Jaume Pueyo, l'esquiador que es passa mig any fora de casa per poder competir
Amb 20 anys, el jove de la Seu d'Urgell és el millor de la seva edat en la modalitat d'esprint
BarcelonaJaume Pueyo (Badalona, 2001) no era un nen que sabia estar-se quiet. Va provar amb l’atletisme i vivint a la Seu d’Urgell, al costat del Parc Olímpic del Segre, va ser difícil evitar que també provés el piragüisme. Fins que es va creuar amb un esquiador de fons. “Vaig veure que uns nois practicaven esquí de fons i vaig voler provar-lo”, explica el membre més jove de la delegació olímpica espanyola als Jocs de Pequín. Amb 20 anyets debutarà en un Jocs amb l'objectiu d'acabar entre els trenta primers. "Si no vingués a competir-hi, m'hauria quedat a casa", explica. I, de fet, para poc per casa. La meitat de l'any se'l passa lluny, a l'estranger. Competint o entrenant-se en països amb més tradició d'esquí de fons.
Nascut a Badalona però criat a la Seu d’Urgell des que els seus pares s'hi van mudar quan ell tenia sis anys, Pueyo és un talent sense sostre. En un esport amb poca tradició a primer nivell competitiu a casa nostra, ha anat cremant etapes a un ritme increïble. "El meu objectiu és acabar entre els trenta primers. La competició es disputa per eliminatòries, a veure si puc passar a quarts i fins i tot potser assolir les semifinals", diu ambiciós. Participa en la modalitat d’esprint el dimarts, dia 8. A diferència d’altres disciplines de l’esquí de fons, la prova d’esprint és curta. En poc temps t’hi jugues molt. Menys de dos quilòmetres i tot just tres minuts en què hi has de deixar l’ànima. "És molt important entendre el circuit, saber situar-te per no trobar-te bloquejat. En aquest cas el circuit comença amb una baixada, després puja, baixa i acaba pujant. Diuen que és ben dur", admet. "Cal estar en forma, perquè l’esforç és molt fort. Acabes cansat, més que amb dolor al cos. És una prova exigent", afegeix un esquiador que va començar amb distàncies més llargues però que va entendre que, si volia arribar lluny, s’havia de concentrar en una sola prova. Va escollir l’esprint. El temps li ha donat la raó.
L’esquiador del Club d’Esquí de Fons Urgellet la Cerdanya (CEFUC) fa tot just quatre anys que és federat a la Federació Espanyola, amb una progressió espectacular malgrat la falta d’estructura per entrenar-se en aquest esport. De fet, Pueyo fa com altres esquiadors i, gràcies a pactes entre federacions, passa llargues temporades entrenant-se a l’estranger. En el seu cas, va passar dues setmanes amb l’equip de la Federació Austríaca fent una estada a Östersund (Suècia). “Permet aprendre molt. És important no entrenar-se sol i fer-ho amb gent que permeti elevar el nivell. Et permet tenir més bon ritme de cursa". Els entrenaments de nivell li han permès anar millorant i tenir ja prou experiència. Ha participat en tres Copes del Món i els Mundials d’Oberstdorf (Alemanya), on competia amb els millors del món. I s'ha consolidat com un dels noms amb més futur a Europa, perquè el 2021 va acabar amb el número 1 en el rànquing mundial de la seva edat en la modalitat d’esprint. Mai abans un espanyol ho havia aconseguit, per davant de noruecs, russos i finlandesos. Després d’haver patit una lesió greu al setembre –una ruptura als quàdriceps–, aquesta temporada ha aconseguit treure el cap en el top 10 de diferents proves a escala europea. "Durant uns dies no podia caminar, però per sort va durar poc", recorda.
Ser olímpic és el somni de molts esportistes. I en el cas de les disciplines d’hivern, els esportistes catalans ho tenen més complicat per la falta de tradició competitiva. Catalunya disposa de pistes d'esquí de fons, però no té pistes adequades per preparar la prova d'esprint. "Quan visites països com Noruega, cada poble té una pista de primer nivell. Tothom sap esquiar, és normal pel clima... però cuiden molt l’esport". "Els recursos que tenen altres països permeten que allí moltes persones practiquin aquest esport. Jo he de fer 45 minuts per anar a esquiar", diu un jove que es passa la meitat de la temporada a l’estranger. "Tenim llocs per entrenar-nos aquí, però a l'hivern estic sempre fora competint. Sobretot som al centre d'Europa. Quan soc més temps a la Seu d'Urgell és a l'estiu, i m'hi entreno amb esquís de rodes, faig bicicleta i vaig al gimnàs". Els rollerski, els esquís amb rodes, permeten als esquiadors de fons continuar entrenant-se els dies que no hi ha neu.
Malgrat tots els impediments, Pueyo ja ha arribat als Jocs amb 20 anys després de dues temporades a un nivell molt alt, i debutarà aquest dimarts a les nou del matí amb la primera sèrie. "Calia aconseguir classificar-s'hi i era conscient que la cosa anava bé, però quan van confirmar-me que seria olímpic va ser brutal", explica, tot i admetre que en alguns moments allò que més l’ha molestat han sigut les mesures de seguretat contra el covid. De fet, el va superar ara fa uns mesos. I l’impacte de la pandèmia també va evitar que tornés a fer entrenaments més exigents amb la selecció austríaca. I ara, per poder anar a la Xina, s’ha fet tres tests PCR, a més de mantenir molta prudència per evitar contagiar-se just abans de volar. "Aquí tot costa una mica. Ho tenen tot controlat, amb una aplicació que controla els moviments. Però és el mateix per a tothom, així que cap problema", explica. De fet, com que és tan jove, Pueyo pot imaginar que amb una mica de constància tornarà a uns Jocs. Per poder viure'n uns amb espectadors, amb més suport, sense restriccions. El 2030, l’any en què hi ha la possibilitat de tenir uns Jocs Olímpics als Pirineus, ell en tindrà 28. "Seria bonic, encara competiré. Em faria molta il·lusió uns Jocs a casa, tot i que soc conscient que hi ha gent en contra. Així que no hi prendré partit sense tenir tota la informació", diu prudent.