Ho aguantarà el soci del Barça?

Aquests dies els culers senten un pessigolleig agradable cada vegada que apareix el nom d'un possible fitxatge per al Barça. Quan era petit i en sabia encara menys, d'això del periodisme, recordo l'estiu com la millor època per fullejar l'Sport i el Mundo Deportivo i il·lusionar-te amb les desenes de noms que acabarien vestits de blaugrana la temporada següent. Santa innocència! Enguany, com passa sempre, tornen a sortir noms de possibles incorporacions. I alguns són cracs de primer nivell.

Mentre l'aficionat s'enlluerna amb els fitxatges, el Barça passa per una delicadíssima situació econòmica. El pla de Laporta no ha funcionat com preveia. El club està al caire del precipici. Emulant la idea del 2003, quan el Barça no era a l'UCI, la junta volia construir un equip competitiu, fitxant jugadors de primera línia, per fer girar la roda. Guanyar per aconseguir més ingressos. El que aquell 2003 es va qualificar de cercle virtuós.

Ara, en canvi, el context no és el mateix. Les obligacions econòmiques asfixien cada dia més l'entitat. L'activitat ordinària és deficitària tot i haver deixat enrere la covid fa tres anys. Davant aquesta delicada situació, pot el Barça continuar estirant la corda? No seria més sensat assumir la realitat i tirar del que hi ha a casa, sense acudir al mercat? Si l'objectiu ara és la supervivència, perquè el risc de perdre l'essència del club és molt real, no seria més raonable fer alguna venda important, despendre's d'alguna fitxa desorbitada i construir un projecte amb el que hi ha ara mateix? La plantilla no és dolenta, es tractaria de continuar fent créixer els joves i obtenir incorporacions a cost pràcticament zero. Que Flick projecti una idea a tres anys vista. Si el relat i el missatge és sincer, explicant sense embuts que l'única sortida és aquesta, el soci del Barça no ho podria assumir? Fer valer la identitat, fer un projecte que giri al voltant de la pertinença i la joventut. Total, que el culer no s'enganyi: es fitxi o no es fitxi, el Madrid continuarà guanyant Champions.

Amb aquests tres anys de marge, entre vendes i contenció de la despesa, el Barça podria establir els fonaments, fer front als pagaments del deute que ara vindran en bloc com una llosa pesant i agafar aire per tornar a iniciar un projecte ambiciós en el futur. El soci del Barça prefereix ser un club únic i diferencial i no guanyar tant? O ser un club més i guanyar? Potser aquestes són les primeres preguntes que s'haurien de respondre.