Joan Collet: “A l'Espanyol ens falta un petit graó i una mica d'orgull per fer el salt de qualitat”
Entre reunions i amb la tranquil·litat d'haver resolt els dos temes urgents que l'ocupaven −aconseguir un crèdit i segellar la permanència−, el president de l'Espanyol fa balanç de la temporada i dibuixa l'escenari de futur, idealment, amb Aguirre
Cornellà de LlobregatEntre reunions i amb la tranquil·litat d'haver resolt els dos temes urgents que l'ocupaven −aconseguir un crèdit i segellar la permanència−, el president de l'Espanyol fa balanç de la temporada i dibuixa l'escenari de futur, idealment, amb Aguirre.
Mig any com a president de l'Espanyol. Com valores aquests sis mesos de gestió?
S'ha anat estabilitzant molt el club en totes les parcel·les. Som un equip de futbol i la gent vol estar tranquil·la, que es guanyin partits i punts i, en aquest sentit, la part esportiva ha sigut excel·lent. Amb Aguirre, hem fet una segona volta de puntuació Champions. Quan fas el canvi, el fas pensant que aniràs a millor, però no ens pensàvem que ens salvaríem tan aviat. En l'altra prioritat, que era la part econòmica, hem anat reestructurant el deute que teníem, que era important.
Heu parat el cop en les carpetes esportiva i econòmica. Quins són ara els següents passos?
En un equip de futbol, sempre has d'estar buscant l'equilibri entre la part esportiva i l'econòmica, però també has de cuidar l'àrea social, la jurídica, la de màrqueting, la de seguretat... Hi ha molta feina, però al final t'has de centrar a trobar aquest equilibri que, a Espanya, encara no s'ha trobat. Si no és amb un traspàs important, com li ha passat al Sevilla en els últims anys, tots els equips que van a Europa tenen pèrdues. Els equips que volen ser molt rigorosos amb els seus comptes, normalment ho passen malament, i si no baixen a Segona, estan a punt de fer-ho. Per això sempre dic que no s'ha inventat aquest equilibri. Si nosaltres ara ens estructurem bé, podem avançar en altres àrees. Fins ara, el 80% del nostre temps l'hem destinat a renegociar el deute, parlar amb proveïdors, representants, clubs, jugadors.
Però ara fins i tot has començat a tenir temps de viatjar per difondre la imatge de l'Espanyol.
És molt important l'àrea de màrqueting. Avui en dia, un president de club ha d'anar a buscar ingressos fora perquè, amb la conjuntura econòmica que tenim aquí, és molt difícil trobar res. De cada viatge surten reunions interessants, però costa molt tancar acords definitius.
Sobretot per posar nom a l'estadi?
Tenim un estadi fantàstic en una ciutat maquíssima. Si volguéssim malvendre'l, ja ho hauríem fet. Estem marcant uns límits d'un contracte de mínim cinc o set temporades, perquè l'impacte del nom de l'estadi és brutal. Però costa molt.
Agafant-nos a l'objectiu del primer dia, com s'ha de valorar la temporada de l'Espanyol?
A veure com s'acaba... Hem tingut dues desgràcies en les últimes dues temporades. Amb Pochettino, vam estar tot l'any classificats en llocs europeus i al final es va punxar en les últimes jornades. La primera temporada ens ho vam agafar amb resignació i, en la segona, la gent va quedar molt tocada, dolguda i desil·lusionada. Això també va fer que, al principi d'aquest any, comencéssim malament, perquè ja veníem d'una dinàmica negativa i, a més, vam tenir lesions. Ara mateix, seria una pena que quedés la sensació que acabem malament l'any. A l'Espanyol hi ha la llegenda que sembla que, quan ens hem salvat, ens relaxem...
I la llegenda que està prohibit parlar d'Europa...
M'agradaria que això desaparegués. No podem donar la imatge que l'equip abaixa els braços en aquests trams finals, perquè la institució i l'afició no s'ho mereixen.
