Jessica Vall: “Poder veure la piscina Pere Serrat plena és un fet especial”
Entrevista a la nedadora olímpica a Rio 2016
BarcelonaJessica Vall (Barcelona, 1988) afronta el 40è Trofeu Ciutat de Barcelona al Club Natació Sant Andreu. El club andreuenc rep aquest cap de setmana la medallista mundialista en la tercera prova del circuit Mare Nostrum previ al Mundial de Gwangju (Corea del Sud) del juliol. La nedadora de 30 anys transmet alegria, positivisme i optimisme de cara a la seva participació en les tres proves de braça (50 m, 100 m i 200 m).
¿El fet de no aconseguir la mínima FINA en la prova dels 200 metres braça en l’Open de Primavera celebrat a Sabadell va suposar un cop psicològic?
Evidentment és una cosa que pot passar. Dins dels objectius, estava previst aconseguir les tres mínimes mundialistes. Vaig sortir de l’Open amb moltes coses apreses, sobretot experiències que m’han fet ser més forta ara mateix i m’acosten a nous reptes.
Dos mesos després d’aquella cita a nivell estatal arriba el circuit Mare Nostrum. Què consideres que has après i de quina manera ho has gestionat?
Sobretot, crec que ho he normalitzat. Seguir treballant amb normalitat totes les àrees. Tant a nivell de biomecànica com a nivell físic o mental, i extrec la conclusió que, en determinades competicions, és possible que no surtin les coses.
El 40è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona coincideix amb l’última prova del Mare Nostrum. Com afrontes aquesta prova?
És la primera vegada que faig les tres proves del circuit, i això suposa un repte ambiciós. Són molts dies de competició que es poden assimilar al dia a dia en un Mundial. Cada cop que m’he llançat a la piscina, tant a Mònaco com a Canet de Rosselló, he intentat aprofitar l’oportunitat per fer bé les coses i saber que, siguin quines siguin les rivals, he de competir al meu màxim nivell. A la primera prova ens vam centrar en els 50. A la segona, en canvi, ens vam centrar en els 100 i 200, però també vaig nedar els 400 metres estils.
Per què has decidit fer els tres tests?
Ho he fet perquè és el que em feia il·lusió. Amb el meu entrenador i l’equip havíem fet una gran feina a nivell aeròbic a Sierra Nevada i volíem veure’n els resultats en aquesta fase de preparació. Teníem interès en descobrir quin era realment el nostre ritme de prova i vam decidir que fer les tres proves era una manera excel·lent d’examinar-nos. També volíem valorar com reaccionàvem al sistema del Mare Nostrum, amb molta càrrega i poc descans, per avaluar-ne les sensacions. De fet, seguint aquesta fase de preparació per al Mundial la setmana vinent marxem a Roma a disputar el Trofeo Sette Colli per continuar millorant. He de continuar entrenant-me per arribar en la millor forma possible al Mundial del mes que ve.
Competiràs a casa, amb la teva gent i al club de la teva vida. Què suposa per a tu?
Il·lusió i ganes de divertir-me. M’entreno aquí cada dia, i poder veure la piscina Pere Serrat plena com la veurem és un fet especial. Sobretot tinc moltes ganes de passar-m’ho bé amb la meva gent.
Com recordes la teva primera aparició internacional en el Mundial de Barcelona 2013?
Va significar un abans i un després, totalment. Sempre dic que és una de les competicions més maques que he disputat. La meva preferida, podria dir. Em quedaria amb com ho va viure la gent i com ho vaig viure jo en aquell moment. Sobretot va ser una mena d’empenta per ajudar-me a posar al mateix nivell que la resta de rivals i em va animar a seguir treballant per poder assolir els meus objectius.
El Mundial de Gwangju serà la teva quarta cita mundialista. Quins objectius et marques?
La idea seria poder estar en les tres finals. Tot i això, som conscients de la dificultat que comporta, sobretot en els 50 metres braça. Però fins ara hem volgut entrenar aquesta polivalència per poder competir en les tres competicions. A més, ens hem centrat en l’estil de cadascuna, ja que, tot i ser suposadament el mateix estil, la diferència en la distància ens obliga a adaptar les tècniques de natació.
En relació a les mínimes mundialistes, sempre has sigut crítica. Per què creus que són més una motxilla que un repte?
Penso que els nedadors nedem contra altres nedadors, jo no nedo centrant-me en el meu temps. Quan estem en una competició mai sabem quina marca estem fent, ens guiem pel ritme de les rivals. Quan hem d’aconseguir aquestes mínimes, en el campionat d’Espanya Open som nosaltres contra el cronòmetre i se’ns fa difícil gestionar aquest factor.