La invasió dels llops de mar moderns arriba a Barcelona

BarcelonaNo gaire lluny de l’Hotel W, al final del passeig marítim, oneja una gran bandera italiana. Una tanca impedeix entrar a la seu de l’equip Luna Rossa Prada, els vigents subcampions de la Copa Amèrica de vela. De dins arriben bromes i música. Sona Manneskin, el grup de rock romà que va guanyar Eurovisió fa dos anys. “Saps l’alegria que em van donar quan vaig saber que la Copa Amèrica es faria a Barcelona? Aquí hi tinc un cosí i uns quants amics vivint fa anys. Tenim el mateix clima i gairebé la mateixa cultura”, explica l’Stefano, amb un preciós accent sicilià i una pell bruna, morena, pròpia dels llops de mar moderns. Tatuats com els del passat, però més presumits, depilats i ben arreglats.

L’Stefano no es diu Stefano, per cert, demana amagar el nom, ja que a la Copa Amèrica de vela hi ha un secretisme sorprenent. “Les històries que s’expliquen d’espies són certes. Jo estic segur que més d’una noia que han tingut aventures amb membres dels equips rivals sortint de nit eren espies”, diu seriós mentre pren un gelat a la Barceloneta, on viurà durant un any i mig. “Realment m’ha sorprès la quantitat d’italians que vivim aquí”, explica. Ara n'han arribat 75 més. I els que vindran. La Copa Amèrica de vela ja es viu, a la capital catalana, tot i que bona part de la població encara no en sigui conscient. Una ciutat que rebrà gairebé mil persones de diferents nacionalitats perquè hi visquin fins a l’octubre del 2024: els membres dels sis equips que volen ser campions.

Dels sis equips que aspiren a pujar al graó més alt del podi del torneig esportiu més antic del món –la primera edició va ser l’any 1851– l'octubre del 2024, cinc ja han arribat per començar a entrenar. Només falten els francesos de l’Orient Express Racing Team, ja que van ser els darrers a confirmar la seva presència a la competició. Louis Viat, un dels caps de l’equip, ja és a Barcelona supervisant la creació de la base, mentre a Morbihan, a la costa sud bretona, s’estan enllestint els vaixells monocasc que vindran a competir, tant l’AC40 com l’AC75. A la Copa Amèrica, una de les condicions és que els vaixells s’han de construir al país dels equips. De moment, a Barcelona ja han arribat cinc dels vaixells AC40, els destinats a participar en les regates preliminars dels mesos vinents a Vilanova i la Geltrú. Però quan l’octubre del 2024 arribi el moment de la glòria, la competició tindrà lloc amb els AC75, autèntics prodigis de l’enginyeria nàutica que volen sobre el mar i també han anat arribant a Catalunya. Els equips continuen enllestint la feina amagant les cartes.

150 persones per equip

Els sis equips calculen que a partir de la primavera del 2024 tindran més de 150 persones treballant a les seves bases, entre mecànics, informàtics, assistents de premsa, mariners i dissenyadors... A més, molts membres de les tripulacions tenen previst traslladar-se a Barcelona amb les seves famílies, motiu pel qual alguns equips, com els vigents campions de l’Emirates Team New Zealand o els nord-americans de l’American Magic, del Yacht Club de Nova York, poden mobilitzar més de 300 persones per viure durant un any a la ciutat. Tots els equips van enviar fa mesos representants per estudiar Barcelona i crear la infraestructura necessària per estar-s'hi.

Els equips han llogat pisos per tota la ciutat, especialment als barris de mar. Gairebé no ocupen places d’hotel, ja que han buscat lloguers de mitjà i llarg termini, treballant a vegades amb immobiliàries locals, ja que, off the record, admeten que a vegades els ha costat trobar pisos. Quan a inicis del 2022 les autoritats locals negociaven amb l’equip de Nova Zelanda, l’organitzador, portar la Copa Amèrica a Catalunya, la qüestió dels pisos va ser un dels punts a tractar, per assegurar que els equips se sentissin còmodes a la ciutat. Alguns, com el nord-americà, tenen contractades persones encarregades de gestionar papers, lloguers, qüestions fiscals o solucionar els dubtes de les famílies que volen venir a passar un any acompanyant els seus estimats que treballen als equips.

