El Girona vol guanyar el Deportivo per dormir a Europa
A Riazor es va produir el punt d’inflexió i ara suma el 59,64% dels punts
GironaMontilivi vol continuar sent el fortí inexpugnable que porti el Girona a allargar el somni europeu. Qui els hi hagués dit ara fa una volta, quan els blanc-i-vermells van visitar Riazor amb certes urgències que feien constància de les dificultats de navegar entre els millors. Aquell 23 d`octubre, les brases del foc començaven a fer-se notar a causa dels 6 punts sumats dels 24 possibles, el 25%. Els gols d’Aday i Portu van significar el punt d’inflexió d’un equip que ara se sent invencible i que ha fet seus 34 dels 57 darrers punts, el 59,64%.
“Gràcies al treball i a la implicació dels futbolistes vam capgirar una situació de certs dubtes: ara som més sòlids i tenim més confiança, que no confiats. Va ser una bona victòria però no la més merescuda ni la més bonica” resumia Pablo Machín, el tècnic del Girona. Uns registres que l’han consolidat en la part alta de la taula i que, sumats a l’efecte Montilivi –on acumulen cinc victòries consecutives sense encaixar cap gol- l’han situat en la setena posició, a un punt del Vila-real. Tot el que sigui puntuar contra el Deportivo (21.00 h, BeIN LaLiga), deixarà als gironins dormint en plaça europea, tenint en compte que el goal average amb el conjunt groguet és favorable.
De l’empat, però, ningú vol saber-ne res. Volen estirar la grandiosa dinàmica i continuar sumant de tres en tres. Allunyats de qualsevol relaxació s’han conjurat per intentar convertir un curs notable, en una temporada excel·lent. “Faré tot el possible perquè ningú es relaxi, si perdem ha de ser per mèrit dels rivals i no demèrit nostre. He incentivat als futbolistes a marcar-se objectius més llaminers, l’entorn pot pensar que serà fàcil i de cap manera, si volem anar a Europa necessitem guanyar i el suport de tothom. Som qui menys pressió té, però sense la pressió ben entesa no sabrem competir. El futbolista s’ha d’acostumar perquè pot ser bona per donar el màxim. No ens conformem, volem més que la permanència, un repte que fa sis mesos semblava molt difícil”. Recuperat Aday –malgrat que Mojica hauria de ser l’escollit al carril esquerre-, només Planas, amb una ruptura al semi tendinós del bíceps femoral de la cuixa dreta i Gorka, estan absents.
Els gallecs, amb problemes
La mala situació dels gallecs en la lliga és una arma de doble tall. Tothom té els cinc sentits posats davant el que s’anomena un ‘partit trampa’. “Tenim possibilitats reals d’entrar a Europa però això no ens ha de fer desviar l’atenció. Aquest és el primer pas per tenir vida en la lluita, ens obligaran a donar el millor de nosaltres mateixos. No estan al lloc que els hi correspon, crec que porten 12 pals. Imagineu els punts que podrien portar pel detall d’un pam de diferència. Hem d’estar al màxim nivell, estan ferits i necessitats i els fa ser més perillosos”. Immersos de ple en situació de descens –és a dos punts de sortir-ne-, les aigües baixen tèrboles a la Corunya. En els últims 12 partits han estat incapaços de vèncer, sumant 4 empats i 8 derrotes que ni l’arribada de Seedorf -2 punts de 15- ha pogut capgirar. Amb l’holandès a la banqueta, els dubtes s’han agreujat: nervis, irregularitat defensiva –fins a cinc canvis des de principi de curs- i poc encert ofensiu.
Sabent que el Deportivo no surt ben parat de les seves experiències a Girona –sempre ha sortit derrotat-, tot fa pensar que aquest cop tampoc marxarà amb un somriure. De fet, només ha guanyat 1 dels 13 partits disputats a camp contrari. Les baixes de Koval, per sanció, i de Fede Cartabia, Fede Valverde, Krohn-Dehli, Luisinho i Guilherme, per lesió, tampoc ajuden. Però ja se sap que en el futbol, el passat no justifica ni el present ni el futur. L’experiència contra l’Alabès, tot i la llunyania, encara és recent. Ningú vol que allò es repeteixi. Si es desitja continuar tocant el cel, un cop més hauran de vorejar la perfecció. Fer-ho al costat d’una afició que tornarà a omplir l’estadi, sol ser sinònim d’èxit.
Treballant en el futur
Machín ha parlat del famós partit contra el Deportivo que va certificar la permanència a Segona del 2014. “Ningú pensava que allò seria possible, vam salvar un ferit en coma. L’èxit ha estat fruit de tot, ara hem oblidat les misèries i estem gaudint d’una època molt bona. Tenim la perspectiva que les coses no son fàcils”. La seva renovació també ha estat un tema recurrent a la sala de premsa de Montilivi. “Els temps els marca el futbol, em sento afalagat perquè el club pensi en mi per fer un projecte de llarga durada. He donat mostres de ser una persona agraïda, altres temporades he tingut opcions de marxar i he cregut que el millor lloc era Girona. Mentre hi hagi marge de millora i fam de superació, estic encantat d’estar aquí”.
El seu nom i el de Portu estan sobre la taula com a propers moviments en clau de futur. “Seria absurd no preparar la plantilla del curs vinent, tenim marge que podem aprofitar per planificar. A Portu el van renovar fa poc i té uns números molt atractius per a qualsevol, tots tenim una clàusula susceptible de pagar. S’ha de convèncer que és un jugador amb creixement i que el millor lloc serà a Girona, sense prioritzar els motius econòmics i fent una inversió personal” ha finalitzat.