Glòria olímpica per a Dani Alves als 38 anys i plata per a l'Espanya de Pedri
El Brasil supera el combinat estatal en la final (2-1) el dia que el canari ha jugat la seva onzena pròrroga i el seu 73è partit del curs
Vint-i-un anys després de la seva última final olímpica, la selecció espanyola de futbol s'ha tornat a quedar amb la mel als llavis. La jove generació de futbolistes estatals, comandats en aquesta ocasió per un Pedri que ha disputat el seu partit número 73 del curs i la seva onzena pròrroga, tornarà del Japó amb la medalla de plata. L'or segueix sent per al Brasil, que defensava el metall olímpic més preuat que havien aconseguit Neymar i companyia a Rio 2016, i que ara ja pot lluir també Dani Alves, el futbolista amb més títols de la història: 45. Barcelona 1992 continuarà com a màxim triomf en uns Jocs per a la selecció estatal olímpica després de caure a la pròrroga contra el conjunt brasiler amb un gol de l'exblaugrana Malcom en una acció en què ha superat clarament el madridista Vallejo (2-1).
Per a la final, el seleccionador espanyol Luis de la Fuente ha tornat d'inici a les seves certeses, però la canarinha ha estat un rival superior i s'ha acabat imposant al temps extra. Després de donar la titularitat a Rafa Mir en les semifinals premiant la seva actuació crucial, amb un hat trick als quarts tot i haver entrat al terreny de joc al minut 90, el tècnic ha tornat avui al seu pla A. Això vol dir que, de partida, Mikel Oyazarbal ha tornat a la posició de davanter centre mentre les bandes se les repartien entre Dani Olmo i Marco Asensio. Malgrat tornar a les seves certeses i conviccions, el domini del duel ha sigut per al Brasil, que ha marcat primer a les portes del descans. Després d'uns primers 45 minuts condicionats per la prudència i el tacticisme, amb un futbol poc vistós, una centrada de Claudinho que semblava destinada a quedar en l'oblit l’ha acabat prolongant l'incombustible Dani Alves amb una arribada al segon pal, i la seva assistència endarrere l'ha recollit Cunha anticipant-se sorprenentment a Pau Torres i Eric García per obrir la llauna amb una rematada a boca de canó (1-0, 45'+2').
Malgrat les poques ocasions clares a la primera meitat, el Brasil s'hauria pogut avançar abans per un penal d'Unai Simón, que ha arribat tard a rebutjar una centrada al cor de l'àrea i, sense tocar la pilota, ha acabat obstaculitzant un omnipresent Cunha. El col·legiat australià Chris Beath ha xiulat la pena màxima després de revisar l'acció en el monitor i Richarlison, dels futbolistes més actius de la canarinha juntament amb el mateix Cunha, Claudinho i Antony, ha enviat la pilota als núvols. L'oportunitat més clara del primer temps per a Espanya havia arribat al primer quart d'hora de joc, en una acció en què Cucurella, guanyant la partida a Alves després d'una centrada d'Asensio, havia servit una pilota a l'àrea petita en què Diego Carlos ha hagut d'actuar de forma providencial. Si el central del Sevilla no arriba a tallar la pilota, el davanter català Dani Olmo ja tenia la canya a punt. El primer gol d'Espanya, però, no arribaria fins a la represa.
Espanya envia dues pilotes al pal
El camí de la selecció olímpica espanyola de futbol no s'explicaria sense una clara quota de protagonisme dels seus revulsius. Si contra la Costa d'Ivori va ser l'entrada de Rafa Mir al minut 90, i contra el Japó la presència de Marco Asensio després d'entrar al partit també a les acaballes, avui el torn ha sigut per a Carlos Soler, que ha saltat al terreny tot just quan ha començat la segona meitat juntament amb Brayan Gil. Després d'un gran ensurt de Richarlison –que si no marcat el seu sisè gol als Jocs ha sigut perquè entre la cama d'Unai Simón i el travesser han fet que una gran jugada individual del davanter de l'Everton quedés no en res–, ha arribat el torn de Soler i de Mikel Oyazarbal. El migcampista del València ha servit una centrada des de la dreta que, amb una rematada magistral al segon pal, el futbolista basc de la Reial Societat ha convertit en l'empat (1-1, 61').
El gol ha abaixat una mica els fums al Brasil, que se sentia dominador però no aconseguia imposar-se durant la segona meitat. Si bé Soler ha sigut crucial per fer la centrada que Oyazarbal ha convertit en un gol, Carlos Gil, primer, i Brayan Gil, després, s'haurien pogut vestir d'herois del seu equip, però tots dos han topat amb el travesser en un partit condemnat, de nou, a la pròrroga.
Malcom, determinant
El seleccionador brasiler André Jardine, que fins al temps extra no ha mogut la banqueta, ha donat entrada a l'exblaugrana i actual jugador del Zenit Malcom, que ha revitalitzat la banda esquerra de l'atac carioca, amb el lateral Arana projectant-se en atac. Espanya ha vist com el partit se li posava costa amunt al temps extra, traient aigua del vaixell fins que, precisament Malcom, ha superat com ha volgut el madridista Vallejo en una acció de contraatac i, amb un xut creuat, ha marcat un gol que val el seu pes en or (2-1, 108'). Si fins a la final els revulsius havien definit el camí del combinat estatal, el Brasil s'ha servit de la mateixa recepta per endur-se el torneig. Amb aquesta plata en futbol, la delegació olímpica estatal suma 17 medalles, les mateixes que a Rio 2016.
