La història dibuixada d’un estadi centenari

BarcelonaÒscar Sarramia (Lleida, 1972) arriba a la trobada amb l’ARA amb els dits de les mans tacats de pintura i amb una carpeta ben grossa on guarda algunes de les il·lustracions originals del llibre que acaba de publicar, La tercera catedral: 100 anys del Camp d’Esports (Pagès Editors). “Són 100 il·lustracions dels 100 anys d’història de l’estadi del Lleida”, explica sobre un llibre que és una barreja de passió, retrobament i també “un acte de justícia”. “A Lleida tenim un estadi que enguany ha complert 100 anys i sembla que no se’n parli”.

A banda de ser l’estadi més antic de Catalunya, el Camp d’Esports també és especial per una característica poc comuna: va néixer per iniciativa d’una de les entitats més importants de la ciutat a principis del segle XX, la Joventut Republicana de Lleida, que era “una societat política i cultural que funcionava com a referent del republicanisme catalanista i d’esquerres de la ciutat, fins a arribar a assolir-ne l’alcaldia el 1917”, segons recorda el professor i historiador lleidatà Ramon Usall. Amb el pretext d’utilitzar l’esport com a cohesionador social, el fundador d’aquesta entitat a Lleida, Alfred Perenya, i l’alcalde d’aleshores, Humbert Torres, van impulsar un projecte de creació d’un complex esportiu que es va encomanar a l’arquitecte Adolf Florensa. És on es va emmarcar el Camp d’Esports.

Començant pels orígens de l’estadi, Sarramia ha elaborat un acurat llibre d’il·lustracions que narra de manera amena l’evolució del Camp d’Esports i, també, de la societat lleidatana. “Documentant-te i fent les il·lustracions t’adones de com va canviar la societat: des de com es vestia fins als conflictes durant el franquisme, quan anar a veure el futbol era una forma d’esbarjo i de poder cantar consignes ni que fos dissimuladament... Les graderies d’un camp de futbol són un contenidor social”, valora Sarramia, il·lustrador de professió.

Malgrat que es va instal·lar fa dècades a Barcelona, on va arribar amb 19 anys per formar-se a l’Escola Massana, ha seguit molt vinculat al Lleida Esportiu. Amb 13 anys va viure el seu primer partit al Camp d’Esports. Des de llavors es va convertir en un habitual. “Abans, poca cosa més es podia fer els diumenges que anar a veure el teu equip a la tercera catedral”, recorda Sarramia anomenant l’estadi a la manera popular i que dona nom al seu llibre, “perquè Lleida era l’única ciutat catalana amb dues catedrals”.

El fet de residir a Barcelona no l’ha distanciat del club. De fet, quan la Unió Esportiva Lleida va desaparèixer asfixiada pels deutes i va néixer l’actual Lleida Esportiu, Sarramia va ser membre durant els primers anys de la junta, amb la qual va col·laborar en feines com l’elaboració del llibre d’estil del club. Actualment, tot i no ser-ne membre, hi col·labora puntualment, sobretot amb el disseny de cartells per a dates assenyalades, com enfrontaments de la Copa amb equips de Primera i desplaçaments importants. Sarramia també va dissenyar la samarreta commemorativa dels 75 anys del club.

Sarramia explica que La tercera catedral: 100 anys del Camp d’Esports també està pensat “per a qui no li agradi el futbol”, perquè barreja dibuix i història de manera dinàmica. El llibre va començar com una forma d’esbarjo: “Arribava a casa als vespres després d’impartir classe [entre altres projectes, Sarramia fa de professor en una escola superior de disseny i arts visuals] i, per distreure’m, vaig començar a fer algunes il·lustracions vinculades amb la història del Lleida. Va ser la meva companya, l’Adriana, qui em va animar a convertir-ho en un projecte”. L’editorial lleidatana Pagès Editors va rebre la idea amb els braços oberts i Sarramia es va bolcar en un llibre amb el qual ha gaudit i que ara té entre les mans, amb els dits tacats de pintura.