Operació per salvar el castell de cartes de la candidatura olímpica d'uns Jocs al Pirineu l'any 2030

BarcelonaLa candidatura d'uns Jocs Olímpics al Pirineu l'any 2030 s'ha convertit en "un castell de cartes" que pot desplomar-se els pròxims dies. "Però també el podem acabar i aconseguir un gran èxit fent un munt d'equilibris", segons expliquen fonts de la comissió tècnica que fa mesos que treballa en la proposta de repartiment de seus. Mentre Barcelona acull aquest divendres un acte en suport a la proposta a la Llotja de Mar amb la presència d'esportistes i autoritats, a Madrid celebren com un pas endavant haver aconseguit el compromís del govern de l'Aragó per participar en una trobada el dilluns 25 d'abril, la primera amb representants de totes les parts en més de quatre setmanes.

Durant els últims mesos de l'any 2021 i els primers de l'any 2022, el gran obstacle que va trobar la candidatura va ser la falta d'acord entre els diferents partits polítics catalans. "La sensació és que no hi havia unitat, que es prioritzaven interessos de partit" s'explica. Però un cop es va aconseguir una proposta unitària de la part catalana, va trencar-se una pota diferent de l'acord, l'aragonesa. "Ara mateix és l'únic obstacle que queda. Arribar aquí ha costat molt, però Lambán sembla inflexible", diuen al Comitè Olímpic Espanyol en relació amb la postura del president de l'Aragó, el socialista Javier Lambán, que s'ha negat a firmar la proposta per repartir les seus que els seus enviats a la comissió tècnica sí que havien donat per vàlida.

La data del 25 d'abril està marcada com una de les últimes oportunitats per salvar una candidatura que s'ha convertit en un exercici d'enginyeria. El govern aragonès posarà sobre la taula quina és la seva postura, després de presentar una nova proposta per repartir les seus que no és vista amb bons ulls per part del govern català i el COE. Alejandro Blanco, president del COE, intentarà acostar les posicions, centrant l'atenció en Lambán. "Quan tothom havia validat l'acord, Lambán ha reaccionat renegant-ne" diu Laura Vilagrà, consellera de Presidència. "Hi havia un acord entre totes les parts que repartia les seus entre Catalunya i l'Aragó, adequant-se a les peticions del Comitè Olímpic Internacional de fer uns Jocs aprofitant estructures que ja existeixen. Donar aquesta imatge de poca unitat no ajuda", admet Alejandro Blanco, president del COE.

Després d'haver aconseguit que Catalunya deixés de banda pugnes internes i la tensió amb el govern espanyol per defensar la candidatura, Blanco es troba ara amb el mur d'un Lambán que hauria entès que el discurs contrari a cedir davant de Catalunya li dona vots de cara a les pròximes eleccions, on buscarà ser reescollit. Fonts del COE admeten a l'ARA que, a les trobades de la reunió tècnica, la postura dels enviats del govern de Lambán era molt favorable al repartiment de seus que ara rebutgen. "Ens ha sorprès molt", afegeixen. Blanco, doncs, confia en poder guanyar temps el pròxim 25 d'abril, sabent que si Lambán hi arriba sense voler negociar ni un pam la seva nova proposta la candidatura olímpica estaria acabada. De fet, un dels punts que Blanco defensava davant del COI per portar els Jocs als Pirineus era poder demostrar com territoris amb agendes polítiques oposades s'havien posat d'acord.

Més proves a l'Aragó

Totes les mirades, doncs, se centren en un Lambán que s'ha arribat a enfrontar amb el Consell Superior d'Esports (CSD) del govern del líder del seu partit, el PSOE, afirmant que l'acord presentat en el seu moment "és un atac a la intel·ligència", ja que no reparteix les seus al 50% amb Catalunya, tal com ell vol aconseguir. Fonts del COE, però, recorden que el repartiment pactat dona a l'Aragó un total de 54 proves per 43 a Catalunya, tot i que Catalunya tindria algunes de les més importants, com l'esquí alpí i l'hoquei sobre gel. En el repartiment, l'Aragó tindria sis esports i Catalunya, cinc, ja que alguns, com el bobsleigh o el salt de trampolí, es farien a l'estranger, en una seu per decidir a Sarajevo o als Alps, ja que el Pirineu no té instal·lacions per acollir-los. El repartiment que totes les parts, menys Lambán, defensen portaria l'hoquei sobre gel al Palau Sant Jordi i en altres pavellons de Barcelona, mentre que les proves reines de l’esquí alpí, com el descens i l’eslàlom, es farien a la Molina i a Masella. Les modalitats de snow i freestyle serien a Baqueira Beret. A més, a Catalunya s’estudia organitzar durant les mateixes dates com a esports d’exhibició les proves de telemarc –que combina les modalitats d’esquí nòrdic i alpí– al Pallars Sobirà i de múixing a l’Alt Urgell. A l’Aragó tindrien lloc les modalitats de biatló i esquí de fons; les proves de patinatge artístic i el patinatge de velocitat en pista llarga i pista curta serien a Saragossa, i el cúrling a Jaca.

Si el COE aconsegueix recuperar el diàleg entre l'Aragó i la resta de membres de la candidatura, les pròximes setmanes haurien de servir per tancar un nou acord en el qual es podria jugar amb qüestions com les cerimònies d'inauguració i clausura o el nom de la candidatura per intentar poder presentar un acord al Comitè Olímpic Internacional abans de la visita del president del COI, Thomas Bach, aquest maig a Madrid. Un acte desvinculat de la candidatura, però marcat com a data límit per poder defensar un projecte que en cas de seguir endavant també hauria de superar el referèndum d'aquest estiu a les comarques de l'Alt Pirineu. El castell de cartes, després de sobreviure a un munt de cops de vent, segueix dret, a l'espera de si Lambán el fa caure o no.