El Girona perd prestigi a Tenerife (1-0)

GironaLi ha durat poc, al Girona, això d’estar en posicions de play-off. La derrota a Tenerife (1-0), després d’una nova actuació per oblidar plena de males sensacions, és més un costum que no una excepció. Una badada va condemnar un equip que no va saber aixecar-se i continua perdent prestigi i omplint-se de dubtes.

El partit no podia començar de la pitjor manera, perquè Nahuel no s’ho va pensar dos cops a l’hora de penalitzar l’enèsima errada individual dels gironins. Ahir va ser Diamanka. Però si no és l’un és l’altre. Sigui per les desconnexions o per una mala presa de decisions, pocs futbolistes no han quedat retratats en algun moment puntual del campionat. I quan passa tantes vegades, el problema és col·lectiu. De mentalitat, falta d’autoestima i poca convicció. Defectes que Pep Lluís Martí, que tornava a l’estadi en què es va estrenar a les banquetes, haurà de solucionar de manera urgent si no vol veure compromès el seu present.

Ni la presència de Soriano -debutant en una titularitat a la Lliga- al costat de Stuani va servir per netejar la imatge del Girona quan juga lluny de Montilivi. Debilitat per l’assistència de Diamanka en una aparentment senzilla sortida de pilota, va fer seu el control perquè el Tenerife es va tancar buscant el contraatac amb l’avantatge en el marcador. Però tenir la possessió no va ser el mateix que crear perill real. Només l’uruguaià, en un xut rebutjat per la defensa, va intentar-hi replicar.

A més, cada pèrdua generava pànic. Perquè, angoixats per mirar d’empatar de pressa, els espais es van accentuar. Sense que Borja García entrés en joc, amb l’inconvenient que això sempre provoca, la pilota aturada també va ser un recurs deficient: Diamanka va rematar desviat l’única ocasió que va tenir. Els jugadors locals no van fer gran cosa més, i el partit va ser calcat a la majoria de les nits que els visitants, a la recerca desesperada d’un pivot defensiu que necessita, se n’han anat amb les mans buides.

Lesió de Soriano

Les dinàmiques compten. Perquè si, quan tot va bé, tot t’acompanya, quan les coses van malament, res surt com t’esperes. Atrapat en un malson, el Girona va haver de lamentar la lesió de Soriano abans del descans. L’entrada de Brandon no li va donar energia, i en atac no va existir cap mena de malícia.

D’idees, a l’equip visitant, n’hi va haver poques: abús de centrades laterals amb poc sentit. Martí va cridar Jozabed -va tenir l’oportunitat més clara amb un xut que va fregar el pal- per mirar de trobar un cert desequilibri, però tampoc va funcionar i els blanc-i-vermells van perdre el lloc a la zona de privilegi.