Ignacio Ávila: de 'runner' paralímpic d'èxit a ciclista subcampió a Rio
El català ha canviat les sabatilles per la bicicleta i ha sumat la seva tercera medalla en uns Jocs Paralímpics
BarcelonaIgnacio Ávila havia competit des de petit en proves d'atletisme. Va començar a córrer a l'escola amb el seu germà Abel, tots dos afectats per una malaltia degenerativa que els feia perdre visió progressivament. Ell va arribar més lluny, s'hi va dedicar i va participar en quatre Jocs Paralímpics, en els quals havia aconseguit una plata en el relleu 4 x 400 metres a Sidney 2000 i un bronze en els 1.500 metres a Pequín 2008.
L'estiu del 2011, però, va haver de passar per la sala d'operacions després de patir un despreniment de cartílag al maluc. L'operació va anar bé, però el dolor no va acabar de desaparèixer del tot i, malgrat lluitar per classificar-se per als Jocs Paralímpics de Londres 2012 i aconseguir-ho, els resultats no van arribar. Com a conseqüència d'això, Ávila va perdre la beca que tenia i va haver de tornar a treballar venent cupons de l'ONCE.
Després de catorze anys, penjava les sabatilles i, quan es pensava que estava tot perdut, l'entrenador de ciclisme adaptat de l'ONCE li va proposar provar el tàndem de ciclisme. Renovar-se o oblidar-se de seguir competint al màxim nivell. I s'hi va tirar de cap. El pilot triat per ser els seus ulls sobre la bici va ser Joan Font, també català. I tots dos, després d'uns entrenaments, van veure que s'entenien a la perfecció. Tant, que de moment ja han aconseguit sis medalles: una d'or i cinc de plata. L'última, de plata, aquest dissabte a la nit, als Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro. El tàndem català ha acabat segon en un emocionant esprint final en què s'ha acabat imposant la parella holandesa formada per Vincent ter Schure i Timo Fransen. I és que els dos tàndems han arribat a la meta amb el mateix temps: 2:26.33. El podi l'han completat els britànics Steve Bate i Adam Duggleby.
Abans d'aquesta medalla, ja s'havien penjat un or en el Mundial de ciclisme en carretera del 2015 a Suïssa i un altre en la prova de fons. I també quatre plates: en la prova de fons i en la contrarellotge del Mundial de ciclisme en carretera del 2013 al Canadà; en persecució del Mundial de ciclisme en pista del 2014 a Mèxic, i en els 4 quilòmetres de persecució del Mundial de ciclisme en pista del 2016 a Suïssa.
"La cursa ha anat molt bé. Al final hem anat una mica justos, però estem molt satisfets de la nostra actuació a Rio", ha dit Ignacio Ávila després de guanyar la medalla de plata. "Arribar als Jocs és un somni, i pujar al podi… No es pot demanar més", ha assegurat el català.