Europa és a l'abast de l'Espanyol? Ha de ser un objectiu real i obligatori de cada temporada?
Objectiu obligatori, no, però pel pressupost i pel pes de l'entitat, sí que hem d'exigir-nos anar a Europa. A la Lliga espanyola, l'Espanyol està en una forquilla d'entre el setè o vuitè i el dotzè o tretzè classificat. A partir d'aquí, pots tenir una temporada dolenta i quedar més avall o pots baixar a Segona amb un pressupost molt alt, com els ha passat a altres equips. Però també pots tenir una bona temporada, com ha fet el Llevant els últims anys, o el Getafe o el Rayo, i lluitar per estar a dalt. L'Espanyol ha d'estar allà. El perfil de l'entitat és estar en la mateixa línia del Betis, el Sevilla, l'Athletic o la Reial Societat, tot i que tinguin un pressupost més alt que el nostre. Però sense descuidar-nos, perquè, al final, hi ha 13 o 14 equips que al començament de temporada tenen com a primer objectiu sumar els 42 punts. Però que aquest sigui el primer objectiu no vol dir que sigui l'únic, hem de tenir-ne més. Hem d'aspirar a més. No em vull quedar pensant que amb la salvació n'hi ha prou, no és aquest, el club que jo vull. Sóc una persona amb molta empenta, molt ambiciosa, i vull arribar al màxim.
Javier Aguirre és el perfil d'entrenador que ha d'estabilitzar aquestes opcions europees de l'Espanyol?
En la més de mitja temporada que fa que està aquí, Aguirre ha demostrat que és l'entrenador idoni per al club. Més enllà d'ell com a professional, és una persona amb un missatge positiu, optimista tant a dins del vestidor com en les rodes de premsa i de cara al soci. La gent vibra amb Aguirre, i creiem que és l'entrenador que necessitem per tirar cap amunt. Se li ha penjat l'etiqueta de revulsiu i, excepte al Saragossa, en els altres clubs s'hi ha estat tres anys.
El seu entorn assegura que la condició per renovar passa per garantir-li un bon projecte esportiu. Quina capacitat té el club per mantenir-li la columna vertebral?
Aguirre i l'afició poden estar segurs que no desmuntarem l'equip, i fins i tot m'atreviria a dir que tindrem un equip més competitiu que aquest any.
Econòmicament, l'Espanyol pot dir que no a certes ofertes i triar quines sí que li convé acceptar?
Econòmicament és viable tenir la il·lusió de pensar que tindrem un equip més competitiu. Sabem segur que no podem pagar 9 milions d'euros per un davanter, com sí que poden fer altres clubs, però tenim opció de fitxar jugadors que acaben contracte o explotar les cessions. No podem assegurar que no vendrem un jugador perquè, tal com està el mercat i el futbol, els clubs estem obligats a fer sempre alguna venda. Ara, el que hem de fer és no fer una mala venda. La plantilla s'ha revaloritzat i això ens dóna poder. Ens està arribant l'interès d'alguns clubs i representants, no ofertes formals, per cinc o sis jugadors nostres. Això et dóna la facilitat de mirar-te les ofertes més fredament i triar la que més interessa, valorant amb el director esportiu si el recanvi ofereix garanties o no. Però és clar que no podem tancar-nos a cap venda si els tècnics consideren que pot ser interessant i la podem substituir. Si arriba una oferta per a qui el director esportiu no troba un bon recanvi, no l'acceptarem. Però estem condemnats a escoltar-les totes.
El pressupost de l'any que ve serà molt a la baixa?
Un dels objectius que teníem a la nova directiva era reduir el pressupost un 10% i augmentar els ingressos en un 5%. Tot dependrà de com es mogui el mercat aquest estiu, perquè potser apareixen dues bones vendes i podem créixer una mica més. L'únic que puc assegurar és que tindrem un equip més competitiu.
Com a mesures d'estalvi, el club ha hagut de fer fora alguns treballadors. S'esperen més acomiadaments?
