Griezmann no és Messi, però...: els apunts en calent de l'Athletic-Barça

BarcelonaEl Barça va empatar i gràcies a San Mamés contra l'Athletic Club. Una reacció final liderada per la dupla neerlandesa formada per Frenkie de Jong i Memphis Depay –golàs per estrenar-se a la Lliga de l'ex del Lió– va servir per arrencar un puntet després d'un partit força gris que deixa la lesió de Piqué i assenyala Eric García i Antoine Griezmann.

Es permeten els retrats. Eric García és un central exquisit en la sortida de la pilota i un gran alumne de l'estil que es conrea a La Masia. Ha tornat a casa per quedar-s'hi i, amb només 20 anys, té marge i crèdit de sobres per millorar tot allò que es proposi. Per això cal tenir paciència amb ell cada cop que algun davanter tipus corcó com Iñaki Williams li busqui les pessigolles. De retrats segur n'hi faran de tant en tant. Piqué, en qui s'emmiralla, no va adquirir tota la jerarquia en dos dies. Així que calma i que no carregui l'etiqueta de central tou que va condemnar Bartra fa uns anys. Com a mínim va tenir oxigen per guanyar-se una vermella en un moment crític.

Obligat a destacar. Eric García, que, per cert, va jugar a San Mamés poques hores després de conèixer la mort del seu avi matern, té marge i recorregut per equivocar-se. No es pot dir el mateix amb Antoine Griezmann, que ha heretat la condició de futbolista millor pagat de la plantilla i està obligat a demostrar-ho al camp. El gal és poc d'excuses i sempre va intentar teixir complicitats amb Messi. Però, sense l'argentí a l'òrbita culer, ha de ser ell l'encarregat de conduir els atacs i aportar el talent necessari per al desequilibri. Si no, un Barça en crisi no se'l pot permetre. Prou partits intranscendents com el de Bilbao.

¿I els porters de la casa? Si realment el Barça es creu el discurs de Joan Laporta amb La Masia, es fa difícil entendre per què es malgasta una fitxa del primer equip amb porters com Neto Murara. Dos estius després de la seva arribada, ja ha quedat molt clar que el brasiler no millora les prestacions de Cillessen com a recanvi habitual de Ter Stegen. Però és que ara, a més, el missatge de la nova junta directiva no concorda amb la seva permanència a la plantilla. I menys encara si es considera que el de Mönchengladbach –ara lesionat– continua sent indiscutible sota pals i que a la base no hi ha un, sinó dos porters que demanen pas: Iñaki Peña i Arnau Tenas.

Un mèrit espectacular. Esperonat per la seva afició després de més de 500 dies de silenci a San Mamés, l'Athletic va tornar a demostrar que és un petit miracle en dies de màxima mercantilització de l'esport. Competir com ho fa l'equip biscaí, íntegrament format per jugadors de la terra, té un mèrit enorme temporada rere temporada. El resultat d'empat és més o menys just, però si un equip va merèixer-se vèncer va ser el local, que només va perdre pistonada al tram final, quan les forces van començar a faltar. Abans de la darrera mitja hora de partit, els de Marcelino van sotmetre un Barça sense recursos ni intensitat per governar.