El Girona pateix la contundència del Reial Madrid (6-3)

GironaSense res a retreure’s. El Girona va donar la cara i va espantar un Reial Madrid poderós quan va sentir que el trepitjaven. Superada l’empenta inicial, i amb el marcador en contra, els gironins van fregar una proesa de magnituds desconegudes posant contra les cordes un equip que va respondre amb contundència en un inici del segon temps que va ser decisiu. Liderats per Cristiano Ronaldo, els contraatacs blancs es van imposar a la pilota aturada dels gironins (6-3). No hi ha ningú que navegui millor en el desordre que els de Zinedine Zidane.

Engalanats com si assistissin a un sopar de luxe, els gironins van patir una autèntica allau des del xiulet inicial que hauria pogut fer tremolar qualsevol. Un símptoma inequívoc del respecte que s’ha guanyat el millor Girona de la història. Els blancs, amb el record de la derrota soferta a Montilivi, no es van relaxar en cap moment, i van obligar Bounou a fer més feina que mai. El marroquí va salvar dues ocasions clares, però no va poder fer res davant la tercera. Tot plegat, a causa d’errors puntuals d’un eix defensiu amb uns dubtes als quals no ens té acostumats. És el peatge que cal pagar quan visites el Santiago Bernabéu per primera vegada. El Madrid t’ofega. T’exigeix. T’obliga a mostrar els teus defectes. Una imprecisió de Johan Mojica va provocar una falta perillosíssima a la frontal que Cristiano ja celebrava quan Bounou va posar la mà per enviar la pilota a córner. Era el primer avís i només havien passat quatre minuts. Sense temps per reaccionar, el porter dels gironins es va veure obligat a lluir-se de nou en un xut a boca de canó de Lucas Vázquez. I, malgrat que Borja García va fer que Keylor Navas rebutgés amb els punys un llançament des de la frontal, la tercera va pesar massa.

Kroos, més murri que ningú, va aprofitar que la defensa gironina es col·locava, pacient, esperant un servei de córner. L’alemany, que havia cedit prèviament a Marcelo, va assistir a Cristiano perquè aquest, aprofitant el desordre causat, rematés al primer toc lluny de l’abast de Bounou. Un cop psicològic enverinat. Però els gironins es van espolsar els dubtes i van reaccionar davant les adversitats com un equip gran. Van créixer majestuosament quedant-se amb la pilota, amb un esperit col·lectiu que comença a ser llegendari, aturant una tendència blanca que feia por, desfent-se dels complexos. Fent del Santiago Bernabéu una rèplica gegantina del jardí de Montilivi. Portu va posar l’ai al cor a l’estadi blanc amb una rematada de cap que va sortir fregant el pal en la primera de les moltes exhibicions que Mojica va oferir en atac. No va ser l’única que va tenir el murcià, clau en l’acció de l’empat. Una mala sortida de pilota blanca va obrir una escletxa per a l’esperança.

Si algú creu en impossibles és Portu, un lluitador incansable que juga amb el cor. No només va recuperar la pilota sinó que va xutar creuat davant Navas i, quan semblava que el xut es perdria per la línia de fons, va continuar corrent com un esperitat. Es va sortir amb la seva i va forçar una falta de Carvajal que va fer somriure el cos tècnic d’un Girona poderós amb la pissarra. Àlex Granell, amb el seu guant de seda, la va posar perfecta per a l’arribada d’un Stuani que, amb potència, va enviar el cop de cap al fons de la xarxa per empatar el partit. El setzè gol de l’uruguaià tenia un clar rerefons: el Girona no havia dit l’última paraula. Era un nou gest de complicitat amb qui creu en un equip valent que s’estava fent immens en un santuari històric del futbol mundial. No era fàcil arribar al descans amb premi en l’estrena al Bernabéu. Això ja no els ho prendrà ningú.

25 minuts de tempesta

Qui més qui menys esperava que el Madrid reaccionés. El que va agafar desprevingut, però, és que ho fes tan ràpidament i de manera tan contundent. Una possessió que va semblar eterna només sortir dels vestuaris va acabar amb Cristiano Ronaldo encarant Bounou. El portuguès, en un estat de forma brutal, no va perdonar, xutant amb violència i celebrant amb ràbia el segon gol. Sabia que valia el seu pes en or, i ho va canviar tot. Enmig d’una tempesta que no podia portar res de positiu, la sentència va arribar de manera immediata. Benzema i el portuguès es van treure del barret una combinació que Lucas va aprofitar per marcar el tercer. I la distància encara s’ampliaria més gràcies a Cristiano, que va aprofitar les pitjors sensacions d’un Girona que amb prou feines va poder sobreviure als 25 minuts exquisits als quals va ser sotmès. Havia fet enfadar el campió d’Europa.

Els blanc-i-vermells no es van rendir i van apurar les possibilitats d’assolir el que hauria sigut un miracle sense precedents. Stuani, amb el cap, va retallar distàncies. I si no fos perquè una passada de Portu a Lozano va quedar curta quan l’hondureny es disposava a encarar Navas, potser el signe del marcador hauria sigut de 4 a 3 a falta de 20 minuts per al final. Com s’hauria acabat, no ho sabrem. El que és clar és que el Girona se’n va anar del Bernabéu amb el cap ben alt, tot i encaixar dos gols més a la contra de Bale i Cristiano -que va fer un pòquer- que van eclipsar el de Juanpe. El Girona es va buidar buscant allargar un somni europeu que continua viu. Amb aquesta actitud, serà més fàcil fer-lo realitat.