El club s'està reestructurant de dalt a baix. Que abaixem el pressupost no vol dir només que reduïm el del primer equip, també implica les altres àrees del club, que pateixen la situació econòmica. El que és clar és que, o fem això i seguim sent rigorosos en el tema econòmic o l'Espanyol podria abaixar la persiana d'aquí a un temps. Han començat uns controls econòmics a la UEFA, a la Lliga de Futbol Professional i al Consell Superior d'Esports que ens obliguen a ser molt estrictes i que han posat fi a la política d'endeutament permesa abans. S'ha acabat el perfil de president milionari que, en un moment donat, es gratava la butxaca per salvar el club d'alguna situació delicada. Al final, els clubs han de viure dels seus ingressos i, si sortim d'aquí, ho pagarem a la llarga. Com en l'economia de casa teva. I això no s'ha fet ni a l'Espanyol ni al futbol en general.
Fa la sensació, però, que l'Espanyol continua depenent sempre dels mateixos tres o quatre accionistes. No és una figura milionària única, però acaba sent el mateix que els crèdits els paguin sempre les mateixes tres persones.
Aquesta dependència hipoteca el club i la vostra llibertat de gestió?
No, en cap moment m'he sentit pressionat perquè ells hagin avalat. Estic molt agraït als accionistes. En una societat anònima, quan tens un problema econòmic greu com el que teníem nosaltres [amb un embargament cautelar dels diners de la televisió] s'han d'anar a buscar els màxims accionistes perquè ells són els primers perjudicats si el club hagués d'acollir-se a un concurs de creditors. A qui has d'anar a buscar, si no és a ells? En el tema econòmic sí que depenem del Dani Sánchez Llibre i del Ramon Condal, però ells no m'han marcat una línia ni m'han dit què haig de fer. El dia a dia el decidim els executius d'aquest consell.
És cert que Francesc Ciprés entrarà al consell com a conseqüència d'aquest aval?
En la pròxima junta general d'accionistes s'afegirà aquest punt a l'ordre del dia i es votarà la seva entrada al consell. Ja veurem en quin lloc i amb quin càrrec.
¿Això no acaba donant la raó al soci que es queixa que canvia el president però, des de fa vint anys, sempre acaba havent-hi la mateixa gent al poder?
En una Societat Anònima, fins que no canviïn les accions perquè algú nou les compri, és normal que sempre hi hagi la mateixa gent. Hem de tenir clar que som una societat anònima esportiva. A qui no li estigui bé, sempre pot comprar accions. De tota manera, al consell som tretze i tenim cinc o sis cares noves que no hi eren abans i que són molt vàlides.
Però el retorn de Ciprés trenca una mica aquesta sensació d'aire fresc...
No, perquè jo seguiré marcant la pauta del dia a dia, però entenc que és just que una persona que avala amb el seu patrimoni, vulgui formar part del consell.
Costa molt implicar gent jove i nova en la gestió de l'Espanyol?
Depèn del moment. Abans de les eleccions, em va costar molt convèncer els nous del nostre grup perquè érem cuers i amb un ambient social no gaire agradable. Més de sis o set persones van refusar l'oferta d'entrar al club per diverses raons, familiars o professionals. S'ha de tenir valentia per entrar al consell en el moment en què estàvem llavors. Si tenim la sort de guanyar la Copa del Rei o de jugar un parell d'anys a Europa, tot seria més fàcil.
L'àrea més jove és la del futbol base. S'ha avançat en el camí de recuperar el prestigi?
Lardín i Morales fa només sis mesos que hi treballen, però s'està fent molt bona feina. El seu projecte necessita un parell de temporades. El meu objectiu, i ho vaig dir en campanya, és que en una o dues temporades tornem a ser una referència a Catalunya i Espanya, i un motiu d'orgull per als periquitos. I el que em transmeten de moment és que de cara a l'any que ve s'estan fitxant nois amb molt de potencial i que tindrem un filial i un Juvenil A amb equips que il·lusionaran l'afició.
