CULTURA

Els tres partits de futbol utilitzats per Günter Grass per explicar el segle XX

L'alemany era aficionat del Friburg i el Sankt Pauli, criticava la FIFA i havia jugat de jove

Günter Grass el 2009 durant una lectura d''El timbal de llauna" / AFP
Toni Padilla
13/04/2015
4 min

BarcelonaGünter Grass va utilitzar el futbol en diferents moments de la seva carrera per explicar la història d'Alemanya. Sempre a contracorrent, Grass es va aficionar al futbol relativament tard, ja que segons solia dir, “abans tenia massa feina intentant guanyar diners per arribar a final de mes”. Grass ha mort el mateix dia que Eduardo Galeano, un altre escriptor aficionat del futbol.

Durant els darrers anys de al seva vida, Grass s'havia implicat més en el món dels esports, mostrant-se molt crític amb el model de negoci del futbol i admetent que se sumava a la llarga llista d'aficionats del Sankt Pauli, el club d'Hamburg conegut per gestionar-se de forma assembleària. De fet, Grass va participar als actes organitzats l'estiu del 2006 a l'estadi del club, quan es va denunciar la FIFA i el Mundial d'Alemanya, reclamant un negoci amb menys diners i més valors. Grass també va organitzar una xerrada on llegia fragments dels seus llibres al mig de la gespa de l'estadi d'aquest club per recollir fons per a l'entitat. Aquells anys, el president del club era un destacat artista, Corny Littmann, un travesti conegut per lluitar pels drets dels homosexuals i potenciar campanyes contra la sida. Grass va participar en molts actes organitzats per Littmann. Grass estimava un altre club, el Friburg. De fet, a l'estadi del Friburg s'hi pot llegir un poema dedicat per l'escriptor.

El 2006, quan Alemanya va organitzar el Mundial, Grass va dir que “la FIFA és una associació plena de covards, han fet de tot per convertir l'esport en un negoci i l'han allunyat de la gent”. A més, defensava que “gaudeixo més amb partits de segona o tercera, encara que el joc sigui pitjor. És més popular, més autèntic i proper. Ara, les diferències entre els clubs de primera i segona són impossibles de salvar. La Bundesliga és un producte on manen els diners”. Grass no era, precisament, un admirador del Bayern.

Preguntat pel seu jugador preferit, Grass solia dir que era el georgià Alexander Iashvili, ja que “sempre sembla melancòlic, també quan marca un gol”. Iashvili, ja retirat, va destacar a diferents clubs alemanys com el Friburg o el Bochum.

Grass no amagava que mirava futbol i que la passió del seu fill, Bruno, per l'esport, havia estat clau per recuperar la passió pel joc. “Gràcies a ell vaig jugar un partit de pares d'escoles. Per la banda esquerra, per descomptat”, va dir en referència a la seva ideologia política. Segons Grass, als “cinc minuts de joc ja no podia més, però les meves centrades eren prou bones”. Grass havia jugat d'adolescent, abans de la segona Guerra Mundial, a clubs amateurs de Danzig, la seva ciutat natal.

Ser fill de Danzig va marcar la seva vida. La ciutat, de majoria alemanya, va ser utilitzada pels nazis, ja que després de la Primera Guerra Mundial no va formar part de l'estat alemany. Els nazis s'hi van fer forts i voler ocupar la ciutat va ser el punt de partida de l'agressió a Polònia el 1939. Grass havia jugat a futbol a la ciutat, quan el partit nazi no deixava de guanyar pes i, de fet, va militar a les Joventuts Hitlerianes, errada de la qual va estar escapant tota la seva vida. Marcat per la història, Grass va regalar als lectors un viatge per les pàgines viscudes per diferents generacions alemanyes amb el llibre 'El meu segle', 100 relats per resumir el segle XX. D'aquests 100 relats, tres utilitzen el futbol.

1903. Leipzig-Deustcher

El primer, aquell del 1903, quan recorda la primera final de la Lliga alemanya de la història entre un club de Leipzig i el Deustcher de Praga. Posant-se a la pell d'un jugador del Leipzig, recorda com els rumors deien que els rivals van arribar al partit cansats, ja que s'havien passat tota la nit de festa per Hamburg. Un partit simbòlic per explicar els canvis de fronteres que tant van marcar la vida de l'autor, ja que el Deustcher era l'equip de la comunitat alemanya de Praga, comunitat que va desaparèixer del mapa el 1944, posant punt i final a segles de cultura alemanya a aquella Praga multicultural.

1954. RFA-Hongria

El segon relat és, per descomptat, aquell del 1954, quan es recorda el triomf de la selecció alemanya al Mundial, en derrotar a la final els grans favorits, els hongaresos, per 3-2. El 'miracle de Berna' ha protagonitzat llibres, documentals, films i estudis sobre el pes que va tenir, per aixecar la moral d'un estat derrotat, guanyar sobre un terreny de joc. Grass es pregunta què hauria passat si l'àrbitre no hagués anul·lat el joc de l'empat hongarès en els darrers minuts.

1974. RFA-RDA

I el darrer relat és aquell del 1974, quan es posa a la pell d'un alemany de la RDA empresonat a la RFA el dia que per únic cop a la història les seleccions de l'Alemanya Oriental i l'Alemanya Occidental van jugar un partit oficial. Va guanyar, de forma sorprenent, la RDA a Hamburg per 0-1. Malgrat que aquell Mundial el va acabar guanyant la RFA. Grass explora la confusió de veure dues Alemanyes enfrontades amb una imatge ben gràfica: un partit. Ell també era dels qui tenia el cor dividit. Amb tres partits de futbol, Grass va explorar la confusió d'un segle XX en què la història va fer i desfer les fronteres alemanyes. Deixant en fora de joc persones com Grass.

stats