Guanyar el partit més important de la història del Girona a Primera
Els gironins, que corren el risc de tornar a Segona, s’ho juguen gairebé tot contra el Llevant
GironaNo és el partit més important de la història del Girona, però sí que és el partit més important de la història del Girona a Primera Divisió. Camí dels vuitanta-nou anys de vida, només n’ha viscut dos al màxim nivell. Les matemàtiques diuen que s’assegurarà un tercer curs si guanya les dues jornades que queden: contra el Llevant (18.30 h, GolT) i contra l’Alabès. Però la situació és d’alt risc, perquè si els blanc-i-vermells no lliguen el triomf a Montilivi, que estarà ple a vessar i torna a tenir preparada una rebuda semblant a la de fa quinze dies contra el Sevilla, podrien baixar avui mateix a Segona Divisió. Un empat, unit a la victòria del Valladolid contra un Rayo ja descendit i amb el Celta i el Vila-real puntuant, els envia de cap a l’infern. Amb la derrota, tan sols que el Valladolid guanyi no hi haurà res a fer per salvar el Girona de les llàgrimes. “Evidentment que penses que tot es pot acabar, però ha costat molt arribar a Primera i no ho deixarem escapar. Farem tot el que estigui a les nostres mans. Aquest és un escenari que ja hem viscut, tan sols ho hem de tornar a fer. Serà una tarda que generarà passió i amor pel nostre club”, explica el capità Àlex Granell, que ha llançat un missatge d’optimisme.
On no arribin les cames i els arguments esportius –el Girona només ha pogut sumar tres dels últims vint-i-quatre punts en joc– hauran d'arribar el desig i el cor. La plantilla, edificada per viure la màgica aventura entre els millors, s’ha anat hipotecant mentre llençava a les escombraries tot el marge del qual va arribar a disposar. S’aferra a la fe com a principal cura d'un mal que ningú pot imaginar com serà, però que té tota la ciutat espantada. Per primera vegada, ha sentit que ho pot perdre tot de manera real. Però com sempre ha fet, disposa d’un as a la màniga que pot fer decantar la balança a favor seu: l’aspecte emocional. “Sentim que tot aquell que estima el Girona ens ajudarà, estem rebent aquestes sensacions. És un partit decisiu, només ens val la victòria. El futbol demostra constantment que si ho desitges molt pot ser que es faci realitat”, valora Eusebio.
“Hem de guanyar, és la final de les finals; hem de sortir amb l’esperit i l’actitud que ens han caracteritzat en els últims anys. El més important és que Montilivi s’ompli i ens doni suport els noranta minuts. Realment estem convençuts de salvar-nos si tenim la nostra gent al costat”, confessa Aday Benítez, un dels futbolistes que ha rebut l’alta mèdica aquesta setmana. L’altre és Johan Mojica, el fitxatge més car de la història del Girona, que es va trencar els creuats a l’octubre i no ha jugat cap minut. Tots dos han entrat a la convocatòria d’Eusebio Sacristán, que ha citat tota la plantilla conscient del que està en joc. “La motivació és màxima, és la més gran que hi pot haver. Ens buidarem, perquè volem guanyar; però no guanyarem només des de la rauxa. Hem d’evitar que el desig ens porti a tenir nervis i jugar accelerats”, continua Eusebio.
Stuani i deu més
És un partit per arriscar, i el pla A del val·lisoletà és comptar amb la presència de Cristhian Stuani, malmès físicament pels seus problemes al soli i al bessó de la cama esquerra. L’uruguaià forçarà el cos i liderarà l’atac gironí, condicionat per la baixa de Borja García, sancionat amb dos partits per la vermella que va veure a Getafe. Roberts o el mateix Mojica podrien acompanyar Stuani i Portu. També hi haurà novetats a la línia defensiva, perquè Muniesa pot tornar al lateral esquerre, tot i que també té opcions de jugar com a pivot defensiu si Douglas i Aleix Garcia es queden a la banqueta. En aquest cas, Porro o Ramalho farien que Valery jugués a cama canviada. El Llevant, que si perd haurà de resar perquè el Valladolid no guanyi, ha pagat el desplaçament als seus abonats i en fa prou amb un empat que gairebé condemnaria un Girona que lluitarà per mantenir viva la seva presència a Primera.