Inui i Bastón castiguen un Espanyol faltat d’intensitat (2-1)
L’Eibar imposa el seu futbol en una fluixa posada en escena dels de Galca
EibarLa falta d’idees, a Primera, es castiga. Ho va comprovar l’Espanyol, que va caure davant d’un equip modest, però treballat, que va saber imposar la seva lògica d’inici a fi i que va tancar amb triomf la millor primera volta de la seva història a la màxima categoria. No és casualitat. Com tampoc no ho és que l’Espanyol ja sumi gairebé tres mesos sense guanyar a domicili, un dels reptes pendents de Constantin Galca.
A l’espera de trobar mecanismes que permetin consolidar una identitat en atac, els periquitos van sucumbir per la mínima -podrien haver sortit golejats d’un escenari que va demostrar que la blanc-i-blava no és l’única meravellosa minoria-. Amb persistència, intensitat i bon futbol, l’Eibar va provar que una proposta treballada pot derivar en un gran futbol com el que va exhibir ahir, que va resultar una demostració més -i ja en són unes quantes aquest curs- del que són capaços els homes de Mendilibar. No defalleixen fins al final i són un bloc que acumula valors històrics de l’entitat (treball en la recuperació, solidesa defensiva i joc vertical) amb la qualitat tècnica que aporten els jugadors que ha reunit enguany. Durant bona part del partit, ahir l’Espanyol va convertir-se en testimoni passiu d’una proposta que conté virtuts que s’assemblen força a les que li exigeix el mateix Galca.
Problemes per atacar
El romanès va treure d’inici tot l’arsenal sobre la gespa, però els recuperats Caicedo i Asensio van tenir un paper més discret del que és habitual. Sense la pilota, cap dels dos va poder mostrar les seves virtuts davant d’un conjunt que si per alguna cosa destaca és per les constants ajudes defensives i pel bon posicionament dels seus defenses, molt difícils de superar per alt. De poc va servir la proposta de Galca en el primer temps, que buscava que els seus ataquessin l’àrea rival a partir de centrades sempre ben defensades. En el segon temps ho van intentar per dins, però els va faltar la intensitat demostrada als derbis.
Més clars des de l’inici, els locals van imposar el seu joc, directe però prou elaborat per causar maldecaps a un Espanyol que no va tardar a patir la talentosa dreta d’Inui. El japonès, un dels més actius dels locals, va desarmar la defensa espanyolista amb una gran conducció en diagonal des de l’esquerra que va finalitzar amb un encara millor remat creuat a l’escaire de Pau López. El gol premiava la superioritat dels guipuscoans, però va trobar resposta només vuit minuts després amb certa fortuna. Joan Jordán, en la primera aproximació visitant clara -i gairebé l’única del partit, juntament amb un pal d’Hernán Pérez al segon temps-, va sorprendre Riesgo amb un xut amb l’esquerra que va desviar lleugerament Pantic i va dificultar l’acció del seu porter.
La igualtat va tornar a donar uns minuts efímers d’oxigen a l’Espanyol, que tot i l’empat no va saber trobar continuïtat en el joc fins ben entrada la segona part. Fins llavors, va ser l’Eibar qui va tenir més ocasions. Inui i Bastón van estar molt a prop de convertir-se en els botxins dels espanyolistes en tres clares ocasions dins l’àrea, però la seva falta d’encert va permetre a l’Espanyol arribar viu al tram final, quan Javi López va fer penal a Inui. El transformaria Bastón, un gol que premiava la intensitat conjugada amb futbol.