‘Homes de ferro’ fets a Barcelona

BarcelonaEn entrar, diries que és una oficina qualsevol del centre de Barcelona. I en part ho és, si no fos perquè de la seva gestió en depenen els somnis de milers de triatletes d’arreu del món, que, després de mesos d’esforç i entrenament, aspiren a poder dir que han completat un Ironman. Potser, fins i tot, arribaran a tatuar-se el logo en algun lloc del cos, com han fet abans milers d’atletes, o compraran una samarreta, una gorra o una motxilla de l’home de ferro. “És una de les marques més potents i prestigioses del món de l’esport”, subratlla el Ferran Giménez, responsable de logística i operacions a la delegació de Barcelona.

Des de la seu del carrer Pau Claris s’organitzen tots els esdeveniments amb marca Ironman d’Espanya: el Nirvana 70.3 de Mallorca, que reunirà a Alcúdia més de 3.500 triatletes, i les dues distàncies de Barcelona: el 70.3 -que es farà a Calella diumenge que ve, amb més de 2.500 inscrits procedents de 60 països- i l’Ironman -previst per a l’1 d’octubre, i que va esgotar les 3.000 inscripcions en poques setmanes-. A més, divendres es va anunciar que Puerto Banús, a Marbella, tindrà una prova Ironman a partir del 2018, en distància 70.3. El nom de 70.3 sorgeix de sumar les milles que es recorreran en les tres disciplines: 1.900 metres nedant (1,2 milles), 90 quilòmetres en bicicleta (56 milles) i 21,1 quilòmetres a peu (13,1 milles). Totes les proves es gestionaran des de la capital catalana, que també és un punt estratègic en l’impuls d’Ironman al Pròxim Orient. Entre desembre i gener, la Sílvia Zarazaga, que fa atenció al corredor, va ser a Bahrain i Dubai supervisant les proves que s’iniciaven allà.

No és l’única que exporta el seu know-how més enllà de Catalunya. Ironman, que el 2015 va ser comprat pel milionari grup xinès Wanda -que també controla l’Atlètic de Madrid-, va fitxar el talent dels germans Jordi i Agustí Pérez, dedicats al triatló des de fa dues dècades. La seva experiència contrastada els permet assessorar altres cites a Europa. “Amb un cop d’ull ràpid són capaços de detectar els inconvenients que pugui tenir un circuit o preveure un problema de logística”, comenta Gonzalo Marchena, director de màrqueting a Espanya. Els Pérez eren directors de les proves Challenge abans que Ironman les programés al seu calendari. “La mateixa prova triplica els inscrits només pel fet de ser Ironman”, expliquen.

Aquesta responsabilitat de representar una marca tan poderosa econòmicament no és pressió sinó garantia d’èxit, un coixí per oferir als corredors una experiència única i positiva. “El nostre repte és que marxin amb la sensació que ha sigut el millor triatló que faran a la seva vida”, diu el Jordi. Els avala haver-ne sigut participants. Abans d’endinsar-se en la llarga distància el 2009 van voler-la tastar a Roth. “No podíem organitzar una prova sense saber què se sent fent-la”, afegeix.

És l’esperit que els uneix a l’oficina. Encara que tinguin nivells diferents, només cal un whatsapp a primera hora perquè algú s’endugui roba per córrer i s’inventin un entrenament al migdia. “Més que una moda és una manera de viure”, defensa Marchena, que compaginava el triatló amb la feina de professor d’educació física. Que el fitxés Ironman va ser “una bogeria”.

Com també seran una bogeria les dues setmanes d’activitat frenètica a Alcúdia i Calella. El dia de la prova, de matinada, quan encara no haurà sortit el sol, ja hi haurà gent de l’organització tancant detalls als boxs i ordenant la sortida dels nedadors. En total seran 200 les persones a qui hauran de coordinar el Jordi i l’Agustí, caps visibles de la prova. “Mobilitzarem més de 1.000 voluntaris. S’han de tallar carreteres durant moltes hores, i s’han d’oferir bons avituallaments. Són els detalls que marquen la diferència en un Ironman. No pot fallar res”.