La comissió tècnica de Pirineus 2030 avança en la proposta de la seva candidatura

BarcelonaL’hora de la veritat s’acosta per a la candidatura olímpica de Barcelona i els Pirineus. La comissió tècnica va reunir-se a Barcelona amb la presència del president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, i confia en enllestir abans de dilluns una proposta definitiva amb la seu de cada esport, abans de poder rebre al maig la visita dels experts del Comitè Olímpic Internacional per valorar el projecte, que vol portar uns Jocs d’Hivern per primer cop al Pirineu el 2030. Els representants dels governs de Catalunya, l'Aragó i Madrid, segons fonts internes, han avançat, i només queden “petits serrells” per tancar la proposta. Segons Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic espanyol, “l'últim punt de debat és la distribució de les proves de gel”, ja que tant Barcelona com Saragossa volen les proves d’hoquei sobre gel. Barcelona disposa de les instal·lacions a punt per a aquest esport, mentre que Saragossa no, motiu pel qual la capital aragonesa podria acabar rebent altres proves, com el patinatge de velocitat.

Després de mesos en què els diferents actors polítics no es posaven d'acord, amb picabaralles entre els governs de Catalunya i Aragó per decidir on es faria cada esport o el nom definitiu d'una candidatura que segueix sense nom oficial, la major part d'administracions sembla finalment que remen en la mateixa direcció, conscients que tenen una gran oportunitat d'organitzar els Jocs, ja que el sistema d'elecció va canviar fa uns anys. Ara ja no és una votació on el Comitè Olímpic de cada país té un vot, sinó que és el COI qui decideix quina és la candidatura més preparada i li dona l'organització de l'esdeveniment, com va fer amb els Jocs de Milà i Cortina d'Ampezzo del 2026. "S'ha avançat molt. Tenim una bona candidatura tècnica" explicava Blanco a RAC1. "I tenim un gran relat: aquesta candidatura només podrà ser realitat si totes les parts abandonen la política de partits per centrar-se en tirar endavant una candidatura solvent, com es va fer el 1992. Si s'aconsegueix, tenim la millor candidatura". A més, un segon factor ha generat optimisme dins de la candidatura: els dubtes a les altres possibles seus.

Salt Lake City prioritza els Jocs del 2034 i Vancouver dubta

Salt Lake City, a l'estat nord-americà de Utah, encara no ha fet el pas endavant d'enviar la carta al COI i cada cop sembla menys disposada a fer-ho, ja que intentaria acollir la cita del 2034 per allunyar-se així dels Jocs d'Estiu del 2028, que també es fan als Estats Units, a Los Angeles. Qui sí que havia demanat oficialment organitzar la cita era Ucraïna, una proposta descartada ara per la guerra.

La ciutat canadenca de Vancouver va enviar la carta al COI, però en aquest cas amb un matís, ja que demanava organitzar uns Jocs Olímpics de forma genèrica, ja fossin a l'estiu o a l'hivern. El Canadà ha organitzat uns Jocs d'Estiu un sol cop, el 1976, a Mont-real. En canvi, la mateixa Vancouver ja va ser seu no fa tant d'una cita hivernal, el 2010. Segons una enquesta feta pel centre Research Co., només el 43% de la ciutat defensa tornar a ser seu d'uns Jocs Olímpics d'Hivern, i una xifra encara inferior aposta per portar al Canadà els Jocs d'Estiu del 2036.

Sapporo, la gran rival

A part de la candidatura dels Pirineus, doncs, qui sembla disposada a arribar fins al final és la ciutat japonesa de Sapporo. Que el COI apostés per la capital de l'illa de Hokkaido, però, significaria que el continent asiàtic hauria organitzat tres dels darrers quatre Jocs Olímpics d'Hivern, i que el Japó tornaria a tenir una cita olímpica després dels Jocs d'Estiu del 2020, posposats per culpa de la pandèmia fins al 2021. Però com que aquests van ser els Jocs de la pandèmia, sense espectadors i amb pèrdues per haver de posposar l'esdeveniment, hi ha un corrent dins del COI que diu que l'olimpisme està en deute amb els japonesos, motiu pel qual Sapporo sembla el gran rival de la candidatura dels Pirineus ara mateix. L'alcalde de Sapporo, Katsuhiro Akimoto, va afirmar aquesta setmana que no tenen pensat celebrar cap referèndum per decidir si fan el pas endavant, però ha explicat que un estudi diu que entre el 52% i el 65% de la població donaria suport al projecte.

