Un gran aparador de la roda petita

Des de dijous fins diumenge de la setmana vinent Barcelona acull els World Roller Games, un esdeveniment que agrupa ni més ni menys que onze Mundials, tots d’esports de roda petita: patins, patins en línia, patinets, skates... Aquests dies a Barcelona podem veure molts esports que van néixer al carrer i que avui tenen més practicants a les places i carrers de les ciutats que no pas esportistes federats. Però també n’hi ha d’altres en què els catalans excel·lim. La selecció espanyola d’hoquei patins -tant la femenina com la masculina-és plena de catalans, i el mateix passa amb l’hoquei en línia, que ahir va començar a competir. I, esclar, amb el patinatge artístic. Dels sis patinadors que competiran en individual, quatre són catalans: Pere Marsinaych -que va acabar subcampió del món l’any passat-, Llorenç Álvarez, Carla Escrich i Núria Gas. A més, l’única parella que competeix en artístic de la delegació espanyola també és catalana: Artur Balagué i Elisenda Prat. I no s’han d’oblidar els grups de xou que tants èxits han donat a l’esport català: el CPA Girona, el CPA Olot (que suma 12 títols mundials) i el Reus Deportiu tornaran a lluitar per les medalles en grups de xou grans, mentre que entre els grups petits de xou hi ha el CP Aldea i el PA Maçanet, i, en quartets, el CP Lliçà de Vall.

De fet, hi ha catalans a totes les disciplines que es poden veure aquests dies a Barcelona i la resta de subseus (Terrassa, Sant Cugat, Mollet del Vallès i Vilanova i la Geltrú). Molts d’ells treballen durament tot l’any, però els seus èxits no acostumen a tenir el ressò d’esports com el futbol, el bàsquet, el tenis i els de motor. Són esports minoritaris, en què la majoria de vegades els mateixos esportistes, els seus pares i els clubs han de fer un esforç econòmic important per poder competir a escala estatal i, sobretot, internacional. Aquests World Roller Games són a casa, però les noies de l’Olot i del Girona, per exemple, fa anys que volten pel món sumant campionats. Fa dos anys van haver de recórrer a l’enginy a l’hora de recollir diners per anar a Nanjing a competir: vendre roses per Sant Jordi, muntar paradetes a les fires, fer festivals, vendre polseres, engegar campanyes de micromecenatge... Tot plegat per demostrar que continuen a l’elit.

Ara són a Barcelona. La majoria de proves es disputen a l’Anella Olímpica i moltes són gratuïtes. Així doncs, crec que no hi ha excusa per no anar-los a veure i donar-los suport. Qui sap si algú que vagi en família a veure una prova es trobarà amb un nen o nena demanant uns patins o un patinet, perquè somiarà fer el que hagi acabat de veure. I així, només així, és com aconseguirem tenir el relleu assegurat.