Un inversor hiperconservador

Cristiano Ronaldo és un inversor extremadament prudent. Diria, fins i tot, que frega l’obsessió, cosa que no té per què ser bona o dolenta: només posa de manifest una actitud davant del risc, que en aquest cas és la d’apartar-se’n radicalment.

Un cop d’ull a la seva cartera d’accions revela que és la tria que faria qualsevol neòfit. Em refereixo als anomenats blue chips o big caps, grans empreses que són valors sòlids que difícilment donaran grans ensurts o inesperades alegries.

També m’ha sorprès com és de barroera la manera de mantenir les seves inversions. No hi ha cap indici que algú es preocupi d’optimitzar la fiscalitat que recau sobre les seves inversions. Tot el que té invertit acaba tributant en el seu IRPF, lloguers, dividends, interessos, etc.

En qualsevol curs de planificació fiscal bàsica ensenyen que, a certs nivells, les persones físiques no han de fer les seves inversions directament, sinó mitjançant societats.

Si algú se sorprèn de no veure a la llista de països noms exòtics, cal entendre que la informació publicada és la que s’ha presentat a Hisenda. Tindria poc sentit tenir les inversions en paradisos fiscals i tot seguit explicar-ho a Hisenda.