La candidatura dels Pirineus sí que inclourà un referèndum, que es faria a les comarques de l'Alt Pirineu aquest juny o juliol, tot i que abans cal que aquesta setmana el Parlament de Catalunya voti a favor de la llei que permetrà organitzar la consulta, en la qual encara no s'ha descartat d'incloure-hi comarques del Prepirineu, com el Berguedà, ja que l'organització dels Jocs significaria millorar les carreteres i el transport en tren entre Barcelona i el Pirineu. Alejandro Blanco ha admès que el moviment olímpic no acaba de veure amb bons ulls una consulta, però ha reconegut que "cal respectar la decisió del govern Catalunya. Hauria de ser una consulta amb diferents preguntes, no una consulta amb dues respostes: si o no. Cal explicar molt bé aquesta proposta abans, ja que serveix per regenerar el territori".

De fet, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, s’ha reunit aquest dimarts amb alcaldies i consellers comarcals del Ripollès per informar-los sobre el projecte: “Hem de fer el projecte de baix a dalt”, ha emfatitzat, afegint que “veu de tots els territoris serà presa en consideració”. Pel que fa a l’àmbit de la consulta ha explicat que el govern ja va acordar-lo, però que ara, després del nou mandat del Parlament, està escoltant totes les reclamacions. “Estem escoltant el territori i com sempre prendre decisions col·legiadament com a govern”. És a dir, de moment el Ripollès no estaria dins de la consulta, però es podria modificar la proposta.

La qüestió de les seus

El COI s'ha fitxat com a data límit per decidir on es faran els Jocs d'Hivern del 2030 els tres primers mesos del 2022. Si Sapporo acaba enviant la carta demanant oficialment ser seu, el COI hi enviarà els tècnics per analitzar la proposta sobre el terreny, tal com faria en el cas dels Pirineus aquest maig, quan la candidatura hauria d'haver acabat de definir la seva proposta, un dels problemes de la qual és decidir què fer amb els salts de trampolí i el circuit de bobsleigh, grans infraestructures inexistents al Pirineu. La prioritat de la candidatura, per adequar-se a la petició del COI de fer uns Jocs low cost sense aixecar grans infraestructures que després no tinguin ús, seria portar aquestes proves a Sarajevo, per donar una nova vida a l'agermanament de la capital bosniana amb Barcelona nascut el 1992 i per recuperar les instal·lacions existents a Bòsnia des dels Jocs del 1984. Tal com va explicar l'ARA, la prioritat sempre serà la ciutat balcànica. "El Comitè Olímpic de Bòsnia ha donat el pas endavant i en breu es farà un viatge a Sarajevo. S'ha donat la paraula que ells són els primers candidats, però si Sarajevo no troba els recursos, tenim altres opcions" diu Blanco. Una opció seria aprofitar les instal·lacions dels Jocs del 2026 a Itàlia, però sembla gairebé descartat fer instal·lacions temporals al Pirineu per aquests esports ja que "el COI exigeix fer poques inversions".

La comissió tècnica de la candidatura necessitarà l'aprovació dels governs català i aragonès, així com del govern central, un cop es defineixi, ben aviat, on anirà cada esport. La major part de proves d'esquí alpí s'haurien de fer a Catalunya, mentre que l'esquí de fons aniria al Pirineu aragonès. Les proves de gel quedarien dividides, també, en aquest cas entre Barcelona, Saragossa i potser Jaca.