Honda comença a donar forma al relleu de poder al Dakar

Barcelona"Falten molts quilòmetres" i "Això encara no ha fet més que començar" són dues de les frases que més se senten al bivac del Dakar aquests dies. És cert, portem quatre etapes (de 12) i, per tant, queden molts quilòmetres, molta sorra i moltes sorpreses amagades que poden capgirar la classificació en qualsevol moment. I més en un territori completament desconegut com és l'Aràbia Saudita i els seus paisatges plens de congostos, roques i valls. Però mirant la classificació en motos, Honda està enviant un missatge directe a KTM i està donant forma al relleu de poder. La marca austríaca fa 18 anys que aconsegueix la victòria amb algun dels seus pilots. Els últims quatre anys, de fet, no li ha fet falta cap hiperlideratge i els triomfs li han anat arribant repartits: només Toby Price ha repetit victòria (2016 i 2019), mentre que els altres han sigut per a Matthias Walkner (2018) i Sam Sunderland (2017).

Honda, de fet, no guanya el Dakar des del 1989, quan Gilles Lalay va coronar-se al llac Rosa. L'últim guanyador de la marca japonesa no va aconseguir guanyar cap cop més el ral·li i malauradament va morir després de patir un accident mentre competia al Dakar, atropellat per un vehicle d'assistència mèdica l'any 1992.

Aquest any, Ricky Brabec, Kevin Benavides, José Ignacio Cornejo i Joan Barreda semblen disposats a agafar-li el relleu, 31 edicions més tard. Els tres primers ocupen les tres primeres posicions de la general després de quatre etapes, tot i que el nord-americà i el xilè han sigut els únics, de moment, capaços de guanyar una etapa (Brabec, la tercera, i Cornejo, la d'aquest dimecres, després de la sanció de cinc minuts a Sunderland per haver excedit els límits de velocitat). "Afronto el meu cinquè Dakar com si estigués entrant en una altra etapa de l'edició del 2019, amb determinació i velocitat. De la feina que vaig fer en l'últim Dakar fins ara no ha canviat gaire res, així que començo aquest Dakar amb més gasolina per afegir al foc i mostrar a tots els amants del ral·li que soc aquí per a una sola cosa: guanyar", indicava Brabec el dia de la presentació de l'equip Monster Energy Honda. De moment, el nord-americà, amb les idees clares abans d'arribar a Jiddah, és qui ha agafat les regnes de la marca japonesa a la pista. Aquest dimecres, de fet, tot i obrir pista com a guanyador de l'etapa de dimarts (cosa complicada, ja que el primer pilot que surt no té de referència les roderes dels altres participants), tan sols ha perdut 2 minuts i 48 segons respecte al guanyador del dia, José Ignacio Cornejo, i, per tant, manté el liderat, amb 2 minuts i 30 segons sobre Benavides.

Barreda espera el seu moment

Joan Barreda va arribar a Jiddah amb molèsties. Dies abans de l'inici del Dakar es va fer una fissura en una costella entrenant-se i, tot i que va intentar guardar repòs, el dolor encara persisteix. "L'important és no donar-m'hi gaires cops per no castigar-la", explicava. Però en la segona etapa una petita caiguda quan mirava el road book li va passar factura. No va ser gaire forta, però va ser suficient per descol·locar-lo. "Just després no he agafat el camí bo i m'he perdut una mica", va comentar el de Torreblanca. La caiguda va ser sobre el costat dret, el mateix on pateix el dolor per la costella lesionada. I aquest dijous va tornar a caure i va perdre més temps, cosa que el va fer baixar posicions a la general (és a 25 minuts del líder, Bravec).

Així, el castellonenc espera la seva oportunitat. Ja pensava fer un Dakar "de menys a més", esperant recuperar-se de les seves molèsties. I la cautela, estranya en ell, és el que està marcant els seus primers passos en aquest ral·li. "Cal mantenir la calma en tot moment, ja que estem tenint alguns moments crítics, sobretot pel tema de la navegació", apuntava. Barreda, de fet, és conegut per ser un pilot molt ràpid a la pista, però també per ser dels que menys sort tenen. L'any passat va arribar amb ganes de demostrar que era un dels favorits al triomf. Després de guanyar la primera etapa i de mantenir el liderat en la segona, al quilòmetre 143 de la tercera etapa va caure per un barranc a causa d'un error de navegació i el van haver de rescatar, i el 2018 va patir una caiguda i es va lesionar el canell i el genoll. Tot i que va serrar les dents i va seguir, a pocs dies del final va haver de dir prou. Ara, amb més experiència i veient que els seus companys lluiten pel liderat, busca també la seva oportunitat.