El Girona manté el seu idil·li amb Cornellà-El Prat

El Girona manté intacte el seu idil·li amb Cornellà-El Prat (2-2). Els blanc-i-vermells van salvar, a cinc minuts per al final, un punt en un partit intens en què van començar manant i que van estar a punt de perdre. Ho va evitar una rematada de cap de l’exespanyolista Yangel Herrera, que va fer callar la seva antiga afició abans de celebrar de manera eufòrica una diana que manté el Girona a quatre punts de l’Espanyol, que és qui marca la zona de descens. Els blanc-i-blaus dormiran aquesta setmana a un punt de la salvació després dels triomfs del Celta i del Cadis, que continuen encarint la permanència. 

El derbi d’ahir va recordar els anteriors viscuts a l’estadi espanyolista, duels amb tensió que no deixen d'alimentar una nova rivalitat nascuda arran de la irrupció del Girona a l'elit. Els blanc-i-vermells van sortir amb la mateixa actitud descarada i atrevida de sempre. La filosofia de Míchel està més que impregnada en un equip amb criteri i les idees clares quan toca proposar alguna cosa amb la pilota. El discurs autocrític del tècnic madrileny després d'un partit on el seu equip va ser superior evidencia el rumb que vol seguir el Girona. L’Espanyol, en canvi, segueix vivint el dia de la marmota: és un equip més desdibuixat, que no aconsegueix treure profit de les pressions elevades que exerceix, que comet errades flagrants darrere i que, si encara es manté dempeus, és perquè té orgull. Un equip que ataca a fogonades, però no té clar a què vol jugar i que viu gairebé sempre al límit. Més enllà d’alguna conducció de Darder o de Brian Oliván, els blanc-i-blaus encara són un equip molt mancat de criteri a l’hora de fabricar futbol. 

A aquesta mancança se n’hi suma una altra d’igual o més preocupant: encara comet errades grolleres darrere. La d’ahir la va protagonitzar Óscar Gil, que no va executar gens bé una passada horitzontal en camp propi que el Girona, astut, va saber castigar. Aleix Vidal va deixar tot sol Toni Villa davant Álvaro Fernández i l’extrem no va perdonar. Com va passar al Camp nou, això sí, el porter espanyolista va tornar a erigir-se en el jugador més destacat de l’Espanyol, salvant fins a tres gols cantats de Castellanos i Riquelme. L’extrem madrileny va marejar tant Óscar Gil que Diego Martínez va fer sortir a escalfar Aleix Vidal i Rubén Sánchez a la mitja hora de joc. El lateral dret és un altre maldecap per a l’Espanyol, on no troba ni solidesa defensiva ni capacitat per centrar. Sigui aquest gener o a l'estiu, resoldre aquesta posició serà una feina pendent per a la direcció esportiva.

Joselu, segon màxim golejador de la Lliga

L’Espanyol, això sí, té orgull. I acostuma a reaccionar quan té l'aigua al coll. Puado no portava ni un minut sobre la gespa quan, als primers compassos del segon temps, va caçar un rebot dins de l’àrea en un córner i va enviar la pilota al fons de la xarxa. Gairebé sense fer res, els blanc-i-blaus s’acabaven de ficar dins del partit. Un gir de guió suficient per donar ales a Cornellà-El Prat, que va creure de nou en el seu equip. Calero va posar a prova Gazzaniga, però va ser Joselu, en una centrada de Brian Oliván, qui va trobar el gol de la remuntada. Novena diana del punta, que continua convertint en or tot el que toca. Però quan semblava que l’afició espanyolista podria tastar, per fi, la primera victòria a casa contra el Girona, va aparèixer Yangel Herrera. Diego Martínez acabava de blindar l’àrea pròpia amb dos defenses, però cap d’ells va saber frenar el veneçolà, que va deixar l’Espanyol amb un pam de nas.