L'imparable boom del pàdel destrona el tenis amateur
En 12 anys s'han multiplicat per 8,5 a Catalunya les pistes d'aquest esport més senzill, més social i que ha atret un gran nombre de dones
BarcelonaL'explosió del pàdel en els últims anys és de les més fortes que es deuen haver vist mai en un esport popular. Segons dades de l'Idescat, l'any 2009 hi havia poc més de 300 pistes de pàdel a Catalunya. I el 2021, només dotze anys després, aquesta xifra s'ha multiplicat per 8,5. El creixement semblava haver-se estancat entre el 2017 i el 2018, però el 2021 es van censar 620 noves pistes de pàdel a Catalunya, el creixement més pronunciat de tota la sèrie de dades. Mentrestant, el nombre de pistes de tenis es manté estancat i fins i tot va decreixent lentament. El gran esport de raqueta ha quedat destronat, si més no, des de la perspectiva de l'esport popular.
Segons les dades de l'Idescat, avui encara hi ha més pistes de tenis que de pàdel a Catalunya, però és fàcil intuir que el sorpasso és imminent. Una simple cerca a internet porta a notícies d'aquest 2022 que expliquen, per exemple, que a Llers, a l'Alt Empordà, s'ultima la construcció de dues pistes de pàdel, a l'Estartit el Club Nàutic publicita que aquest any es faran quatre noves pistes de pàdel i el Club Natació Sabadell també anuncia que “el centre de Can Llong comptarà amb onze pistes de pàdel”. El boom sembla imparable.
Rafael Reig, que és comercial de Reindesa, una empresa que es dedica des de fa 50 anys a la construcció de pistes de tenis, confirma que aquest any ha fet un sol pressupost per una pista de tenis privada en una casa a la Costa Brava. La feina, diu, "ara està tota en el pàdel". Explica que tot va començar amb José María Aznar i que el fenomen es va anar estenent per la Costa del Sol i el País Valencià, on a finals dels 90 i principis dels 2000 les promocions immobiliàries van començar a anar acompanyades d'una pista del pàdel a més de la piscina.
Gairebé totes les persones consultades per elaborar aquest article coincideixen que l'auge del pàdel es basa sobretot en tres potes: la primera és el fet que la corba d'aprenentatge és més agraïda que la del tenis. Al pàdel quatre persones que no saben jugar poden entrar a la pista i de seguida s'ho passaran bé, mentre que al tenis només aprendre a fer el servei requereix un esforç important. El pàdel demana també una condició física força més modesta que la del tenis.
Una segona pota és que es tracta d'un esport més social i que sovint després va acompanyat de fer una cervesa o quedar-se al bar a xerrar. Rafael Reig ho té clar: quan un possible client li demana pressupost per fer un club de pàdel de seguida l'alerta que ha de tenir bar, ja que és una font d'ingressos considerable. Assegura que a un client seu d'Igualada el repartidor de barrils de cervesa li diu que en porta més allà que a cap altre indret de la zona. Una trucada al club Pàdel Cambrils dissabte a la tarda agafa el seu director esportiu, Albert Viñas, enmig de la Mojito Cup, un torneig que estan celebrant just en aquell moment al club, la inscripció al qual inclou un parell de mojitos i un dos per un en un restaurant de la zona. Quan Viñas es va fer càrrec del club fa quatre anys hi havia cinc pistes de pàdel i tres de tenis; ara ja n'hi ha vuit de pàdel i només en queda una de tenis. Al Pàdel Cambrils calculen que en hores punta podrien omplir fàcilment el doble de les pistes de pàdel que tenen. També en les classes es nota el canvi: fa quatre anys s'omplien nou hores amb cursos de tenis per a nens i adults i ara només n'hi ha quatre.
La tercera pota que es coincideix a destacar és el fet que hi ha moltes dones que juguen a pàdel. 4 de cada 10 fitxes federatives de pàdel són de dones i la percepció d'alguns dels consultats és que en l'àmbit amateur aquesta dada podria ser fins i tot més alta. En el cas del tenis una de cada tres llicències és femenina.
