El Girona recupera l’eufòria que sentia oblidada (1-0)
Samu Saiz fa embogir Montilivi marcant en el temps de descompte el gol que derrota l’Osca
GironaLa fe mou muntanyes, a la vida. I el Girona, que ha tingut tota l’actitud del món i ha fet gala d’un coratge que hauria d’haver ensenyat des de l’agost, ha vist recompensada la seva entrega en forma de miracle. Ha hagut de recórrer al temps de descompte, però l’espera ha valgut la pena. Quan tot semblava que acabaria en una nova decepció, Samu Saiz ha emergit per provocar una eufòria que Montilivi sentia oblidada (1-0). I farà bé de mantenir-la entre els braços i cuidar-la com si fos el tresor més valuós de tots.
Malgrat que el dia demanava sortir amb moltíssima intensitat, els gironins no s’hi han posat fins ben entrada la primera part. Sotmesos a la personalitat d’un Osca ben plantat però desmuntat els últims 20 minuts a causa de l’expulsió de Mir, ha costat despertar. Montilivi ha empès amb la millor entrada del curs, conscient que guanyar era sinònim de retallar punts amb la zona d’ascens. Ho ha aconseguit perquè voler a vegades és poder. La imatge, millorada respecte a les últimes setmanes, ha anat acompanyada de resultats: sis punts a la butxaca dels últims sis en joc, primera victòria contra un rival directe i segona porteria a zero consecutiva.
La circulació de pilota, gens fluida, no ha donat velocitat al joc. De fet, tot s’ha traduït en Borja García, l’element diferencial si només parlem de futbol. Dels seus peus ha sortit una assistència a Brandon, a la qual no ha arribat pels pèls. El madrileny s’ha posat l’equip a l’esquena, i quan veus el jugador amb més talent lluitar com si estigués posseït, t’has de contagiar per força. Una recuperació ha produït la primera ocasió clara, amb un xut d’Aday que ha atrapat Álvaro, que ja n’havia blocat un a càrrec de Maffeo. Per als visitants, només hi ha hagut una tímida oportunitat d’Eugeni. L’efecte ja ha sigut millor, tot i que ho hauria pogut ser més si Stuani, en una jugada d’estratègia, hagués rematat al fons de la xarxa un cop de cap lliure de marcatge que incomprensiblement ha marxat per sobre del travesser.
Si pretens considerar-te un aspirant a tot, ho has de demostrar en partits com el d’avui. Encara més, amb les punxades dels rivals a la classificació. La intensitat ha arribat, i pot ser el punt d’inflexió que tothom esperava. Amb els blanc-i-vermells bolcats a camp contrari, Mir ha vist la targeta vermella directa per una acció amb Granell i el Girona ha decidit posar-hi el cor, l’ànima i tot el que li quedava per posar. Cristhian Stuani ha demanat dos possibles penals i Pep Lluís Martí ha obert un debat amb el canvi de Borja García per Samu Saiz, que ha sigut enterrat amb un gol al límit del madrileny que valdrà el seu pes en or.