Jaume Subirà: “El trial d’abans era com ballar un vals, i el d’ara, com ballar hip-hop”

BarcelonaDiumenge se celebra al Palau Sant Jordi la 40a edició del Trial Indoor de Barcelona, una cita que aquest any obre el Mundial de l’especialitat. El primer guanyador de la prova, l’any 1978, va ser Jaume Subirà (Martorelles, 1954), que recorda amb emoció aquella nit a l’antic Palau d’Esports de Barcelona.

Quins records té d’aquell primer Trial Indoor de Barcelona?

Va ser una novetat, la gent no sabia on anava i va sorprendre bastant. Va ser un cúmul d’improvisacions, perquè la gent va començar a baixar de les graderies perquè volien veure les curses de prop, altres es van posar a xiular perquè els que havien baixat els tapaven... Va ser un petit caos però tot en positiu. Es va fer al Palau dels Esports i estava ple de gom a gom, va quedar petit. L’ambient va ser molt maco, va ser una nit molt emotiva.

Deu ser perillós, això de competir amb la gent al costat...

Va ser curiós. Jo estava concentrat per fer bé les meves zones i quan em sortien bé sentia que la gent xiulava... No entenia què estava passant! [Riu.] Però esclar, xiulaven a la gent que era a la pista i que no els deixava veure res. Quan passàvem els pilots hi havia unes 40 persones que ens envoltaven i no deixaven veure res als del darrere.

I de la competició quins records té?

Era molt diferent del que es fa ara. Llavors hi havia una zona amb troncs d’arbre que segurament va ser la més decisiva, una altra que eren pneumàtics...

Com ha canviat el trial en aquests 40 anys? Com era abans?

Abans el trial era non-stop, si t’aturaves en una zona sumaves cinc punts. I això feia que fos un trial molt més pla, no es feien les zones que fan ara. El que fèiem abans, la gent que hi havia al Palau d’Esports, que la majoria eren motoristes, ho podrien haver fet. No eren coses tan espectaculars com les que es fan ara, era més assequible. Ara a la gent no li passaria pel cap fer el que fan els pilots, és com anar al circ, que no et planteges penjar-te allà d’un fil! Abans hi havia 150 inscrits en cada prova i ara com a molt n’hi ha 15.

Les motos també deuen haver canviat.

Molt, no té res a veure. Ara tot es fa donant gas a fons i fent servir l’embragatge. I abans l’embragatge no es feia servir, només el fèiem servir per arrencar! La conducció ha canviat molt. Posant-nos una mica romàntics, el trial d’abans era com ballar un vals i el d’ara és com ballar hip-hop [riu]. Abans hi havia més elegància i actualment tot és molt més espectacular, més tècnic.

¿Li agradaria córrer alguna cursa d’aquesta època?

Jo ara estic corrent trials de clàssiques, però aquestes curses són assequibles per a mi. Certament no em passaria pel cap provar una de les zones d’ara, no tinc el nivell per fer-ho, ni de bon tros. Ara cal tenir una preparació bestial. Abans ja havies d’estar fort, però ara tots els pilots són uns atletes molt ben preparats.

I com s’entrenava en aquella època? Ara els pilots es queixen dels problemes que tenen per practicar trial.

Llavors no teníem problemes, anàvem per tot arreu. I a la gent li feia gràcia veure algú que anava en moto. Ara pobrets estan perseguits! En la meva època anar en moto es respectava i agradava. Ara ens tenen més com a delinqüents i ens marquen unes àrees per entrenar-nos, i si en surts et sancionen.

Diumenge tornarem a tenir un munt de catalans competint. Què s’ha fet a casa nostra per tenir tants pilots bons?

És una passada! Crec que hi té molt a veure l’esperit, la manera de fer, i el caràcter. Som persones curioses i actives. I a això s’hi ha sumat la feina que s’ha fet des de la federació i que les fàbriques també són aquí. Les coses no passen per casualitat. Nosaltres som emprenedors i si ens posem a fer alguna cosa volem que estigui ben feta.

¿El fet que sempre guanyi un català fa que costi valorar els títols?

Tenir tants pilots bons a casa és genial, però també és contraproduent que tot se centri tant a Catalunya, perquè les empreses que venen motos han de vendre-les arreu del món. I com que fora d’aquí no hi ha pilots que guanyin curses, no hi ha tant interès i costa vendre el producte.

Quin és el millor pilot que ha vist?

Tenim uns grans cracs. Qui va fer la transició del trial antic al modern va ser Jordi Tarrés. Ell és un dels més meritosos, però ara tenim el Toni Bou, que és un fora de sèrie, i l’Adam Raga, que és molt lluitador i té una força de voluntat espectacular. Però també hi ha l’Albert Cabestany, el Jeroni Fajardo... pilots que qualsevol país estaria encantat de tenir!