L'Aragó tensa la corda i es nega a firmar l'acord de la candidatura dels Jocs del 2030

BarcelonaEl president de l’Aragó, Javier Lambán, ha decidit tensar la corda tant com pugui posant en risc tot el projecte de la candidatura per portar uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu l’any 2030. Malgrat que representants del seu govern van ser presents en una trobada de la comissió tècnica dimarts passat on es va pactar la carta que el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, va enviar dilluns als governs de Catalunya i l’Aragó i al govern central explicant quina seria la distribució de seus de la cita, Lambán va anunciar ahir que no la signarà. I que tampoc té previst anar a la trobada d’aquest divendres amb Blanco, on s’havia de fer la fotografia de tots els actors polítics units, just abans de traslladar la proposta al Comitè Olímpic Internacional.

Lambán va decidir rebutjar la proposta tècnica remesa pel COE que sí que van validar el govern de Catalunya i el govern central perquè el repartiment de les modalitats i proves “no és equilibrat”, i presentarà ben aviat, però sense presses, la seva alternativa. Molest amb la filtració a la premsa divendres passat d’un acord que llavors sí que veia bé, Lambán es queixa que “l’envergadura esportiva” de les modalitats “afavoreix clarament Catalunya”. Al document del COE es proposa que al Pirineu català s’hi organitzin les proves de més prestigi de l’esquí alpí a La Molina-Masella, així com les de snowboard i esquí acrobàtic a Baqueira Beret, i les d’esquí de muntanya a Boí Taüll. A més, el Palau Sant Jordi de Barcelona i una segona instal·lació a la ciutat, segurament el futur Palau de Gel del Barça, seria l’escenari de l’hoquei sobre gel. Al Pirineu aragonès es farien el biatló i l’esquí de fons a l’estació de Candanchú, amb Saragossa com a seu del patinatge artístic i el patinatge de velocitat en pista llarga i pista curta, mentre que Jaca acolliria el cúrling. La distribució dels esports de gel va ser un dels punts en què la delegació catalana i aragonesa no es posaven d’acord, ja que inicialment la idea era que tot el gel fos en un mateix escenari. Finalment, es va acceptar dividir-lo i deixar a Catalunya només l’hoquei sobre gel, ja que aquest esport, segons la normativa del COI, requereix un pavelló amb una capacitat que cap dels pavellons de Saragossa té. Barcelona, en canvi, sí: el Palau Sant Jordi.

Lambán no va voler posar cap data concreta ni dir si aquesta alternativa que està dissenyant estarà a punt abans de divendres, dia en què el COE havia citat a la seva seu els governs autonòmics per rubricar políticament l’acord tècnic que els va enviar per carta ahir. Fonts del govern català confirmen que la seva intenció segueix sent anar a la reunió amb Blanco, en espera dels nous moviments de Lambán.

Quan dilluns el COE va enviar la carta, la primera resposta del govern aragonès ja va agafar per sorpresa més d’un, però es va interpretar com un moviment per intentar projectar una posició de força davant de Catalunya en una època en què Lambán ja prepara les eleccions per ser reescollit. El president de l’Aragó també va exigir dilluns saber on es farien la cerimònia d’inauguració i de clausura, així com el nom oficial del projecte. A les reunions de la comissió tècnica s’havia parlat de posposar la decisió del nom oficial fins al final de tot, ja que també és un punt complicat. El Comitè Olímpic Internacional està interessat en la marca de Barcelona, per connectar una possible cita de l’any 2030 amb el record dels Jocs del 1992, però Lambán vol que si apareix el nom de Barcelona o el de Catalunya, també hi aparegui el de Saragossa o el de l’Aragó. “Des de Barcelona parlen de la candidatura Barcelona-Pirineus” es queixava Lambán, tot i que aquest no és encara el nom oficial d’un projecte nascut l’any 2010 a Barcelona.

El Govern, perplex

Al Palau de la Generalitat, de fet, es va rebre amb perplexitat el “nou estirabot” de Lambán, ja que donaven per fet que l’acord tècnic ja s’havia tancat i que ja no hi hauria més polèmica, com a mínim pel que fa a la carpeta del repartiment de les disciplines dels Jocs entre Catalunya i l’Aragó. “Aquesta sortida de to té molt poc sentit i només pot respondre a interessos electorals”, va dir la portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja. La Generalitat va deixar clar que no cedirà a les pressions del president aragonès i que la proposta està “tancada” i “no es pot reobrir”. La secretària general adjunta d’ERC i portaveu del partit, Marta Vilalta, va ironitzar afirmant que “sembla que Aragó no vulgui els Jocs Olímpics d’Hivern, sinó anar contra Catalunya”.

La incògnita ara és si hi ha risc de trencament definitiu entre els dos governs i que la Generalitat, farta de Lambán, acabi demanant organitzar els Jocs en solitari. Per ara, des de Barcelona aquest escenari no es té en compte. Al marge del conflicte amb l'Aragó, el Govern té encara un tema ben candent de portes endins: la consulta que vol organitzar perquè les comarques catalanes afectades pel certamen decideixin si volen els Jocs o no. Per ara l'únic que hi ha del cert és que a finals d'aquesta setmana o a principis de la vinent el president Pere Aragonès firmarà el decret per obrir el procés participatiu. Encara no té decidit, però, si només votaran les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran o si s'ampliarà l'univers de votants també al Ripollès, el Solsonès i el Berguedà.

La possibilitat de portar davant del COI el projecte perquè el valori, doncs, segueix en mans d’un Lambán decidit a tensar la corda fins al final. Sense acord, el COI podria passar pàgina i apostar per Sapporo (Japó), que s'espera que faci el pas ben aviat, Salt Lake City o Vancouver.