Joan Soteras: “La Federació va arribar a estar en fallida i ara genera beneficis”

BarcelonaJoan Soteras (Sabadell, 1948) inicia el seu primer dia com a president de la Federació Catalana rebent l’ARA al despatx de la seu federativa del carrer Sicília de Barcelona. L’expresident del Centre d’Esports Sabadell, vicepresident de la Federació durant el mandat d’Andreu Subies, ha arribat al càrrec després d’un procés electoral en què els altres candidats no han aconseguit els avals.

En quin moment va prendre consciència que li tocaria ser president?

L’Andreu Subies ja feia temps que havia insinuat que marxaria a Madrid amb un càrrec. Ell em va demanar que estigués llest, ja que, segons els estatuts, em tocava ser el president perquè era el vicepresident primer. Durant uns mesos, de manera discreta, em vaig anar preparant, fins que va ser vox populi que Subies marxava a fer de vicepresident de la nova directiva de Luis Rubiales a la Federació Espanyola.

Haurà de carregar amb l’etiqueta de ser un president continuista...

I no ho amago. Un cop l’Andreu va dimitir, no havien passat ni 10 minuts que ja vaig convocar eleccions. Les eleccions s’han de convocar a la junta directiva, i així vaig fer-ho. Creia que era ètic. Si em tocava esgotar els dos anys de mandat de Subies, era millor preguntar al futbol català si ens volia. I així, si ens volia, tenir quatre anys per tirar endavant un programa que vol continuar la línia creada per l’Andreu. Quan les coses van bé, millor no tocar-les. Cal consolidar, cuidar i millorar, si podem, aquest programa.

Quan va arribar a la Federació Catalana, l’entitat estava molt tocada...

N’he vist de tots els colors. Aquesta casa va arribar a estar molt malament. Ha estat una constant a la meva carrera, entrar en projectes arruïnats i aixecar-los, tant al Sabadell com a la Federació. De fet, ara que arribo a la presidència és el primer cop que assumeixo un càrrec d’un ens amb beneficis. La Catalana va arribar a estar en fallida i ara genera beneficis. El 2011 les mútues gairebé no volien ni atendre els nens lesionats. El primer que es va fer va ser sanejar econòmicament la casa. Ara tenim beneficis, un fons econòmic i un valor patrimonial de gairebé 9 o 10 milions. Una persona sola, sense la junta directiva, no fa res, però cal valorar la feina de l’Andreu Subies. I jo ara necessitaré l’ajuda de tothom, sol poca cosa puc fer...

El precandidat Ivan Carrillo ha amenaçat amb presentar una impugnació després d’un procés electoral en què no va aconseguir els avals necessaris. Reforça ser escollit així?

Ara mateix al futbol català hi ha unitat. Cal valorar sobretot l’ajuda dels presidents dels clubs. A més, s ’ha treballat molt bé el territori, amb una gran feina dels delegats. Això ha donat unitat a la Federació. Però cal recuperar els descontents, esclar, que n’hi ha. El que no podem fer és manar només per als 900 clubs que van donar avals al nostre projecte, cal treballar per als més de 1.200 clubs catalans.

Carrillo va afirmar que els clubs i els federats han de pagar molts diners, i ho va titllar d’impost revolucionari...

Discrepo, els clubs paguen poc. S’ha fet una gran feina per alliberar els clubs de pagaments elevats, de fet. Tothom qui practica un esport, per llei, necessita estar assegurat. La nostra mutualitat de futbolistes depèn de la Federació Espanyola, no de nosaltres. Les quotes de la mútua les posa Madrid. Nosaltres podem arribar a subvencionar-les, però això de tenir mutualitat gratis és una llegenda negra. Algú l’ha de pagar. Després tenim el portal del federat, una eina per als futbolistes federats que paguen els jugadors, no pas el club. Són 24 euros a l’any, 2 euros al mes. Si tot plegat dona beneficis a la Federació, els diners es destinen a ajudar els clubs i fer campanyes com la que tenim vigent ara mateix, la campanya Orgullosa, per potenciar el futbol femení. Una iniciativa que volem fer en els propers mesos és una per cuidar el futbol amateur, que potser l’hem deixat una mica abandonat. Caldrà tenir cura de la tercera i quarta catalana, ja que el futbol amateur és l’únic segment del futbol català que no creix.

Citaves el futbol femení. Serà un punt fort del seu mandat?

La junta anterior ja va apostar fort pel futbol femení i nosaltres ho seguirem fent. Cada cop tenim més jugadores. El nivell del futbol femení ha millorat d’una manera espectacular. S’ha vist últimament amb la presència de jugadores catalanes en seleccions espanyoles que han brillat en torneigs oficials internacionals. Som la federació territorial amb més fitxes de futbol femení. De fet, som la federació amb més fitxes en general. Som punters en futbol femení.

El futbol català podria ser com aquell de Madrid, amb cinc clubs a Primera?

Va per cicles. Ara Madrid viu un moment dolç, però a Catalunya ja tenim tres equips a Primera després d’anys de tenir-ne només dos. Fa temps el tercer equip era el Sabadell, ara el Girona treballa molt bé i sembla que es podrà quedar a Primera ben arrelat. El que dona calma és veure com aquí es treballa tan bé el futbol base, tot i que en l’àmbit de clubs per arribar a dalt cal entendre que el Barça és tan gran que ocupa un espai central molt rellevant.

Es podran veure partits de la selecció catalana aquests anys?

Ens agradaria, sempre és un punt destacat de l’agenda. Però no tenim dates FIFA i això ho complica tot, ja que t’obliga a buscar rivals menys atractius. Tot i això, seguirem treballant-hi, tant en el partit de la selecció masculina com en el de la femenina. Estem molt lligats per culpa de la manca de dates dels jugadors. Si ho fem, cal fer-ho bé, no podem fer els partits contra rivals poc atractius i sense jugadors de primer nivell.

Quina és la posició de la FCF respecte al possible partit a Miami?

Estem alineats amb la Federació Espanyola en aquest aspecte, en contra del partit. La Lliga només pensa en guanyar dòlars. Als clubs ja els va bé, cert, però cal pensar en l’equilibri entre tots els equips i categories. No podem descartar veure un partit com el Girona-Barça a Miami algun dia, no seria dolent per promocionar el nostre joc, però cal fer-ho bé. Segur que tard o d’hora hi haurà un acord entre totes les parts, però primer cal negociar els assumptes, cosa que no ha fet la Lliga.

L’altre dia Luis Rubiales es va reunir amb la FIFA amb la petició d’organitzar una possible Eurocopa o Mundial sobre la taula?

Fa més pinta una Eurocopa que no pas un Mundial, però, si passa, Catalunya en seria seu, per descomptat.

Cada cop costa més quadrar els calendaris. En quin lloc deixa això la Supercopa catalana?

Segons el reglament, la Supercopa la jugaven el Barça i l’Espanyol perquè eren els dos únics clubs de Primera. Però ara, segons el reglament, tocaria un Barça-Girona, ja que el Girona va acabar al davant de l’Espanyol l’última temporada. Però fins que no pugui parlar personalment amb els clubs no prendrem una decisió per veure si seguim amb el format o fem algun canvi. A la Supercopa ens interessa que hi sigui el Barça; és el club més representatiu, el que porta més gent..., però no té dates lliures.