"Ja no és un dels nostres": la dolorosa revolta que afronta Florentino Pérez

Madrid"Soc del Madrid i soc del PP. Aquí som gent d’ordre, saps? I això que està fent el Florentino no té res a veure amb l’ordre. Quan va venir aquella noia tot van ser crits, soroll i brutícia", afirma la Lucía. Quan diu "aquella noia" es refereix a Taylor Swift i els seus concerts al Santiago Bernabéu. La Lucía ha demanat un te matxa en una cafeteria a quatre passes de l’estadi del Reial Madrid. A la zona del carrer del Padre Damián, caminant cap al nord, s’oblida de pressa que ets a prop del recinte esportiu. S’hi respiraria calma, si no fos perquè van passant camions destinats a les obres de l'estadi, que encara no s'ha acabat del tot. És un barri benestant amb bons cotxes, gossos de raça que viuen millor que moltes persones i senyors amb camises amb la bandera espanyola cosida. Un barri on, fins fa poc, agradava tenir el Bernabéu al costat. Ara ja no.

"A mi m’agradava el que feia el Florentino. És bo per al barri, la ciutat i per a Espanya", explica la Lucía, acompanyada de dues amigues que opten per no parlar del tema. "Ella, ella és la xerraire", ens diu una mentre et deixen seure a taula. I la Lucía xerra. "S’ha passat. Una cosa és el futbol, i una altra és anar fent concerts i mil coses. Ha trencat la convivència al barri, sembla que cregui que pot fer el que vol", afegeix. "Sempre ha fet el que vol, però abans no ens emprenyava", puntualitza una de les amigues que deia que no volia dir res. Els grans opositors de Florentino són aquells que abans l'admiraven. La Lucía, per exemple, admet que mai ha treballat. El seu marit, ja jubilat, era advocat, i els seus dos fills han seguit la carrera del pare. Solen estiuejar a la costa de Cantàbria. Els opositors al gran macroprojecte de Pérez –convertir el Bernabéu en l’escenari de grans concerts– són gent com ell. Persones que solen pensar igual que el constructor en termes de política o economia. "El Florentino ja no és un dels nostres", etziba la Lucía. "Els estadis són per fer-hi partits, no concerts", assegura.

Sacramento Reyes, una de les portaveus de l’associació de veïns del barri, ho confirma. Els veïns organitzats són "economistes, empresaris, advocats, publicistes, dissenyadors..." que fins fa poc veien amb bons ulls ser veïns del club blanc. Gent elegant, gent amb sous estables i diferents propietats. Molts d’ells, socis del Reial Madrid. D’aquells que poden anar caminant al camp i en cinc minuts ja són a la tribuna. "Tenir persones amb formació ens ha ajudat a plantar cara. En cas contrari, potser les obres i els concerts haurien tirat endavant", diu amb relació també als aparcaments. Florentino tenia previst remodelar tota la zona per fer-hi dos pàrquings subterranis de tres pisos amb capacitat per a 2.000 vehicles, un al passeig de la Castellana i l'altre sota el carrer Padre Damián, amb un gran túnel que els unís amb l'entrada a l'altura del número 52 del passeig de l'Havana.

Els veïns van ensumar-se alguna cosa i van investigar sobre el pla, ja que s'havien amagat detalls camuflats sota l'aparença d'una proposta per millorar la mobilitat. Al maig un jutjat de Madrid els va donar la raó i va afirmar que l’Ajuntament havia amagat informació. Bàsicament, es venia a dir que aquestes obres no aportaven res a la ciutat i només beneficiaven el Madrid: “La qüestió de l'interès públic que sosté la demandada com a justificació de les obres no se sosté en cap dada de trànsit que permeti comprovar que el projectat túnel de 650 metres de llargària, des del qual s'accediria a l'aparcament del Reial Madrid, pugui resoldre una situació de congestió que justifiqui l'existència d'un interès públic, com sí que hi ha un clar interès particular del qual sortiria beneficiat el club de futbol esmentat”, deia la sentència tal com va informar El País.

