El futur dels Jocs Olímpics d'Hivern, en mans de l'Aragó

BarcelonaLa proposta per portar uns Jocs Olímpics d’Hivern per primer cop al Pirineu està en mans del govern aragonès. La candidatura, després de mesos de llargues converses i negociacions entre els actors polítics, va arribar a finals de l’última setmana a un acord sobre quina hauria de ser la proposta per repartir les seus de les diferents disciplines d’uns hipotètics Jocs l’any 2030, acord basat en les propostes fetes en una comissió tècnica amb representants dels tres governs (estatal, català i aragonès), així com membres del Comitè Olímpic Espanyol (COE). Ahir, doncs, el president del COE, Alejandro Blanco, va enviar per carta als governs la proposta perquè l’hi signin, i la validin públicament, abans que pugui ser enviada al Comitè Olímpic Internacional.

El govern de la Generalitat, malgrat que els diferents socis de govern han mantingut en ocasions posicions diferents sobre els detalls del projecte, va deixar clar que hi donarà suport. Però, malgrat que la proposta és aquella que van pactar els seus enviats a la comissió tècnica, l’únic actor que ahir no va confirmar que la signaria va ser el govern aragonès, ja que el seu president, Javier Lambán, vol estudiar si aquesta proposta és “equitativa”, perquè va exigir que les seus fossin repartides al 50% entre Catalunya i l’Aragó. Fonts de la candidatura confien que Lambán hi acabarà donant el seu suport, ja que és membre del partit socialista i el projecte olímpic té el suport de Pedro Sánchez, però explicaven a l’ARA que parlar d’un repartiment al 50% és utòpic, ja que no es pot dividir per la meitat exacta la xifra d’esportistes que aniria a cada comunitat.

La proposta, de fet, envia a Catalunya gairebé tots els esports d’esquí, excepte l’esquí de fons, que seria a l’estació aragonesa de Candanchú. I gairebé tot el gel aniria a l’Aragó, excepte l’hoquei sobre gel perquè Saragossa no té un pavelló com el Palau Sant Jordi. Aquest esport, l’hoquei, requereix dos pavellons grans, i el segon seria el que té planificat estrenar abans del 2030 el FC Barcelona. Segons el repartiment pactat, Catalunya rebria una mica més d’esportistes, però l’Aragó tindria més proves diferents i més cerimònies d’entrega de medalles. “Hem rebut la carta amb la proposta i estem analitzant si hi ha aquell equilibri que exigíem en referència a seus, esportistes i esdeveniments, tal com volíem. En cas de considerar que no hi ha aquest equilibri, farem una proposta. El conjunt de la candidatura inclou les seus implicades, les estacions d’esquí i el nom. Aquí rau la igualtat”, va insistir el conseller d’Esports aragonès, Felipe Faci Lázaro. 

Proves a gairebé tot el Pirineu

Tancar el repartiment de les seus era un dels punts més espinosos en aquesta aventura olímpica. Segons la proposta, a Catalunya se celebrarien les proves d’esquí de muntanya a Boí Taüll, on fa poc ja es va fer el Mundial d’aquesta disciplina, que s’estrenarà al calendari olímpic per primer cop als Jocs del 2026 a Milà-Cortina d’Ampezzo (Itàlia). L’hoquei sobre gel seria al Palau Sant Jordi i en altres pavellons de Barcelona, mentre que les proves reines de l’esquí alpí, com el descens i l’eslàlom, es farien a la Molina i a Masella. Les modalitats de snow i freestyle serien a Baqueira Beret. Amés, a Catalunya s’estudia organitzar durant les mateixes dates com a esports d’exhibició les proves de telemarc –que combina les modalitats d’esquí nòrdic i alpí– al Pallars Sobirà i de múixing a l’Alt Urgell. Es tracta d’esports d’exhibició i, d’aquesta manera, totes les comarques de l’Alt Pirineu estarien implicades en el projecte. A l’Aragó tindrien lloc les modalitats de biatló i esquí de fons; les proves de patinatge artístic i el patinatge de velocitat en pista llarga i pista curta serien a Saragossa, i el cúrling a Jaca. La coordinadora de l’equip tècnic de la Generalitat, l’exesquiadora Mònica Bosch, va defensar que aquesta és la proposta “més competitiva”: “Ara hem de treballar per presentar la millor proposta tècnica”.

El salt d’esquí, la combinada nòrdica, el bobsleigh, el luge i l’skeleton es farien a fora de l’estat espanyol, perquè ni Catalunya ni l’Aragó no tenen les infraestructures necessàries per a aquestes modalitats. Els pròxims dies una delegació viatjarà a Sarajevo, la ciutat que té dret preferent per acollir aquests esports si pot remodelar les instal·lacions dels Jocs del 1984. El COI exigeix organitzar uns Jocs el 2030 sense construir grans infraestructures, aprofitant i millorant les que hi ha, motiu pel qual aquestes proves es farien a Bòsnia. I si aquests no troben els fons per modernitzar-les, als Alps.

Un altre punt que caldrà superar serà la consulta que la Generalitat vol organitzar a les comarques de l’Alt Pirineu aquest estiu. Els pròxims dies el president Pere Aragonès signarà el decret mitjançant el qual s’aprovarà la iniciativa institucional per convocar una consulta popular no referendària, un decret en el qual només es concretarà l’àmbit territorial de la consulta. A continuació, Aragonès disposarà d’un termini màxim de 90 dies per signar un segon decret, en aquest cas per convocar ja formalment la consulta; un decret que haurà de publicar-se entre 30 i 60 dies abans de celebrar-la i en el qual sí que haurà de constar també la pregunta concreta, el cens i la data. També queda per definir el nom oficial de la candidatura, un altre dels punts complicats, i els escenaris de les cerimònies d’inauguració i de clausura.

Si l’Aragó acaba firmant la carta, el següent pas seria presentar-ho al COI, que visitaria les instal·lacions els pròxims mesos per proposar millores o validar-ho. El COI, que també ha rebut l’interès de Salt Lake City, Vancouver i Sapporo per organitzar els Jocs, decidiria la seu de la cita del 2030 en un màxim de 10 mesos.