La gran estrella de l'esport català del moment

BarcelonaCrec que la major part de catalans encara no s'han adonat de tot el que ha aconseguit Jordi Fernández. Amb tot just 41 anys ja el tenim entrenant un equip de la NBA. La NBA, eh? Ja ho sabeu, com és aquella lliga. Els Lakers, els Celtics, LeBron, els millors jugadors, pavellons d'última generació, grans audiències, entrades cares, milions d'aficionats. Una de les competicions esportives més exigents i més famoses. La NBA, eh? I no parlem de ser al cos tècnic, d'ajudar portant tovalloles o portant el cafè a l'entrenador. És ell, qui mana. Abans, només ho havien fet dos europeus. Dos serbis, esclar. D'una terra on el bàsquet és una religió: Igor Kokoskov va fer-ho una temporada als Phoenix Suns i Darko Rajakovic fa una temporada que està al capdavant dels Toronto Raptors. El tercer europeu és un badaloní. Una ciutat, com Sèrbia, on el bàsquet és més que un esport.

Havia de ser un badaloní. Cap ciutat respira bàsquet com aquesta. Expliquen els que coneixen el Jordi que encara segueix els resultats de les categories inferiors de la Penya quan troba una estona, ja que la seva vida ha canviat del tot. El Jordi és pur bàsquet. Viu per aquest esport, però trobant equilibri per cuidar la seva família, amb unes filles a qui posa els dibuixos de Televisió de Catalunya, perquè tinguin clar, a l'ombra dels gratacels de Nova York, d'on ha sortit el seu pare. Fernández sempre treu pit recordant les seves arrels. Les pistes de Badalona, de la Plana al Sant Josep, passant per la Penya. No amaga que ha treballat fort, per arribar on és ara.

Parlem d'un català a la NBA liderant un projecte de llarga durada. Perquè no és només que els Brooklyn Nets hagin apostat per ell, és que li han donat confiança per posar-se al capdavant d'un projecte de llarga durada. S'espera que aquest any l'equip no faci gaire cosa, ja que no té la millor plantilla. I es volia anar millorant amb els anys fins a fer play-off. El problema és que de moment els Nets ja guanyen més partits dels que la gent s'imaginava. I els jugadors semblen engrescats amb el Jordi. A la NBA, eh? Els que teníem un pòster de Michael Jordan a l'habitació i anàvem dient "apostoflant" imitant el Jordi Robirosa quan feia connexions des de les finals de la lliga nord-americana estem emocionats. Llàstima que cert alcalde ho aprofiti per pagar-se una setmana a Nova York, cert. Però no és cosa del Jordi, un treballador incansable que ha portat tovalloles i cafès a entrenadors i ara no vol que n'hi portin. Ara vol fer pinya, mentre segueix guanyant-se el respecte de tothom. Tenim un català entrenant a la millor lliga de bàsquet del món i molta gent sembla no entendre-ho.