El Girona no aprofita una delícia de Stuani (1-1)
Una xilena de l’uruguaià ha estat insuficient i tanca la primera volta amb 24 punts
MontiliviEn el seu partit 50 amb la samarreta del Girona, Cristhian Stuani ha fet més gran la seva història d’amor amb el club blanc-i-vermell, però no ha servit per guanyar contra l’Alabès (1-1). El seu gol ha estat una obra d’art que Montilivi ha contemplat amb la boca oberta: ha rebut una centrada de Pedro Porro, se l’ha posat bé i l’ha aixecat mentre es girava d’esquenes. La resta, ja és història, perquè la xilena ha estat tan impecable que tots els que l’han vist no la podran oblidar mai. L’uruguaià, que no havia marcat en les darreres quatre jornades, ha celebrat el seu dotzè gol a la Lliga i el seu trenta-tresè defensant l’escut gironí. Poca broma.
Els d’Eusebio han ensenyat una intensitat descomunal, des del xiulet inicial. Fa sis jornades que no guanyen, on només han sumat quatre dels divuit punts en joc, però ni així han perdut la fe. I això que tenen motius per dubtar d’un destí que no els està ajudat gens, però mai ho fan. I quan tens l’actitud adequada, el premi t’ha d’acabar arribant. És qüestió de temps.
No ha passat ni un minut que Pacheco s’ha vist obligat a desviar una rematada de Stuani, a centrada de Granell, que ha repetit al carril esquerre. L’electricitat del Girona ha superat un replegat Alabès, que no ha sabut d’on li queien. Portu, que fa dies que torna a ser Portu, ha ensenyat el seu millor catàleg: punyent en la pressió i insistent en la projecció ofensiva, el murcià li ha posat la segona pilota d’or a Stuani, que no ha arribat per mitja bota. L’uruguaià, que es perdrà el pròxim partit per una groga per simular un penal a la segona part, no ha perdonat a la tercera, amb el golàs de xilena que farà la volta al món.
El conjunt vitorià, en llocs de Champions, ha estirat línies, recordant que la millor defensa sempre és un bon atac. Però s’ha trobat amb un Girona imperial també al darrere, on ha destacat la titularitat d’Alcalá, que ha rebutjat una pilota de Borja Bastón sota els pals, amb Bounou venut. Ha estat l’únic ensurt de la primera part d’un equip sòlid en la construcció i àgil d’idees, on Pere Pons ha actuat de timó, i fins i tot s’ha atrevit a protagonitzar una excursió a l’àrea de Pachecho, que també s’ha lluït en una acció de Pedro Porro, amb més confiança cada dia.
Una badada els condemna
La bona feina s’ha estripat, però, en una cadena d’errors que ha agafat d’imprevist Montilivi. Primer, Douglas ha perdut la pilota intentant evitar un fora de banda. Deu segons després, Borja Bastón ha marcat a plaer des de l’àrea petita, aprofitant una indecisió dels centrals gironins, poc contundents en un rebuig que no ha arribat mai. L’empat ha estat un reforç moral per als vitorians, que s’han començat a agradar. I el Girona, que fins aquell moment tenia el partit on volia, ha reaccionat a còpia d’embranzides individuals, amb una barreja d’orgull i de desesperació que ha deixat el duel absolutament descontrolat.
Eusebio, que ho ha llegit de pressa, no ha trigat a moure la banqueta, apostant per Valery al carril esquerre i avançant Granell al mig –més tard Aleix Garcia-, que ha entrat per Douglas. El partit ha demanat ordre, però el Girona ha ofert una passió desbocada, deixant-se anar endavant com si sumar un punt fos la pitjor de les derrotes. No hi ha hagut ni un sol segon de pausa perquè en cap moment s’ha trepitjat el fre. L’Alabès no ha titubejat a sortir al contraatac, acceptant l’intercanvi de cops, i posant a prova els reflexos de Bounou mitjançant Calleri. Ha estat un d’aquells partits que valen la pena veure.
Els gironins han insistit, tossuts, perquè, han volgut arribar a la xifra amb què van tancar la primera volta de la seva estrena i única temporada sencera a Primera: 26 punts. No hi ha hagut manera i s’han quedat amb 24, que els deixa amb una projecció de 48 punts, uns registres que haurien de ser suficients per viure un tercer any entre els millors. Però com això és incontrolable, i fer números no serveix de res, el que sí que els assegurarà la salvació és mantenir aquest caràcter. Perquè avui no ha estat suficient per guanyar, però a la llarga els donarà el que volen.