Com està la renovació de Manolo Márquez?
Estem contents amb la seva tasca. Veníem d'una dinàmica molt dolenta i apuntàvem al descens de categoria, i ho ha salvat. Per això es mereix la confiança de seguir, com a mínim, un altre any. N'estan parlant amb els responsables esportius.
No puc estar-me de preguntar-te pel futbol femení. Quin objectiu té el club amb la secció?
Em sap greu veure altres plantilles i trobar-hi jugadores que, fins fa poc, eren nostres. M'agradaria que encara vestissin la samarreta de l'Espanyol, però no ens podem comparar amb el Barça, com ens passa al futbol base, per l'immens paraigua del primer equip que tenen ells per incloure-hi un pressupost potent. No tinc cap dubte que el femení de l'Espanyol ha de seguir, té més de 40 anys d'història i, mentre jo sigui president, no desapareixerà. Però costa molts diners i no estem en una situació econòmica que ens permeti gastar gaire.
En futbol femení és relativament senzill marcar diferències i dissenyar una bona plantilla amb un pressupost que, dins les grans xifres del club, és poca cosa. L'impacte mediàtic que donen els èxits del femení són importants. No us plantegeu fer un pas endavant i apostar-hi més, en lloc de seguir rebaixant?
El femení ens va fer campions durant uns anys i n'estàvem tots molt orgullosos, però per fer un projecte campió s'ha de parlar de molts diners, i ara no ens podem permetre aquesta despesa perquè no és lògic que els empleats tinguin dificultats per cobrar o a algun proveïdor no se li pugui pagar puntualment i que després tinguis aquesta despesa fixa. Fa anys que s'està dient que hi haurà ingressos per televisió, que sortiran patrocinadors, i això no està passant. I tots, a l'Espanyol, hem de fer autocrítica. Ens omplim la boca amb el femení, però poc més de 300 persones s'han fet sòcies del carnet. No es tracta de retreure res a ningú, no ets més bon periquito si et fas soci del femení, però si no arriben ingressos, és difícil aguantar un pressupost com el que teníem abans, de més de 400.000 euros.
Com s'evita la davallada de socis que està patint el club?
A alguns sectors els interessa vendre que el soci de l'Espanyol s'esborra perquè està descontent o desmotivat amb el club, quan la majoria de socis que no renoven el carnet és per un tema econòmic, malgrat que estem posant les màximes facilitats possibles. A Sevilla m'explicaven l'altre dia que ells han perdut més de 6.000 socis, de 33.000 a 27.000. El Betis en va perdre 8.000 en dos anys. I et parlo de clubs de 'la Lliga de l'Espanyol', amb qui ens podem comparar. Tots els clubs estem en la mateixa situació. La meva principal preocupació és com generar il·lusió, perquè entenc que l'afició necessita sentir que es pot lluitar per entrar a Europa. És la meva obsessió. De tota manera, les deu franges horàries ens estan matant, perquè hi ha horaris molt dolents per anar a l'estadi i, a més, perquè l'oferta és tan gran que facilita que algú es quedi al sofà per veure l'Espanyol i un parell de partits més abans i després.
Després de sis mesos de bogeria, quin estiu t'esperes?
L'estiu en el món del futbol no és precisament per marxar de vacances, i tinc la missió de fer el millor equip possible. A l'Espanyol ens falta un petit graó i una mica d'orgull per fer el salt de qualitat. A l'Espanyol li queda molt per tocar sostre. Dels últims quinze anys, hi ha més de 40 equips que han passat per Primera Divisió i només sis, entre els quals hi ha l'Espanyol, que no han baixat a Segona. Hem de valorar l'estabilitat esportiva del club i assumir l'exigència de l'afició. No ens cal una gran inversió de 15 o 20 milions, ens falta molt poc per ser més amunt. I tinc claríssim que com a president ho vull aconseguir.
