Europa arrancarà amb 10-6 a favor la darrera jornada de la Ryder Cup

BarcelonaAmb 17 anys va viatjar amb els seus amics fins a Belfry (1993) per veure la Ryder Cup. Va dormir amb tenda de campanya i va quedar seduït per una competició que es va prometre jugar algun dia. Onze anys després debutava a Oakland Hills, on Europa es va imposar a domicili amb superioritat. El jove golfista que complia un somni era l’anglès Ian Poulter, que des d’aquell 2004 va evidenciar les aptituds per una cita especial en què no sempre destaquen els millors.

“Per moments m’ha semblat veure jugar a Seve”, recordava Olazábal sobre l’actuació de Poulter a Medinah, fa dos anys. Tot i fer parella amb McIlroy, seus van ser els cinc birdies seguits que van enlairar l’equip la tarda de dissabte, amb tots els elements en contra i un parcial de 10-4 desfavorable. Els crits d’ànim també van reactivar el duet que jugava per davant, Luke Donald (absent enguany) i Sergio García. Aquells dos punts van canviar el signe del torneig. El dia següent, Donald, Poulter i McIlroy van disputar els primers individuals i van marcar el camí de la remuntada. Precisament Poulter i McIlroy van repetir ahir, tancant la sessió matinal en una partida que tenien gairebé perduda.

Fowler, el més lúcid dels visitants, havia fet una gran aproximació en el 16 que els deixava a tocar del triomf. Però Poulter, fins aleshores discret, va embocar un cop llunyà, d’enorme dificultat, bombejant la bola i deixant-la lliscar fins al forat. Una execució magnífica que va destapar la celebració inconfusible: crit de ràbia, brandant els braços en gerra. Va aixecar el públic, i de pas el seu golf, perquè un excel·lent birdie seu en el següent forat va igualar el partit, tancat amb un empat que mantenia Europa amb avantatge (6,5 per 5,5).

A la tarda, la inèrcia va catapultar el Vell Continent, que ha trencat amb la tradició guanyadora del rival en els foursome. El 3,5 per 0-5 (i global de 7-1), inapel·lable. Amb el nord-irlandès McIlroy sumant amb Sergio García, un altre ‘home Ryder’ per experiència i actitud. Per fi la sintonia entre ells va fer-se efectiva. Com la que van tornar a demostrar el solvent McDowell i el talentós Dubuisson. Una parella que és una sorpresa demolidora, aquest cop apallissant Walker/Fowler, fins ara el millor duet dels americans, ahir sense Mickelson i Bradley (ni van saltar al camp) i sustentats en els debutants Spieth i Reed, que van notar el desgast i finalment van sumar mig punt contra l’anglès Justin Rose, el millor divendres i excels el matí de dissabte (amb Stenson de parella), que amb Kaymer va capgirar la partida per subratllar el seu paper de líder. Westwood i Donaldson també van fer la feina i es van afegir a la festa d’un bloc amb molts arguments sòlids amb vista la jornada dels individuals. Europa arrancarà amb 10-6 a favor, li calen 4 punts per retenir el títol i 4,5 (sobre 12) per guanyar. Més enllà del marcador, però, el secret és que l’equip de McGinley arriba amb més homes de ‘caràcter Ryder’ a punt per l’última batalla.