Uns Jocs Olímpics d'Hivern a l'Aràbia Saudita, la nova aposta del govern de Riad
Vol organitzar els Jocs Asiàtics del 2029 en una futura estació d'esquí que forma part d'un projecte de macrociutat futurista
BarcelonaJust quan el Comitè Olímpic Internacional (COI) segueix sense saber quina serà la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, el sector dels esports de neu segueix amb una barreja d'incredulitat i interès les declaracions dels portaveus del govern de l'Aràbia Saudita, que vol entrar fort en aquest camp malgrat que el país no té ara mateix cap pista d'esquí. En una terra on neva de forma molt ocasional als cims de muntanyes i té alguna nit freda al desert, el govern de Riad considera que les noves tecnologies i l'aposta per la neu artificial els poden permetre ser la seu dels Jocs Asiàtics d'Hivern de l'any 2029. I si se'n surten, valorar aspirar a portar uns Jocs Olímpics d'Hivern per primer cop a un país àrab.
El govern saudita, criticat per la seva manca de respecte als drets humans i el seu hermetisme, s'ha sumat a la política dels seus rivals regionals, com Qatar i els Emirats Àrabs Units, de fer servir l'esport per millorar la seva imatge i reforçar el seu paper dins de la política internacional. El gir dels darrers cinc anys, liderat pel príncep Mohamed bin Salman, ha portat els saudites a organitzar curses de F1, aspirar a ser seu d'un munt de torneigs i provocar una crisi dins del món del golf al crear un segon circuit professional que atrau els millors jugadors a cop de talonari, sense oblidar-nos del fet de portar a casa seva la Supercopa espanyola de futbol. Ara, els saudites han posat els seus ulls en els esports d'hivern. De fet, es tracta d'una regió sense cap mena de tradició en esports d'aquest tipus. Els saudites no havien enviat mai cap esportista a una cita olímpica d'hivern fins a aquests darrers jocs de Pequín, quan l'esquiador Fayik Abdi va participar en el supergegant aprofitant el seu domini de l'esquí després d'anys vivint a Europa.
La candidatura saudita és per organitzar els Jocs Asiàtics d'Hivern del 2029, una competició que no ha aconseguit organitzar-se de forma estable des que va fer-se primer cop el 1986 a Sapporo (Japó), ciutat que repetiria com a seu en la segona edició, el 1990. Després s'ha celebrat a Harbin (Xina) el 1996, a Gangwon (Corea del Sud) el 1999, a Aomori (Japó) el 2003, a Changchun (Xina) el 2007, a Astanà (Kazakhstan) el 2011 i de nou a Sapporo el 2017. Es tracta de la versió d'hivern dels Jocs Asiàtics d'Estiu, l'esdeveniment més important que copia el programa dels Jocs Olímpics d'Estiu però només per als estats asiàtics. A la versió d'hivern els esports practicats són l'esquí alpí, el nòrdic, el biatló, els salts d'esquí, el cúrling, el patinatge artístic, el patinatge de velocitat, l'hoquei sobre gel, l'snowboard i l'esquí freestyle. De moment, no hi ha cap altra cita prevista dels Jocs Asiàtics d'Hivern fins al 2029, any en què els saudites volen organitzar-los. El Comitè Olímpic Asiàtic decidirà si ho accepta en un congrés aquest octubre.
Els saudites volen organitzar aquesta cita a la zona de muntanya de Tabuk, a prop de la frontera amb Jordània i el mar Roig, una zona natural amb cims de més de 3.000 metres on neva de tant en tant, però mai amb prou força per poder tenir una pista d'esquí. Caldria, doncs, que la neu fos artificial. "Cada cop que s'organitza un esdeveniment com uns Jocs en un lloc on cal que tot sigui neu artificial és senyal que es fa a una zona que no és sostenible", defensa l'experta en ecologia Madeleine Orr, de la Universitat de Loughborough. El primer cop que la neu artificial va fer-se servir en uns Jocs Olímpics d'Hivern va ser a Lake Placid, els Estats Units, el 1980. Als darrers jocs de la Xina d'aquest any la neu artificial ja va ser el 100%. "Això obliga a gastar unes reserves d'aigua molt grans", es queixa Orr, mentre que el Comitè Olímpic Internacional defensa el seu ús malgrat que alguns atletes es queixen afirmant que la neu artificial és una mica més perillosa que la natural a l'hora de competir perquè és més ràpida. Segons un estudi d'Orr, el canvi climàtic provocaria que de totes les ciutats que fins ara han estat seus d'uns Jocs Olímpics d'Hivern només una, Sapporo, podria tenir les condicions adequades per organitzar uns Jocs només amb neu natural el 2030.
La nova frontera dels esports d'hivern, si volen seguir creixent, doncs, és la neu artificial, cosa que obre la porta a zones on abans seria impensable competir, com la península d'Aràbia. "Totes les energies serien renovables. Seria una experiència única, on els equipatges es portarien fent servir drons, amb la possibilitat de visitar la zona fent servir la realitat virtual i amb tota mena de facilitats", explicava a la premsa Philip Gullett, escollit per ser el futur director de l'estació d'esquí de Trojena, com es batejaria un projecte que inclouria una vila olímpica, hotels, una reserva natural, un centre de ioga i la creació d'un llac artificial d'aigua natural.
El projecte saudita, de fet, va lligat a una de les grans apostes del seu govern, Neom, una macrociutat que es vol tenir enllestida abans del 2030 a la costa del mar Roig i que tindria unes lleis pròpies per tal d'atraure professionals occidentals per viure-hi i treballar-hi. Una ciutat futurista que podria arribar a costar 500.000 milions de dòlars. El projecte de Neom pretén ocupar un gran territori on no hi hauria cotxes, amb un sistema de trens d'alta velocitat que connectaria els nuclis habitats, un dels quals una ciutat on viurien més de nou milions de persones i que seria a la vegada un sol gran edifici en línia recta: una macroconstrucció de 170 quilòmetres de llarg que no estaria acabada fins al 2070. Sobre aquest projecte futurista s'ha arribat a dir que es crearia una mena de lluna artificial que genera molt debat entre els experts. La zona de Tabuk, propera a Neom, permetria als futurs ciutadans de la ciutat una escapada per anar a esquiar, doncs.
La candidatura dels Pirineus
Aquesta candidatura, en cas de tirar endavant, alteraria també l'escenari de cara a les futures candidatures de Jocs Olímpics d'Hivern, ja que el COI aposta per reformular el model de cites d'hivern per poder fer-les de forma sostenible, però obrint-se també a nous escenaris. Una aposta que genera debats entre els experts, especialment per l'ús de neu artificial i els recursos que caldria fer servir, que també afecta els Pirineus, on mai s'han fet uns Jocs i sense neu artificial les pistes d'esquí no podrien tenir la vida que tenen ara. La candidatura per portar uns Jocs als Pirineus el 2030, però, va topar amb la manca d'acord polític entre Catalunya i l'Aragó. I ara mateix sembla improbable que el 2030 o el 2034 el COI aposti per aquesta regió.