"Una cosa és tenir un estadi de futbol, com sempre. L’estadi porta aquí tota la vida, els veïns sabíem on veníem. I una cosa diferent és anar transformant-ho tot, tallant arbres, fent túnels i concerts", explica Reyes. Quan el 1943 es va començar a fer el nou estadi del Madrid, aquesta zona era als afores de la ciutat. La Castellana ja hi era, però era una zona plena de descampats on encara es podien veure pastors passejant cabres. Al voltant de l'estadi, va anar sorgint un barri residencial a mesura que la capital espanyola s'anava fent gran. Si a l'altra banda de la Castellana s'hi van fer més oficines, a la banda de l'estadi hi ha blocs de pisos, col·legis i una església. Un barri tranquil, ja que els turistes que visiten el camp baixaven al metro de la Castellana, veient el camp, i marxaven sense entrar als carrers dels voltants. Tot va canviar amb els plans del club de modernitzar l'estadi i, especialment, fer-hi concerts i aparcaments que havien de permetre als aficionats aparcar just a sota del camp.

Per la seva banda, Immaculada Ramos, secretària de l'associació de veïns, va ser de les primeres a organitzar manifestacions al carrer que aplegaven unes 200 persones el 2022. "El Florentino ha passat de cuidar la ciutat a prioritzar rebre turistes i tenir clients. Vol concerts cada tres dies, vol que l'estadi no pari mai", diu. "Una cosa és tenir un partit de futbol cada 15 dies i una de ben diferent és tenir esdeveniments gairebé cada dia. Pensa en els concerts: cal sumar-hi els assajos, els dies anteriors. El dia del concert, la gentada que arribava abans, els teloners i més de dues hores de concert. És molt més soroll que el futbol, on es canten gols, s'anima... però mai és un soroll tan fort i continuat. Es duplica el límit de soroll permès, i això fa que els vidres d'algunes cases es moguin", raona.

Veïns que litiguen perquè tenen diners per fer-ho

En alguns concerts s'ha arribat als 95 decibels, quan els nivells permesos per a activitats exteriors en àrees residencials són de 55 de dia i 45 de nit. Sacramento Reyes també es queixa de l'ambient posterior als xous, amb molta gent que es queda fent botelló. A banda, els veïns afirmen que amb els concerts també van créixer la inseguretat, els atracaments i les destrosses del mobiliari urbà. "A vegades aprofitem que hi ha partit per marxar el cap de setmana fora de la ciutat, però els concerts són cada tres o quatre dies, entre setmana. Acabes presoner a casa teva", explica a l'ARA la Lucía, ja deixant la cafeteria i mirant de reüll el nou aspecte de l'estadi. "Sembla una nau espacial, m'agradava més abans", afegeix.

Els veïns van rebre com una gran victòria l'anunci que se suspenien els concerts previstos a l'estadi per al que queda de temporada. Tots enyoren el passat. "Fa més de 50 anys que estic al barri", diu la Lucía. "Vaig arribar-hi fa 60 anys", recorda Immaculada Ramos. "Abans deies que vivies a prop del Bernabéu i et senties orgullosa. No hi volem concerts, aquí", afegeix. De fet, la major part de recintes on es fan concerts a Madrid són en barris populars més humils, al sud de la ciutat. En alguns casos, el soroll en espais com el Palacio Vistalegre o la Caja Mágica també supera els límits permesos, però al ser barris amb gent treballadora sense recursos, no han aconseguit organitzar denúncies i processos judicials d'alt cost econòmic, com sí que han fet els del Bernabéu, al nord de la capital.

Els veïns dels voltants de l'estadi madridista han arribat a denunciar al jutjat d'instrucció número 53 de Madrid que el club va celebrar els concerts posteriors a la remodelació de l'estadi amb una llicència caducada des del 2001, cosa que el club nega. Aquells veïns de tota la vida del Bernabéu, els mateixos que no fa tant miraven amb una rialla Pérez quan el veien passejar per la zona, ara s'han convertit en el seu enemic en una lluita als jutjats. I Florentino, per primer cop en molt de temps, està perdent. Unes derrotes que també poden acabar per afectar la butxaca del club i la de Madrid, si els grans promotors de concerts decideixen canviar de ciutat i recinte en un futur pròxim.