Joan Francesc Ferrer, ‘Rubi’: “Em sento preparat per entrenar qualsevol equip”

BarcelonaDesprés de més d’una dècada entrenant clubs de 3a, 2a B i 2a, a Joan Francesc Ferrer, 'Rubi' (Vilassar de Mar, 1970), li ha arribat l’oportunitat d’entrenar a Primera gràcies a un Llevant necessitat que confia en ell per salvar-se. Il·lusionat per estrenar-se en aquesta categoria, parla del seu pas per l’Espanyol, un club que avui visita per primer cop.

Com van aquests primers partits a Primera?

Els estic disfrutant, tot i que pateixo per la situació en què estem. Quan ets a baix és complicadíssim, tenim una feinada important, salvar el Llevant, però estic mentalitzat per gaudir de l’experiència.

Quin record té de la seva etapa com a tècnic de l’Espanyol B?

Van ser tres anys en què m’ho vaig passar molt bé, tant amb el club com amb una fornada de nois fantàstica. També amb els entrenadors del primer equip, Miguel Ángel Lotina i Ernesto Valverde, amb qui vaig tenir una relació molt bona. Em quedo sobretot amb l’ascens de categoria i amb la quantitat de nois que van arribar al primer equip. Va ser un any difícil, ja que vam fer una plantilla amb jugadors que no volien quedar-se a 3a i els vam haver de convèncer amb la direcció esportiva. Va ser una feina dura, però profitosa.

Algun cop va pensar a fer el salt al primer equip?

Vaig tenir la sort de viure dos anys molt bons al segon equip i en cap moment m’ho vaig imaginar. És cert que hi va haver algun moment de dificultat al primer equip, però sóc una persona que no pensa en aquestes coses. Són coses que si han d’arribar, arribaran. Òbviament, em faria il·lusió entrenar el primer equip de l’Espanyol, com tots els equips de Primera, perquè al final un vol arribar com més amunt millor.

Com veu l’Espanyol actual, creu que té nivell per optar a Europa o que la seva és una altra lluita?

Lluitar per Europa és una fita que un, quan és a prop d’aquestes posicions, vol lluitar per aconseguir-ho, com és el cas de l’Espanyol. Però s’ha de reconèixer que no és fàcil, ja que quan lluites per Europa ho fas per una o dues places, com a màxim. Les altres són innegociables. Has de tenir aquesta mentalitat si estàs a prop, però el primer, per a tots els equips que no estem pensats per estar entre els tres o quatre primers, és assegurar la permanència.

Sent jugador, el 1995 va deixar l’Hospitalet per anar a l’Espanyol B, el camí invers que va emprendre Sergio González el mateix any. Es coneixen?

Tenim molt bona relació, encara que no vam coincidir al camp. Sempre que ens hem vist hem tingut una relació molt cordial. Fins i tot algun cop, quan jo entrenava al Vilassar de Mar, va venir a fer alguna xerrada als nois quan l'hi vam demanar.

El seu pas pel Barça el va poder perjudicar a l’hora d’optar a tornar a l’Espanyol?

No ho sé, això ho hauria de respondre l’Espanyol. Quan vaig agafant el meu camí és perquè hi ha clubs que em truquen i altres que no. Cada any busco ser millor. La temporada que vaig estar al Barça em va ajudar molt a tractar amb jugadors, a conèixer un primer equip d’un club de Primera per dins. L’experiència va ser enriquidora, estic molt content, i vam agafar molts petits detalls que t’ajuden a millorar coses. Si un és millor del que era abans, no ha de ser un impediment per anar a un altre equip.

Quan va marxar, el seu lloc el va passar a ocupar l’Òscar Perarnau, actual director esportiu blanc-i-blau. Manté el contacte amb ell?

Ell és maresmenc com jo, i hem coincidit moltes vegades. Tenim una relació molt bona, i algun cop ens hem trucat.

Se sent ara més preparat per assumir una gran banqueta?

Jo ho crec. El fet de no haver jugat mai a Primera fa que el camí sigui molt dur i difícil. Els tècnics tenim un marge de maniobra més petit del que la gent es pensa, perquè al final el més important és el nivell dels jugadors. Jo estic content d’haver arribat a Primera, la meva intenció és quedar-m’hi, i em sento preparat per entrenar qualsevol equip.

Creu que la seva proposta, atractiva i ofensiva, encaixaria en un club com l’Espanyol?

Intentem que la nostra proposta sigui tan compensada com sigui possible, sense perdre de vista que la idea és atacar i fer que la gent s’ho passi bé. Però, a més d’això, has de guanyar partits i has de treballar aspectes defensius. Intentem que sigui una aposta completa. L’Espanyol té uns grans tècnics, estan fent les coses molt bé i no m’ho plantejo. Si d’aquí a uns anys no hi ha el Sergio i l’Espanyol vol pensar en nosaltres, segurament estaríem contents de venir, però ara és una resposta que, per part meva, no toca.