El sector hoteler, per cert, sap que l’octubre del 2024 ompliran, ja que la Copa Amèrica mou milers d’aficionats de tot el món. “Serà la vegada que vindrà més gent per animar-nos; de fet, tenim la sensació que al ser l’equip del Mediterrani, serà com si fóssim a casa”, explica Max Sirena, cap de l’equip italià, un dels favorits.

Els sis equips tenen la seu a diferents punts del Port Vell. Alguns en espais cedits per les autoritats portuàries, d'altres en zones privades d’entitats que col·laboren en l'organització d’una de les proves esportives més seguides a escala internacional. A les seus no s’hi pot entrar, ja que s'hi amaguen secrets. Quan obren les portes a la premsa, ho fan prohibint fer fotos en diferents zones. Ara, tots han creat espais per als aficionats on es poden comprar productes oficials o, en alguns casos, beure alguna cosa. A dins, tenen grans restaurants per als membres dels equips, que solen menjar plegats, tot i que especialment a l’hora de sopar, els accents de Nova York, Auckland o el sud d’Itàlia ja es deixen sentir per molts restaurants del centre de la ciutat.

La seu dels campions, el Team New Zealand de Nova Zelanda, és de les més cèntriques, tocant al World Trade Center. Una gran grua permet fer baixar al mar els moderns vaixells, que van arribar després d’un llarg viatge. A la part baix del Raval i del Born, en alguns balcons es poden veure banderes negres amb una fulla de falguera blanca al mig, un dels símbols esportius de Nova Zelanda. “Confiem que la població catalana ens doni suport”, explicava fa uns mesos a l’ARA el seu cap, Grant Dalton, el veterà mariner que va permetre als neozelandesos ser campions per primer cop i que va decidir també que el 2024, en lloc de defensar el títol a casa, el defensarien a Barcelona. Una decisió que deixarà molts beneficis econòmics a la ciutat, a part de transformar diferents zones del Port Vell.

El primer equip que va arribar van ser els suïssos de l’Alinghi, que van decidir des de l’inici que Barcelona seria la seva seu sempre. Els altres equips han anat arribant aquest estiu, com és el cas de l’American Magic i l’Emirates Team New Zealand, que s’han vist obligats a fer malabars per traslladar tot el material des de l’altra punta del món, entre ells el seu AV75, batejat amb un nom en llengua maori, Te Rehutai. “Ens estarem més d’un any a Barcelona perquè, a diferència d’edicions passades, en què la copa es disputava en badies, ara serà a mar obert, amb onades laterals, així que ens hem d’aprendre de memòria les aigües de Barcelona”, explica Nick Burridge, gerent de manteniment de l’Emirates Team New Zealand. Burridge admet que també van visitar fa temps la ciutat per entendre-la. Aquests dies, han estat rebuts per les autoritats barcelonines i els membres de l'equip han rebut xerrades perquè coneguin una mica més la ciutat, en les quals se'ls ha parlat de la llengua catalana, les zones amb risc de robatori o la gastronomia.

Els italians van preferir començar a treballar al port de Càller, a Sardenya. Una cosa semblant van fer els britànics de l’equip INEOS, en aquest cas escollint Palma com a segon port d’entrenaments. Però ara ja són tots a Barcelona, en espera dels francesos. A les portes de la primera regata d’entrenament, el setembre a Vilanova i la Geltrú, Barcelona va omplint-se de llops de mar moderns. Tripulacions amb informàtics, intel·ligència artificial i molts diners.