Barça

La guerra empresarial que va frustrar l'amistós del Barça a Israel

El club va voler organitzar un segon partit amb Moshe Hogeg, president del Beitar i amic de Laporta

Laporta, amb el president d'Israel, Isaac Herzog.

BarcelonaEl Barça disputa aquest dimecres a Salzburg (19 h, TV3 i Barça TV) el seu quart partit de preparació contra el RedBull, vigent guanyador de la Bundesliga austríaca. És un amistós d'allò més còmode tenint en compte que l'equip ve de fer una estada de deu dies a Alemanya, on dissabte va golejar l'Stuttgart (0-3) després d'una actuació bastant prometedora. Tanmateix, val a dir que anar a Àustria és un pla B, ja que la intenció inicial del club aquest estiu era fer passar la pretemporada del primer equip per Israel.

Així ho va explicar l'ARA el 22 de maig, quan tot just s'acabava de declarar l'alto el foc a la franja de Gaza. Poc després es va saber que el rival seria el Vila-real d'Unai Emery i que el partit en qüestió es disputaria a l’Estadi Bloomfield de Tel Aviv, a despit del perill d’atiar un incendi polític que, a més, afectaria els acords de l'entitat amb el món àrab o el mercat xinès. Aquests recels hi eren, al departament comercial culer, que recentment ja va tirar enrere un patrocini amb H&M per no fer enfadar el gegant asiàtic.

Israel no va ser l’única opció que el Barça va tenir a sobre de la taula de cara a aquest estiu. Malgrat les restriccions per la pandèmia, que han fet que la majoria dels grans clubs no hagin anat gaire lluny de casa, el primer equip masculí va rebre una oferta per fer una gira pels Estats Units igual com ho farà el primer equip femení durant aquest agost. Però des de la cúpula blaugrana es va prioritzar la via d'Israel, país de destí del primer viatge institucional de Joan Laporta com a president aprofitant el partit que el Barça Legends va disputar contra els veterans del Reial Madrid a Tel Aviv el 20 de juliol.

Ronaldinho i Rivaldo xocant de mans al partit dels Barça Legends contra el Reial Madrid Leyendas.

Precisament aquest compromís el va organitzar Comtec Group, la mateixa promotora que havia tancat des d’Israel el partit entre el Vila-real i el Barça, la negociació del qual va liderar des de Barcelona l'empresa Proximma Sports, que fins i tot havia fet diversos viatges a terres hebrees per polir serrells del contracte. Després d'un llarg procés que va estar a punt de trencar-se dos cops, només faltaven les firmes per segellar l'acord i anunciar-lo.

Tot plegat es va frustrar quan Comtec Group va descobrir que el Barça negociava en paral·lel la disputa d'un segon amistós a Israel amb uns intermediaris propers al president del Beitar Jerusalem, Moshe Hogeg, i es va negar a perdre l’exclusivitat de la visita culer per culpa d'una empresa rival. Comtec Group va condicionar el Vila-real-Barça, un partit que agradava molt als tècnics, al fet que el club blaugrana no aprofités el viatge per organitzar un altre compromís amb un altre proveïdor. L'entitat no va acceptar el tracte.

Moshe Hogeg i les criptomonedes

Per tant, va quedar via lliure perquè l’equip català jugués el 4 d’agost amb el Beitar Jerusalem, un club conegut per ser el preferit de la dreta i per la ideologia antimusulmana dels seus aficionats radicals. Aquesta vegada la negociació havia de ser senzilla perquè els dos principals interlocutors, Joan Laporta i Moshe Hogeg, es coneixien bé. Hogeg ha invertit últimament en criptomonedes i va tenir una empresa, Sirin Labs, de la qual l’actual president del Barça va ser conseller.

Laporta també va mediar entre Hogeg i Leo Messi perquè el 10 fos ambaixador de la marca. A més, el president del Beitar va fer públic al seu Twitter el 18 de març passat, l'endemà de la presa de possessió de la nova directiva, que ell era qui tenia més criptomonedes del Barça a BitClout, més i tot que la mateixa institució. Tot i els vincles, el Beitar-Barça tampoc va veure la llum. Ofenia Palestina i, segons fonts del mateix Barça, diversos actors polítics també van pressionar en privat perquè no es disputés. L’Associació Palestina de Futbol ho va fer públicament en forma de carta.

Quan es va descartar del tot el partit, Hogeg va explicar en una altra carta que el Barça havia sol·licitat no jugar a Jerusalem. L'alternativa que es va proposar era dur el matx a Haifa, però ni el president del Beitar ni l’alcalde de la ciutat, Moshe Lion, la van acceptar. Entre els motius d’aquesta petició hi ha el fet que l’estadi Teddy Kollek, el feu del Beitar, sigui a Malha, un barri conflictiu perquè quan es va crear l’estat d’Israel el 1948 hi havia un poblat palestí. L’explicació oficiosa de la cancel·lació del partit va ser política, però fonts coneixedores de les negociacions asseguren a l’ARA que el xoc entre les dues empreses promotores va ser la veritable clau a l’hora de descartar el Beitar-Barça.

Haver tirat endavant el matx hauria ferit el poble palestí, però sobretot hauria suposat quasi un insult per a Comtec Group, organitzador del partit dels Legends a Tel Aviv amb el qual el club i Laporta no estan disposats a enemistar-se en un moment de necessària expansió comercial. I és que, si s'hagués jugat el Beitar-Barça, la irritació de Comtec Group hauria sigut encara més forta que la que va tenir quan va veure que el club blaugrana insistia en plaure a l'empresa amiga de Hogeg.

D’aquesta manera, per tercera vegada a la història, el primer equip del Barça de futbol es va quedar a les portes de disputar un amistós a Israel. Amb Francesc Miró-Sans a la presidència, en l'acta de la reunió de la junta directiva del 12 de maig del 1955 es va descartar l'opció per incompatibilitat amb el calendari de l’equip català. Cinc anys més tard, la premsa de l’època va explicar que la dictadura de Francisco Franco ho va impedir. “Soc amic d’Israel i em sento molt estimat sempre que vinc. Faré tot el possible perquè el Barça jugui a Jerusalem i serà un gran honor per a nosaltres”, va sentenciar Laporta el 18 de juliol durant la visita institucional al president hebreu, Isaac Herzog. Tot apunta, per tant, que hi haurà un quart intent a curt termini. La paraula del president del Barça així ho indica.

stats