"No pot viure sense venir-nos a veure": així és el refugi de Valery, l'únic gironí del Girona

GIRONA"Sortirem de casa a les vuit del matí, dissabte. Agafem l'AVE a un quart de deu per estar al migdia a Madrid. Temps de dinar i cap al Bernabéu, a veure què passa", explica l'Esther Estrada, la mare de Valery Fernández (l'Escala, 1999), l'únic gironí d'un Girona que intentarà assaltar la primera posició de la Primera Divisió al camp del líder, del qual el separen tan sols dos punts (18.30 hores, DAZN). Serà un partit molt especial per al club blanc-i-vermell i també per Valery, un dels pocs supervivents de la plantilla que va guanyar el 2019 a la capital (1-2) i que l'any passat ja va ser el capità en un partit que va acabar en empat (1-1). El Bernabéu és un estadi que li va bé, al Girona, que està protagonitzant un any fantàstic i només ha patit una derrota en tota la Lliga, precisament contra el Reial Madrid, a Montilivi (0-3).

Cremar dos cotxes per veure jugar els fills

"Acompanyem sempre els nostres fills, no fem diferències. En Valery té més ressò mediàtic, però l'estimaríem igual si es dediqués a alguna altra cosa. Aquí, a casa, ell no és el jugador de Primera, aquí només és en Valery, un noi de 24 anys", raona l'Esther, a qui acompanyen els germans de l'escalenc, la Noa Fernández, de 21 anys, i els bessons Nacho i Bruno Amoedo, de 14; i el pare, Manel Amoedo. Els nois també juguen i ho fan al futbol formatiu de l'Escala. "Ara ja no podem conduir de nit, perquè els nanos competeixen més seriosament. No et sabria dir els quilòmetres que hem fet, però sí que hem cremat dos cotxes", explica en Manel. Les víctimes van ser un Mercedes i una furgoneta Volkswagen. "Sempre dic el mateix: molt fred, molts entrepans i molt temps d'espera", afegeix.

"Pel que fa al caràcter, la Noa i en Nacho s'assemblen de la mateixa manera que en Bruno i en Valery. Aquests dos són més tranquils; els altres són més impulsius", reflexiona l'Esther. En Valery, malgrat haver-se independitzat, continua molt lligat al seu entorn familiar. "No pot viure sense venir", diu, orgullosa, la mare. Ara parlen els menuts. "Tenim una relació molt bona, estem molt units. L'altra nit jugàvem en línia a la Play i parlem quasi cada dia. I quan ve, juguem a futbol al pati de casa. Per a nosaltres és un referent: ens aconsella, ens recorda que en el futbol no tot és bonic, que calen molts sacrificis. Però que ens toca gaudir. Perquè el futbol és per passar-ho bé, a la nostra edat".

A l'escola, al Nacho i al Bruno els pregunten pel seu germà. "Un dia ens hi va portar i el vam fer entrar. No t'imagines la gent que s'esperava per xocar-li la mà", asseguren, amb cara d'entremaliats. De tots els estadis on han estat, el Bernabéu i el Sánchez-Pizjuán són els que més els agraden. "Pel poble, ens feliciten pel que està fent. I sovint és gent que no sabem ni qui és ni com saben qui som", admet l'Esther.

Consensuar els passos a seguir

"Tota la vida li he anat al darrere, amb els meus pares", concreta la Noa, que descriu: "Li dono suport, esclar. I el cuido. Com ell fa amb mi. Per l'edat que tenim, compartim el grup d'amistat aquí al poble. I ens expliquem les coses, ens diem com ens sentim". "En Valery és molt protector. Se l'estima molt, a la Noa. Bé, ens estimem molts tots", puntualitza l'Esther. La família coincideix en el fet que el millor moment futbolístic va ser el del debut, amb Eusebio Sacristán. I la nit al Wanda, en què va fer un golàs que va eliminar l'Atlètic de la Copa. Ells no obliden la celebració, amb Valery desubicat pel que havia fet i mirant cap a la graderia sense trobar-los, malgrat saber on eren. "No ens veia, no. Quin moment, aquell", rememoren, entre rialles. També tenen present l'ascens a Tenerife. "Tots ploràvem. Ens vam emocionar moltíssim".

La vida de Valery ha donat moltes voltes i el seu entorn és conscient que ha viscut més coses de les que hauria d'haver viscut per edat. "Està anant molt de pressa, tant per les coses bones com per les dolentes. Però toca de peus a terra. El primer és la família", opina en Manel. "No se li apugen els fums ni es distreu i això que al voltant pot tenir moltes temptacions i que moltes persones se li apropen per interès o amb males intencions, des que és conegut", expressa l'Esther.

"Estem alerta, perquè és jove. I ja detectem si li passa qualsevol cosa perquè tenim una espècie de radar. Però som molt naturals, en aquest sentit. Els dos adults continuem tenint les nostres feines i tots els fills estudien. Sabem qui som", detalla el pare. "En Valery no malgasta els diners. No és gens materialista, valora molt els petits detalls. I abans de prendre qualsevol decisió, la pregunta. Ens demana opinió. Continuem consensuant cada pas", deixa clar la mare. "No és estúpid, ja sap el que es fa. Ell també selecciona qui vol tenir i qui no", defensa la Noa. "Si només té 24 anys, encara ha de madurar molt més", verbalitza l'Esther. "És intel·ligent i no es desviarà del seu camí. Nosaltres som el seu refugi", resumeixen.

El 2019 Valery va trencar-se els encreuats. Un fet que encara avui els fa mal. "No té res a veure el que es veu dels futbolistes d'elit i la realitat que tenen. És preciós formar part del moment actual, d'un Girona que es juga la Lliga. Però hi ha moltes preocupacions, situacions concretes i aspectes del dia a dia que et fan ballar el cap. Ell ha patit molt, molt", subratlla en Manel. Aquest dissabte gaudirà, merescudament, d'un nou capítol d'un equip amb un desig incansable per fer-la grossa. "Si guanyarem? No ho sabem, tant de bo. El que volem és que en Valery jugui i sigui feliç. Com tots els nostres fills", finalitzen.