Joan Fontserè: “Sense la F-1, el Circuit no podria tenir 332 dies d’activitat a l’any”
Fa gairebé un any que Joan Fontserè és el director general del Circuit de Barcelona-Catalunya
MontmelóFa gairebé un any que Joan Fontserè (Sant Feliu de Codines, 1974) és el director general del Circuit de Barcelona-Catalunya. El juny del 2015 prenia el relleu de Salvador Servià al capdavant d’una de les instal·lacions de referència del país. Onze mesos després viu el seu primer Gran Premi de Fórmula 1, un dels dos esdeveniments més importants, juntament amb la prova de MotoGP, que organitza el traçat.
Molta gent es pregunta què passa al circuit més enllà de la Fórmula 1 i del Mundial de motociclisme.
És lògic que passi, perquè són els dos esdeveniments que tenen més projecció internacional. Però la gent ha de saber que el circuit té 332 dies d’activitat a l’asfalt. És a dir, un 90% d’ocupació en el que és la raó de ser del circuit, la pista. En total, el volum d’assistents és de 570.000 persones a l’any. És molta gent, i més si tenim en compte que els dos grans premis en sumen al voltant de 200.000. La resta passa al llarg de l’any amb les altres curses o productes que ofereix el circuit.
¿I quins són aquests clients que vénen, a més de la F-1 o de MotoGP?
Doncs, per exemple, gent que lloga el traçat per fer-hi una volta amb cotxe o moto i emular els seus ídols. Aquest és un col·lectiu important que ve a través d’agències internacionals. També tenim equips que es preparen per a les 24 Hores de Le Mans, pilots de categories i disciplines diferents de la Fórmula 1… i el mateix passa amb les motos.
Però de circuits n’hi ha per tot el món.
Cert, però aquest és un banc de proves oficial per a tots els equips professionals de competició. Tenim la sort de tenir un traçat homologable als altres de Fórmula 1. És a dir, que les dades que es prenen aquí serveixen per competir en altres circuits. A més a més, tenim proximitat amb la indústria de l’automoció del sud d’Europa i els servim de plataforma de desenvolupament. I un últim apunt, el temps. Aquí hi ha una estabilitat que els equips o empreses no troben habitualment.
I si el Circuit es queda sense F-1?
Doncs potser aquests 332 dies d’activitat al llarg de l’any no hi serien. I el mateix passaria amb MotoGP. Els aficionats, les marques, els equips... tots volen ser allà on hi ha els pilots referents. Els mesos de maig i juny l’exposició internacional és molt elevada i l’afluència de públic és màxima.
Però el cànon que s’ha de pagar per tenir una prova de F-1 també és molt elevat i la gent no té clar que compensi.
Aquests 332 dies d’activitat es tradueixen en 340 milions de retorn per al territori. Això és generació econòmica feta a raó del circuit. No tindria sentit creure que la F-1 o MotoGP, com que són les puntes de l’iceberg, no tinguessin res a veure amb la resta d’activitats al llarg de l’any. Quantitativament, potser no tenim marge de millora. El que sí que podem buscar és que aquesta gent que ens visita sigui, qualitativament, millor. Dels 340 milions, 163 els genera només la Fórmula 1 i 96 milions les motos.
Actualment, ¿com estan les coses per complir el cànon de la F-1?
Les condicions són difícils de complir, però treballarem perquè tingui raó de ser. A més d’aquest impacte econòmic, hem de pensar que les entrades són només una part del pastís. El lloguer de pista la resta de l’any és similar als ingressos per la venda d’entrades. No ens hem de centrar només en el cap de setmana, això seria erràtic.
A l’espera de la setmana final, ¿com ha anat la venda d’entrades?
Tenim tres mercats molt importants: Anglaterra, França i Alemanya. I en segon lloc tenim el mercat català i espanyol. El que veiem és que el mercat local s’anima una mica, tot i que veníem de xifres molt baixes. Ha augmentat també l’anglès però ja és un molt bon mercat i, per tant, la possibilitat de millora és relativa. També hem fet un esforç molt gran en el mercat francès per captar públic veí tenint en compte que ells no tenen Gran Premi i que està aquí al costat. Segurament ens falta una mica de constància en aquest país però penso que acabarà sortint. I llavors hi ha l’alemany, que en època de Schumacher era molt potent i ara és incipient. Hem passat d’unes 3.000 entrades a entre 600 i 800 espectadors.
Però ara hi ha Rosberg com a líder del Mundial. I Vettel, que ha sigut quatre cops campió.
Sí, però és un tema de carisma. Schumacher era Schumacher i això no li treu ningú. També és veritat que la competició no ens ajuda gaire. Fa cinc anys guanyava l’Alonso però podien guanyar cinc pilots diferents. Avui la cosa ha canviat, tot i que també és veritat que en els últims nou anys el guanyador ha sigut diferent.