Hi ha un quart aspecte econòmic que cau de la banda del pàdel, vinculat en aquest cas ja no als jugadors sinó als clubs: fer una pista de pàdel pot costar uns 35.000 euros i per fer-ne una de tenis de terra batuda cal invertir-hi aproximadament el doble. I més enllà d'això, el manteniment d'una pista de tenis és diari, mentre que al pàdel el més important en el manteniment, segons Rafael Reig, és descompactar la gespa artificial amb una màquina relativament assequible un cop a l'any.
L'empenta de la pandèmia
La pandèmia ha suposat l'empenta definitiva que li faltava a l'esport. Albert Viñas diu que ha detectat que gent que jugava a futbol o a bàsquet van provar el pàdel a l'aire lliure perquè va ser de les primeres coses a les quals es va poder jugar durant la pandèmia, i ara s'hi han enganxat. Segons Viñas, el sistema de nivells fa que la gent es piquin molt entre ells per passar de nivell abans que els seus amics. Rafael Reig diu que també han detectat un increment notable de demandes de pressupost posterior a la pandèmia.
Al Club Tenis Cabrils el tenis és molt més sagrat. Asseguren tenir les millors pistes de terra batuda del Maresme i aquí l'escola és potent, els nanos que en formen part es passen el dia al club, on també estudien. L'objectiu és que de la mà d'entrenadors com Jordi Burillo, que va arribar a ser número 43 de l'ATP, progressin i puguin obtenir una beca per anar als Estats Units. Aquí no s'ha tocat cap de les set pistes de tenis des que es va posar en marxa el club, però ara també hi ha set pistes de pàdel. Atén l'ARA un treballador del club, Juan Carlos Martínez, que assegura que al CT Cabrils van ser dels primers clubs del Maresme a tenir pàdel. Diu que al principi hi havia gent de Badalona i de Barcelona que anava fins al club a jugar perquè no hi havia gaires més llocs on fer-ho, però que en els últims anys s'han fet tantes pistes de pàdel entre Barcelona i Cabrils que ara això ja no passa. En aquest club detecten, d'altra banda, una bretxa generacional: les pistes de tenis poden estar plenes al matí, ocupades per un públic més veterà, mentre que l'hora punta del pàdel és la tarda, amb usuaris més joves.
El 13 de maig del 1996 una fotonotícia del diari El País ensenya José María Aznar amb una raqueta a la mà. El titular és “El presidente juega al pádel”. Mesos després, la família Selga obriria a Barcelona una botiga especialitzada en esports de raqueta, que en aquell moment volia dir tenis i alguna cosa d'esquaix i frontenis. Poc es pensaven que 25 anys després gairebé la meitat de la facturació giraria al voltant de l'esport que va popularitzar Aznar. Gemma Selga, excampiona d'Espanya de tenis en categories formatives, ha copsat que els compradors de raquetes de pàdel busquen més les marques i assegura que a l'hora d'escollir una raqueta de pàdel tot és també molt més simple que en el tenis. La popularitat de grans estrelles com Rafa Nadal i l'èpica de les batalles individuals de més de tres hores que sovint lliuren els tenistes continua sent un gran atractiu per molta gent, però no hi ha dubte que avui el pàdel és clarament l'esport amateur de raqueta que domina el panorama.
El rum-rum del 'pickleball'
Potser un dels aspectes més curiosos del pàdel és que és un boom marcadament espanyol. En molts altres països o bé no hi ha instal·lacions per jugar a aquest esport o són realment esporàdiques. Als Estats Units l'alternativa més barata i senzilla del tenis que està guanyant adeptes a marxes forçades és l'anomenat pickleball, una barreja de tenis, ping-pong i bàdminton que també busca el seu lloc a Catalunya. Al Pàdel Cambrils fa pocs mesos que han convertit una pista de tenis en quatre de pickleball, han provat sort amb una conversió que requereix una inversió mínima si la pista de tenis era sintètica. No és l'únic club de Catalunya on això s'ha fet, es busca rendibilitzar les pistes de tenis i col·locar-se a la posició de sortida del possible nou esport de moda.