El Girona suma un punt que serà valuós amb el temps (2-2)

GironaQuan acabi la temporada, el Girona dirà que va sumar un punt al Ciutat de València. Però avui només pot dir que n’ha perdut dos, perquè ho tenia tot a favor per arribar als 25 punts i es queda en 23. No n’hi ha hagut prou d’estar més segur de si mateix que mai, i avançar-se fins a dues vegades amb els gols de Portu i Aleix Garcia contra un Llevant passional que ha empatat a l’instant final gràcies a Coke (2-2)

Si algú ha marcat el ritme, ha estat el Girona, que ha prioritzat mantenir les distàncies ben cobertes i esperar la seva oportunitat tot i descontrolar-se quan ho tenia tot controlat, conscient del potencial que darrerament mostra a les àrees. Aquest era el pla d’Eusebio: monopolitzar al màxim possible la possessió fins a apagar un rival que a camp obert és temible. Per això no ha sigut casualitat que a l’alineació hagin coincidit Douglas Luiz, en tasques de pivot defensiu, Aleix Garcia i Borja, un pèl més avançats que el brasiler quan tocava córrer cap endavant. Dues fogonades de Portu per la banda, buscant el cap de l’uruguaià, han confirmat que aquest equip ja en té prou amb poc per crear perill. I aquest és un do que està sabent explotar, en una època on Pedro Porro ha de normalitzar el que no ho és: Àlex Granell es veu obligat a jugar al carril esquerre, els lesionats s’acumulen i la banqueta està plena de jugadors del Peralada. No es pot fer més amb menys.

Quan no ha tingut la pilota, però, també ha patit. Sobretot a la segona part. L’esquena de Douglas, constantment exposada perquè Bardhi i Morales són molt bons, ha estat l’element on s’ha agafat el conjunt valencià per somiar. Seriosos al darrere, els gironins s’han refet de pressa, després que Bounou salvés un llançament de Morales i també ho hagin intentat Roger i Bardhi, amb xuts llunyans.

Desaprofiten l’avantatge

Apagada la rauxa del rival, el Girona no ha hagut d’esperar gaire per treure profit de la seva contundència. Granell, murri quan tothom badava, ha servit una falta que Portu ha entès per enviar la pilota al fons de la xarxa. Repetint el patró del 2018, el murcià torna a ser el primer golejador blanc-i-vermell d’un any natural. Després d’un primer tram de curs on no ha trobat les millors sensacions i només ha marcat dos gols, aquest pot ser el millor regal que els Reis deixin a Montilivi. Per què si Portu està fi, el rendiment del Girona es multiplica. I ha anat d’un pèl que no ha sentenciat abans del descans, perquè una nova jugada de geni no ha trobat Stuani quan ja tenia la cama a punt.

El Llevant, que no ha deixat d’insistir, ha obtingut el premi del gol quan ja començava a mirar amb mals ulls Bounou, que ha desviat espectacularment un xut de Morales i un mà a mà amb Toño. I quan no hi ha arribat el marroquí, ho ha fet la defensa. Especialment atent ha estat Juanpe, pispant-li un gol fet a Jason. Però ningú ha comptat amb la inspiració de Morales, una ànima lliure, que s’ha desfet de tothom per posar un empat que ha estripat Aleix Garcia gràcies a un llançament de falta perfecte que ha comportat l’expulsió de Postigo amb 20 minuts encara per jugar-se. Malgrat tot, Coke, a la desesperada, ha tornat a igualar un partit que els gironins han tingut a la butxaca.