Ander Mirambell es retira de l'esport professional després d'haver estat olímpic quatre cops

BarcelonaAnder Mirambell ha posat, als 39 anys, el punt final a la seva carrera com a pilot de skeleton. L'esportista català acaba així un recorregut que va iniciar l'any 2005 i que l'ha dut a participar en quatre cites olímpiques: Vancouver 2010, Sotxi 2014, Pyeongchang 2018 i Pequín 2022. A més, ha participat en 11 mundials, ha sumat dos títols de la Copa Amèrica i el campionat d'Espanya de la disciplina, torneig que ell mateix va ajudar a crear, ja que quan va començar a practicar skeleton va ser el primer a fer-ho a l'Estat. A Espanya, de fet, no hi ha pistes de skeleton, un esport on cal un circuit de gel de dimensions considerables pel qual baixar amb un trineu que pot anar a més de 120 km per hora.

Ara el nou repte professional de Mirambell serà dirigir a la pilot belga Kim Meylemans, una de les protagonistes del circuit internacional, i acompanyar els futurs talents de l'skeleton a Espanya com a director esportiu de la Federació Espanyola d'Esports de Gel. Així ho ha anunciat en un acte a Barcelona envoltat de la seva gent.

De petit, Ander Mirambell volia ser futbolista. De fet, va entrar al futbol base del club que porta al cor, l’Espanyol. Després va arribar l’atletisme, però el 2005 va decidir provar l’skeleton. "Vaig conèixer una persona que es dedicava al bobsleigh i ho vaig voler provar. Vaig fer gestions per fer-ho, però un cop vaig arribar a la Federació Catalana d’Esports d’Hivern només em van poder donar un vestit d’esquí de fons. Fer bobsleigh aquí era impossible: massa car i sense estructura. Em vaig treure la llicència i vaig invertir tots els diners que tenia per comprar un cotxe i poder competir una temporada i mitja a l'skeleton", explicava a l’ARA Mirambell fa uns mesos. "Al cap de set dies vaig tenir un accident, em vaig trencar el dit anular i em van haver d’operar d’urgències. Quan va arribar la meva mare em va dir: «Anem cap a casa, ja has fet prou el gamberro». Però els organitzadors van aturar la cerimònia de lliurament de premis i em van dir que, com que estimava tant aquest esport, els agradaria que hi fos per pujar al podi algun dia. I la idea se’m va ficar al cap", recordava.

Per ser olímpic, Mirambell n'ha fet de tots colors. S’ha jugat els pocs dòlars que tenia a la butxaca en un casino de Las Vegas per intentar pagar-se un bon allotjament a prop de Colorado, ha dormit en pàrquings gelats i ha demanat mil favors, com quan a la Copa Amèrica del 2020 va empescar-se que el tècnic de la selecció xinesa, el britànic Mark Woodi, l’ajudés. De fet, quan va decidir fer el salt i intentar-ho en aquest esport que gairebé ni coneixia, ni tan sols existia la Federació Espanyola d’Esports de Gel, així que per practicar-lo va començar a anar a Suïssa i a Àustria, on li tocava dormir on podia. Més d’un cop va dormir al cotxe, sota zero, passant fred. A la primera prova on va competir, s’havia fet les sabatilles ell mateix utilitzant uns estris per ratllar formatge que s’assemblaven, d’alguna manera, a la sola de les sabates professionals.

“Sento aquest moment no com un comiat, sinó com una oportunitat d'agrair l'esforç de tothom per aconseguir aquests resultats. Em sento com el corredor que travessa la línia de meta i s'abraça a la família que l'està esperant. M'hauria encantat dir adeu al mundial de Saint-Moritz, el meu circuit favorit, però el meu futur personal i el de l'skeleton a Espanya em demanen que deixi de banda el trineu”, ha dit en l'acte de comiat.