300 canons de neu, 130 generadors de neu accionats per ventilador i vuit torres de refrigeració d'aigua s'han instal·lat per produir 1,2 milions de metres cúbics de neu artificial que cobreixen 800.000 metres quadrats de pistes en els dos emplaçaments (Yanqing, a Pequín, i Zhanggjiakou, a Hebei), segons dades recollides en un estudi de la Universitat de Loughborough. Tot plegat ha costat almenys 3,6 milions de dòlars, 3 dòlars per cada metre cúbic de neu. Segons la Xina, s'han fet servir 185 milions de litres d'aigua, però la professora d'hidrologia de la Universitat d'Estrasburg Carmen de Jong calcula que n'han fet falta molts més, uns 2.500 milions.
L'emergència climàtica posa en perill els Jocs d'Hivern del futur
Els de Pequín són els primers jocs amb neu 100% artificial, un recurs molt poc sostenible que esdevindrà norma
BarcelonaUna intensa nevada ha generat problemes aquest cap de setmana als Jocs Olímpics d'Hivern de Pequín. Ningú no l'esperava pas: aquesta regió xinesa no havia vist caure més de 2 centímetres de neu entre gener i febrer, i el mateix Comitè Olímpic Internacional (COI) advertia ja en l'avaluació que els seus nivells anuals de neu són "mínims". La gran ironia que deixa el temporal és que la neu hagi començat a caure sobre els primers Jocs Olímpics d'Hivern de la història que se celebren amb un 100% de neu artificial.
Fins a aquest cap de setmana, de fet, les pistes d'esquí de Yanqing apareixen com una llengua blanca que trencava el paisatge del verd i marró de les àrides muntanyes del nord de la Xina. Els jocs es van posar en marxa sense un floc de neu natural, un fet que per si sol posava en dubte el missatge oficial del govern xinès que aquests són els jocs més "verds" i sostenibles de la història.
El recurs no és pas nou: la neu artificial es va fer servir per primer cop en uns Jocs d'Hivern als de Lake Placid (Estats Units) el 1980, i des de llavors no ha fet més que créixer. Els de Sotxi el 2014, a Rússia, ja van fer servir un 80% de neu artificial, i els de Pyeongchang el 2018, a Corea del Sud, més del 90%, però la Xina ha estat la primera a fer uns Jocs d'Hivern exclusivament amb neu artificial, un fet que "els científics creuen que pot esdevenir la norma amb el temps a mesura que el planeta s'escalfi", segons un estudi publicat per la Universitat Loughborough de Londres. L'informe alerta, de fet, que la crisi climàtica reduirà cada cop més els indrets del món que poden acollir competicions de neu a l'aire lliure de forma natural: el 2080 només sis dels 19 llocs que fins ara tenien condicions climàtiques propícies podran continuar acollint-les.
Un altre estudi, elaborat per un grup d'universitats del Canadà, els Estats Units, Noruega i Àustria, és encara més pessimista i avisa que si les emissions de gasos d'efecte hivernacle segueixen creixent al ritme actual, a finals de segle només una ciutat podrà acollir uns Jocs d'Hivern amb unes condicions climàtiques totalment "favorables i segures": Sapporo, al Japó. L'estudi alerta també que unes temperatures més altes i una pitjor qualitat de la neu posen en risc els atletes perquè augmenten la possibilitat d'accidents i lesions.
La neu artificial es va inventar precisament al Japó, tot i que les màquines per produir-la les van perfeccionar els Estats Units (en aquests jocs, la neu és de la italiana TechnoAlpin) i actualment el 95% de les estacions d'esquí del món en fan servir en major o menor mesura. Està formada en un 30% per gel i un 70% per aire, mentre que la neu natural és un 10% gel i un 90% aire i, per tant, és més grumosa. Al ser més densa, molts esportistes prefereixen la neu artificial perquè llisca més i els fa anar més de pressa, però també creix el risc de lesions perquè crea una superfície més dura que la neu natural, segons l'estudi de Loughborough.
Impacte sobre les reserves d'aigua
Però el més preocupant de la neu artificial és l'impacte mediambiental. A més de l'energia que cal per produir-la, el principal problema és l'enorme quantitat d'aigua que requereix, que en zones àrides i seques com aquesta regió de la Xina pot generar un gran estrès hídric. "Podrien ser els Jocs més insostenibles de la història", afirma a l'ARA la professora d'hidrologia Carmen de Jong, especialista en neu artificial i processos d'erosió de la Universitat d'Estrasburg, que ha visitat diverses vegades la Xina per tractar precisament aquesta qüestió.
Tot i les poquíssimes xifres oficials que han facilitat les autoritats xineses, mitjans i informes repeteixen una dada: han fet falta 49 milions de galons d'aigua (uns 185 milions de litres) per produir tota aquesta neu artificial. Però De Jong posa en dubte la xifra. L'especialista ha fet els seus propis càlculs d'acord amb l'extensió que calia cobrir i creu que han fet falta almenys 2,5 milions de metres cúbics d'aigua, és a dir, 2.500 milions de litres. D'on ha vingut aquesta aigua? De tres embassaments que són a entre 7 i 30 quilòmetres de distància de les pistes. "L'any passat estaven plens però aquest any ja no, i són embassaments que també subministren aigua a Pequín", explica De Jong.
Sovint la neu artificial incorpora productes químics per mantenir-la en bon estat, però la Xina assegura que no n'ha fet servir. De fet, aquests productes són necessaris quan la temperatura ambient ronda els 0 graus, i de moment a les pistes de Yanqing (Pequín) i a Zhanggjiakou (Hebei), on se celebren les competicions, es mantenen per sota de -3º C. "El que sí que s'usen són alguns bacteris que potencien la cristal·lització de la neu artificial perquè es creïn multicapes quan surt del canó, i l'ús d'aquests bacteris pot tenir algun impacte en el desenvolupament d'espècies vegetals", explica a aquest diari Martí Rufí, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB. Quan la neu artificial es desfà, la gran quantitat d'aigua erosiona el terreny i a més hi deixa microorganismes invasors que poden perjudicar l'ecosistema, afegeix De Jong.
Els primers jocs de "zero emissions", diu Pequín
Un altre impacte és el de l'energia que fa falta per produir aquesta neu. Però en aquest cas, el govern de Xi Jinping assegura que tota l'energia requerida per a aquests Jocs d'Hivern és 100% renovable, eòlica i solar. La Xina diu que aquests seran els primers Jocs d'Hivern totalment de "zero emissions", un concepte, però, que els experts veuen "agafat amb pinces". "És possible disminuir les emissions maximitzant l'ús d'energia renovable, però des d'una perspectiva de cicle de vida, és més que probable que els canons de neu, les plaques solars, els aerogeneradors o les bombes per fer circular l'aigua s'hagin construït utilitzant energia de combustibles fòssils", apunta Rufí. De Jong apunta també "les màquines trepitjaneu que van amb dièsel" i el fet que part de la reducció xinesa es farà a través de compensacions com la plantada d'arbres, cosa que no té un efecte immediat.
Però Pequín no fa més que treure pit dels seus jocs "verds", que inclouen 800 vehicles activats amb hidrogen, ciment reciclat o l'ús, per primer cop en uns jocs olímpics, de CO2 capturat de la indústria per refrigerar el gel en lloc de les màquines d'hidrofluorocarburs tradicionals que malmeten la capa d'ozó i generen gasos d'efecte hivernacle. Tot un desplegament de tecnologia verda per als Jocs d'Hivern més poc naturals de la història.