull ser, amb tanta energia per a aquests Jocs. I per als Jocs següents, també”, va dir pensant en poder arribar als Jocs del 2026, quan tindrà 36 anys.
L’altre gran èxit va ser el diploma olímpic dels patinadors Adrià Díaz i Olivia Smart. Díaz també va marxar ben jove d’una ciutat, Barcelona, on fa poc va tancar una de les dues úniques pistes de gel. Avui en dia només queda la del Palau Blaugrana. El patinador va viure primer a Madrid i després a Londres, i va marxar finalment al Canadà, on ja fa uns quants anys que viu i treballa amb la britànica Olivia Smart, la seva parella professional des de l’any 2015. “Al Canadà tens una pista a cada cantonada. Calia anar-hi per poder treballar amb uns entrenadors que ens han permès seguir millorant”, explica Díaz, que havia debutat a uns Jocs el 2014 fent parella amb la madrilenya Sara Hurtado. Díaz i Smart, per cert, van ser dos dels grans protagonistes de la gala de comiat de patinatge, una tradició en què tots els patinadors de les diferents disciplines actuen l'últim dia per al públic, sense puntuació, fent espectacles pensats per oferir espectacle amb disfresses.
A les pistes d’esquí, l’esquiadora de Ribes de Freser Núria Pau va poder fer realitat el seu somni de debutar en uns Jocs. Després d’un primer descens a la prova de gegant amb bons temps, va sortir del recorregut en la segona baixada. Pau, que durant la major part de la seva carrera s’ha pagat els viatges i el material, ha viscut a Itàlia llargs períodes de temps per poder ser dins d’un equip professional. Aquest any ha liderat la creació del primer equip femení professional d’esquí de Catalunya, l’Holaluz FAST. L’osonenc Quim Salarich tampoc va poder acabar el seu descens en la prova d’eslàlom al sortir del recorregut. En el seu cas, l’esquiador de Malla va marxar a viure a Suïssa quan era jove, per poder viure d’un esport on s’ha convertit en el millor esquiador alpí dels últims 40 anys.
A l’esquí de fons, el debutant Jaume Pueyo, de 20 anys, va acabar en la 31a posició a la prova d’esprint. Un èxit per a un jove amb gran futur que ha passat molts mesos entrenant-se a Suècia amb equips estrangers. I, finalment, en els seus quarts jocs a la modalitat de skeleton, Ander Mirambell va acabar en la 24a posició d’un esport on el circuit que té més a prop de casa és als Alps.
El 2026, un model de Jocs diferent
Els pròxims Jocs d’Hivern de Milà i Cortina d'Ampezzo el 2026 significaran el retorn a Europa després de dues cites asiàtiques. Seran els primers Jocs segons el nou model impulsat pel COI, on es demana no construir grans instal·lacions i aprofitar les que hi ha. De fet, de les 14 instal·lacions dels Jocs, 13 ja existeixen. Només està previst construir un pavelló per a l’hoquei gel a Milà. El nou model desvincula la cita d’una ciutat i la connecta a tota una regió, en aquest cas els Alps italians, amb seus escampades per una superfície de 22.000 km, fet que podria comportar, segons l’esquiadora Federica Brignone, que “no hi hagi gaire esperit olímpic”. La inauguració serà a Milà, la clausura a Verona i hi haurà quatre viles olímpiques (Milà, Cortina, Predazzo i Livigno). Algunes proves, com l’esquí alpí, es faran en estacions diferents: Bormio i Cortina.
En aquests Jocs, per cert, farà el seu debut al programa olímpic la disciplina d'esquí de muntanya, coneguda popularment com a skimo. Modalitat en què esportistes com Oriol Cardona poden aspirar a medalla, perquè acaba de proclamar-se campió d'Europa a la cita celebrada aquests dies a Boí Taüll.