Kamila Valíeva: víctima i culpable de l'escàndol més gran del patinatge artístic en 30 anys

Barcelona"Quan tens 15 anys no ets conscient de tot el que està passant. Tu potser creus que entens les coses, però no és així. La realitat és que quan vaig anar als Jocs amb 15 anys, era una nena", explicava la nord-americana Tara Lipinski a la cadena CBS. El 1998, als Jocs de Nagano, Lipinski va guanyar la medalla d'or en patinatge artístic. "Sentia que si no guanyava, no ho podria fer mai més. Molts nervis, com si la meva carrera s'hagués d'acabar en cas de no guanyar", recordava. La nord-americana té sentiments enfrontats, ara que li tocarà comentar la final individual de patinatge d'aquest dijous, en la qual la favorita és la russa de 15 anys Kamila Valíeva, que competeix malgrat haver donat positiu per dopatge en una prova feta el desembre passat. "Els tramposos no poden guanyar, així que no veig bé que hi pugui participar. Però no deixo de recordar com amb 15 anys no sempre entens què passa al teu voltant en un entorn com l'esport professional. La veig com una víctima de la història, també", explicava.

Valíeva va aconseguir la millor puntuació en l'exercici curt d'aquest dimarts, i aquest dijous (11 h / Eurosport) intentarà guanyar amb el programa lliure una medalla que ja sap que no rebrà. El Comitè Olímpic Internacional, disconforme amb la decisió del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) de permetre a la russa seguir competint, va anunciar que no oficiarà cap cerimònia d'entrega de medalles si Valíeva en guanya una. Volen evitar la imatge de la russa amb una medalla que, segurament, acabarà perdent quan el cas acabi el seu curs legal. "Si acaba passant això, seria molt dur per a les altres patinadores. Guanyes una medalla i et deixen sense una imatge que recordes tota la vida, aquella del podi", deia Lipinski.

Els últims anys, quan es descobreixen casos de dopatge, cosa que significa que les medalles guanyades pels esportistes que han fet trampa es retiren, les noves medalles s'envien per correu; dins d'una capsa. L'espanyola Lydia Valentín, en halterofília, ha guanyat tres medalles olímpiques, però l'or del 2012, per exemple, el va rebre així, dins d'una capsa. "Vaig acabar quarta, però van anar descobrint dopatge en les tres primeres classificades. I anava rebent les medalles per correu. D'una banda, feia il·lusió, però també et fa molta ràbia. T'imagines al podi i tens ganes de plorar, perquè algú que no va seguir les normes hi va pujar en lloc teu", explica. "Amb Valíeva, penso en tota la pressió que aguanta aquesta noia amb 15 anys. El seu país vol que guanyi i tothom la mira acusant-la. Però també penso en les altres patinadores. S'han de concentrar sabent que tenen davant una rival que s'ha dopat. I no l'han fet fora. Això també et desconcentra", afirmava Lipinski. Elles també són víctimes d'aquest cas. "Estic decebuda. Primer perquè ens hem quedat sense rebre la medalla, però després al descobrir que seria per un dopatge", deia la nord-americana Karen Chen, plata al concurs per equips. "Ignoro si Valíeva sabia que l'hi donaven, però si has donat positiu no pots competir. Tot plegat és molt frustrant", afegia.

"Ningú pot dubtar del talent de Valíeva. I demostra ser molt forta mentalment, té un talent increïble. Però si s'ha dopat, hauria de ser expulsada ara mateix", defensava en la mateixa línia Lipinski al saber el positiu de la russa. "I més amb la cultura russa, no discuteixes els teus entrenadors. Però els tramposos no poden sortir a guanyar", afegia.

Amb 15 anys, Valíeva va ser la primera dona a fer un salt quàdruple als Jocs, durant el triomf dels russos al concurs per equips. Un dia després, se sabia que havia donat positiu durant un control fet el desembre passat, als campionats estatals russos. La patinadora havia pres un medicament contra l'angina de pit que només prenen els adults, amb una substància prohibida que ajudaria els esportistes a cansar-se menys. Al ser un cas de positiu que va passar a Rússia, va ser l'agència contra el dopatge russa la que va sancionar la jove, que va presentar un recurs per poder seguir als Jocs, argumentant que tenia dret a defensar-se. El TAS li va donar la raó basant-se en un principi d'evitar danys: si la fas fora i es demostra que era innocent, s'hauria deixat Valíeva sense opcions de guanyar medalla. En canvi, si guanya Valíeva i es demostra que va dopar-se, sempre es pot retirar la medalla. "Però qui quedi segona es quedarà sense premi en directe. Això fa mal", diu Valentín.

Valíeva ha argumentat que hauria pres per error la medicina, ja que la fa servir el seu avi. Amb tot, en les seves anàlisis haurien aparegut altres medicines que fan servir adults per problemes al cor, totes legals, però indici que els seus entrenadors li haurien donat aquests productes per evitar que es cansi. Tant el Comitè Olímpic Internacional com l'Agència Mundial contra el Dopatge, de fet, han exigit que s'investigui l'equip tècnic rus, especialment la polèmica entrenadora Eteri Tutberidze, responsable de desenes de medalles de joves patinadores russes. Tutberidze defensa que l'edat ideal per brillar al patinatge són els 15 i 16 anys, motiu pel qual ha treballat amb un munt de joves que acaben deixant el patinatge ben jove. I Valíeva era la joia de la corona de la seva escola. Tutberidze va abraçar la jove patinadora dimarts, quan ella va rompre a plorar a l'acabar el programa curt, on va aconseguir la millor puntuació amb un exercici gairebé perfecte, on només va fallar en el primer salt, quan va caure. Després es va refer, demostrant tot el talent d'una noia que s'ha convertit en l'objecte d'una polèmica gairebé diplomàtica entre Rússia i els Estats Units.

La final més polèmica des de l'any 1994

La russa arribava als Jocs per ser la gran estrella, en positiu, i ha acabat convertida en la protagonista per un motiu ben diferent, sent el centre de l'escàndol més gran en 30 anys del patinatge artístic. L'últim cop que aquest esport havia aixecat tanta polseguera va ser el 1994, quan es va viure el cas que va provocar que es fessin llibres, documentals i un film, Jo, Tonya. Tonya Harding i Nancy Kerrigan eren llavors les dues millors patinadores dels Estats Units. Filla d’una família problemàtica, amb una mare capaç d’insultar-la perquè fos la millor, Harding sentia que sempre li feia ombra Nancy Kerrigan, considerada un model de conducta. “Jo era un munt de fems i ella una princesa”, explicaria Harding, que amb l’ajuda del seu xicot, Jeff Gillooly, va contractar un pinxo anomenat Shane Stant per agredir amb una barra de ferro Kerrigan quan ella sortia del pavelló de Detroit on el gener del 1994 es feien els campionats nacionals, prova on es decidia també qui aniria als Jocs d’Hivern de Lillehammer d’aquell mateix any, unes setmanes més tard. Després de l’atac, el títol de campiona es va declarar desert, però Harding va aconseguir així la seva plaça per anar a la ciutat Noruega. Kerrigan, que va evitar la fractura pels pèls, es recuperaria en tres setmanes i gràcies a una invitació va poder volar a Noruega, on en un dels esdeveniments televisius més vistos de la història dels Estats Units guanyaria la plata. Harding, pressionada per les notícies en què es confirmava que havia format part del pla per agredir la seva rival, no va passar de la vuitena posició. Al tornar a casa, seria acusada d’obstaculitzar la justícia i d’agressió, i passaria uns mesos a la presó.