Irlanda derrota Anglaterra a domicili (15 a 24) i celebra el Sant Patrici més feliç dels darrers anys
La selecció irlandesa completa el seu tercer Grand Slam en 135 anys amb una victòria històrica a Londres que li permet guanyar el Sis Nacions i la Triple Corona el dia del seu patró nacional
Després de proclamar-se campiona del Sis Nacions una jornada abans del final, Irlanda visitava Twickenham, feu de l’etern rival anglès, el dia de Sant Patrici –patró nacional de l’illa maragda- buscant completar el seu tercer Grand Slam o ple de victòries en 135 anys d’història. Les dues ocasions anteriors en les quals Irlanda havia completar un Grand Slam havien estat els anys 1948 i 2009, però en cap dels dos casos aquesta fita havia coincidit amb el dia del seu patró nacional.
El partit ha començat de cara pels visitants, que ja dominaven el marcador als cinc minuts de joc gràcies a un afortunat assaig del jove Garry Ringrose (qui molts consideren hereu natural de Brian O’Driscoll) aprofitant una errada defensiva de l’anglès Anthony Watson, que ha ha estat lesionat en la jugada, i que Jonathan Sexton ha convertit entre pals.
Irlanda es sentia molt còmode sobre la freda gespa de Twickenham, i ni tan sols els flocs de neu que queien sobre la catedral del rugbi anglès frenaven el domini dels flamants campions europeus: joc Fruit del domini visitant ha arribat el segon assaig irlandès, de la mà de CJ Stander a l’equador del primer temps i que Sexton convertia per deixar el marcador en un clar 0 a 14 a favor dels irlandesos.
El XV de la Rosa -sobrenom de la selecció anglesa de rugbi- estava perdut en el seu propi paradigma. Els anglesos, fins aquest any grans dominadors de l’hemisferi nord, no eren capaços de superar la defensa irlandesa, ja que les seves envestides eren neutralitzades pel mur irlandès. La falta d’imaginació i recursos dels anglesos era preocupant: de fet no ha estat fins a deu minuts del final del primer temps que Anglaterra ha pogut anotar un assaig molt escorat gràcies al seu aler Elliot Daly, aprofitant una superioritat numèrica de deu minuts causada per la targeta groga que havia vist el davanter irlandès O’Mahony per obstaculitzar descaradament el mol anglès i que l’enviava deu minuts a la banqueta.
Però els irlandesos no han renunciat al protagonisme i la possessió de l’oval, fins i tot en inferioritat numèrica. El XV del Trèvol enllaçava molt bé les jugades dels seus hàbils tres quarts amb la contundència de la seva davantera, mitjançant desplegaments molt ràpids que obrien el camp i els espais en la defensa local. Gràcies al seu patró de joc Irlanda ha anotat el seu tercer assaig del partit just abans del descans, gràcies a una gran acció individual de l’aler Jacob Stockdale que Jonathan Sexton tornaria a convertir entre pals deixant el marcador en un clar 5 a 21 favorable als irlandesos al descans.
El partit ha perdut bona part de la seva intensitat durant el segon temps, ja que el cansament acumulat del darrer mes i mig ha començat a passar factura als dos equips. Ha calgut esperar 20 minuts per veure la primera jugada amb cara i ulls del segon temps –sempre dels irlandesos, que han mantingut iniciativa i control del joc, culminada per un cop de càstig transformat per Connor Murray i que eixamplava la diferència al marcador fins al 5 a 24.
La humiliació de la selecció anglesa començava a ser excessiva. El XV de la Rosa, tot cor, ha pogut anotar el seu segon assaig del partit de la mà, un altre cop, del seu aler esquerre Elliot Daly, que retallava les diferències al marcador (10 a 24) a un quart d’hora pel final.
Els darrers minuts han estat marcats per les imprecisions i l’esgotament físic dels dos conjunts, que fins i tot seguien lluitant aferrissadament amb el dipòsit de benzina pràcticament buit. Durant aquests minuts finals s’han produït diverses lesions derivades dels terribles xocs i placatges dels dos equips, que si bé es mantenien ferms en defensa, ben poc podien crear ofensivament.
Encara hi ha hagut temps pel darrer assaig del partit, aconseguit per l’aler anglès Jonny May amb els jugadors irlandesos celebrant la seva victòria. Aquest assaig, que Farrell tampoc ha convertit, tancant una actuació molt discreta, ha deixat el marcador en el 15 a 24 final.
Amb el resultat final Irlanda aconsegueix el tercer Grand Slam de la seva història, el catorzè títol europeu de la seva història –i el quart d’aquest segle XXI- i per primer cop en la seva història aconsegueix completar un Grand Slam a casa de l’etern rival anglès, conseguint la Triple Corona (títol que s’emporta l’equip britànic capaç de derrotar els altres rivals insulars) el dia de Sant Patrici amb una selecció que uneix tots els esportistes de les dues administracions: una fita insuperable que quedarà per la història de l’esport de l’illa maragda.
