El Girona flirteja amb un destí imaginat (0-1)

GIRONAL’última vegada que el Girona va acabar la primera volta en llocs de play-off, va pujar a Primera. Com aquesta temporada. L’última vegada que va guanyar el primer partit de l’any, va pujar a Primera. Com a Osca, en què un gol de Samu Saiz (0-1) va donar sentit a l’admirable esforç d’un equip que sent que les estadístiques no són casualitat.

El fet de tenir una plantilla tan curta provoca que cada cop que hi ha un contratemps gros toqui fer invents. A Osca, Míchel es va inventar un Girona sense davanter centre, prioritzant l’acumulació d’homes interiors que es busquessin la vida a l’espai, en comptes del típic punta de referència. També va sacsejar la porteria amb l’entrada d’Ortolá, capficat a canviar el llenguatge futbolístic dels porters, convertit en la primera peça del trencaclosques per intentar generar superioritats des del darrere. La resposta va ser bona i el domini, gairebé absolut.

Però els gironins van topar amb un mur que tallava cada línia de passada. D’oportunitats de gol, poquíssimes: un parell d’accions d’estratègia, un xut creuat de Valery i un mal control d’Aleix que si hagués estat bo parlaríem d’una altra cosa. De fet, va ser el conjunt aragonès qui va crear més perill. A cada pèrdua catalana, un mal de panxa. Juan Carlos li va fer passar el fred a Ortolá, àgil posant la mà a l’escaire, i Juanpe va prendre-li una rematada a Pulido.

Samu Saiz i Ortolá, claus per conservar el play-off

Fins que va aparèixer el geni incomprès i va posar el partit de cap per avall. Samu Saiz té les expectatives elevadíssimes des de la seva arribada, i se li exigeix perquè se sap que pot oferir un nivell molt més alt del que fins ara ha ensenyat. Ja ha lluït accions bones, en aquest temps, però li ha faltat una regularitat que sembla que finalment està agafant aquest curs. El dia que no hi havia Stuani, el dia que tot eren problemes, el dia assenyalat perquè els líders apareguessin, va aparèixer. Sense pensar-ho, des de la frontal, va endreçar la pilota al fons de la xarxa. A partir d’allà, immens exercici de supervivència, protegint la victòria al preu que fos. Ortolá va tenir el seu moment de glòria davant Rico, Pitta i Gaich, i va mantenir el Girona llançadíssim i en llocs de play-off.