Hleb, el bielorús que es va comportar com un nen amb Guardiola

BarcelonaEls qui van tractar Aleksandr Hleb parlen d’un home amb caràcter fort. Callat, però caparrut. El bielorús va arribar al Barça el juliol del 2008 provinent de l’Arsenal, on havia jugat a un bon nivell, però entre una lesió a les primeres jornades de Lliga i l’explosió d’altres futbolistes va caure en desgràcia.

Guardiola n'havia demanat el fitxatge, però no es van entendre. “Sempre teníem enfrontaments amb Guardiola. No l'escoltava, em deia que jo havia de fer classes de castellà per integrar-me a l'equip i no en feia. Estava molt nerviós", admetia Hleb aquesta setmana a Catalunya Ràdio. "Va ser culpa meva no seguir al Barça, per un tema de caràcter. Estava estressat perquè tenia problemes a la meva vida privada". Autocrític, Hleb recorda com "Guardiola esperava de mi una cosa i jo no la feia. De mala manera li deia que no, com un nen petit. Estava capficat i no li feia cas".

El bielorús s’estimava Barcelona i es negava a rescindir el seu contracte. El Barça va patir per pactar cessions, ja que ell, malgrat que no jugava, afirmava que no volia marxar i tenia intenció de triomfar en un Barça on Guardiola, en un any, va perdre la fe en ell. "Va ser una experiència fantàstica jugar amb futbolistes com Xavi, Iniesta, Messi, Henry o Eto'o. No em penedeixo de jugar al Barça, tots els jugadors somien a jugar aquí", recorda Hleb, que ara té problemes físics i no jugarà amb un BATE on sol ser suplent.

Hleb era tot just el segon futbolista provinent de l’antiga Unió Soviètica fitxat pel Barça. El 1991 la Unió Soviètica queia a trossos i centenars de futbolistes van fugir per mirar de gaudir d'una millor vida lluny de casa, com per exemple els russos que aquell 1991 l'Espanyol va fitxar: Korneiev, Galiamin i Moj. Tots tres arribaven a un Espanyol que lluitava per evitar el descens, en una operació en què el president, Juli Pardo, s'hi jugava el prestigi. De fet, Pardo va estar a punt de fitxar també Andrei Kantxelskis, que acabaria marxant al Manchester United. Precisament, Korneiev va sorprendre tothom el 2 de setembre del 1994 quan, amb la temporada ja començada, va al Barça. Johan Cruyff el va fitxar després que hagués jugat un any fantàstic a segona amb els blanc-i-blaus. El tècnic holandès, que tenia Romário i Hagi lesionats, creia que el rus rendiria i ell va ser el primer home de l'antiga Unió Soviètica a fitxar pel Barça, i no va triomfar. Just catorze partits de Lliga i un gol de rebot en els quarts de final de la Lliga de Campions que el Barça perdria amb el PSG francès.

Aleksandr Hleb era el segon, i tampoc va funcionar. Va jugar només 19 partits oficials de blaugrana amb cessions a l’Stuttgart, el Birmingham o el Wolfsburg. El gener del 2012 va rescindir el contracte amb el Barça i va fitxar pel Krylia Sovetov Samara rus. Finalment, el 2012 tornava al BATE, malgrat que en marxaria de nou per provar sort al futbol turc, al Konyaspor i el Gençlerbirligi d’Ankara. Però amb 34 anys ha tornat per tercer cop al BATE, el club on es va donar a conèixer.

Hleb, però, s’havia format al Dinamo de Minsk, el club històric del seu país. El seu pare era aficionat d’aquest equip, capaç de guanyar una Lliga soviètica els anys 80, i tant ell com el seu germà Viatxeslav, amb qui va arribar a compartir equip a la selecció bielorussa, es van formar aquí. Els anys 90, però, el Dinamo no tenia diners i la família tampoc, ja que el pare havia mort jove de càncer, segurament per culpa de la radicació de Txernòbil, on havia treballat recollint brossa amb un camió. El BATE, llavors un club desconegut que apostava pels joves talents, es va endur els germans Hleb, Aleksandr va començar una carrera que el portaria a l’Stuttgart, l’Arsenal i el Barça. Semblava que es podria menjar el món, però es va anar pansint. “Mai el vam entendre. Tenia mala llet, no volia deixar-se ajudar”, recorden dins de la Ciutat Esportiva. Ara, Hleb recorda amb nostàlgia aquella oportunitat perduda. I en un atac de sinceritat, es culpa a si mateix.